Un amor

Ens trobem davant una novel·la en que la historia que s’explica aparentment és simple, senzilla sense massa complexitat. Una dona arriba a un petit poble, amb pocs habitants i naturalment aixeca curiositat per veure com anirà situant-se en una comunitat força tancada i amb encara molts, masses, prejudicis.

Naturalment la seva presencia aixeca també posicions diferents entre els habitants del petit poble, la seva presència pertorba un cert ordre ja establert que domina aquella societat des de fa temps, poc acostumada a novetats i presencies no conegudes.

Narració que enganxa i que amb tranquil·litat va desbordant el nucli de la historia, l’amor.

Sara Mesa (Madrid, 1976) des de nena resideix a Sevilla. És una guardonada autora de relats i novel·les. En Anagrama s’ha publicat Quatre per quatre (finalista del Premi Herralde de Novel·la): «Una escriptura nua hi freda, repleta d'imatges poderoses que desassosseguen en la mateixa mesura que magnetizan» (Marta Sanz, El Confidencial); «Un malson entra quatre parets, hàbilment orquestrada» (Ariane Singer, Le Monde dels Llibres); Cicatriu (Premi L'Ull Crític de Narrativa i triat entre els llibres de l'any per El País, El Mundo, ABC, L'Espanyol i altres mitjans).

La trama del llibre no té excessiva complicació fins i tot podríem dir que hi ha poca acció des d’un punt de vista narratiu, el devenir dels dies, el pas del temps en un petit nucli rural on s’ha instal·lat la Nat, una dona en la trentena passada, que per circumstàncies que s’esbrinen al llarg de la narració abandona la ciutat. Treballa de traductora i té un encàrrec, el primer encàrrec i això li genera un cert neguit, el d’enfrontar-se  amb la seva inexpertesa a la feina. Intueix  que en la tranquil·litat de poble podrà treballar amb més dedicació sense excessives distraccions. La realitat serà una altra.

Lloga un casa que presenta alguns problemes estructurals pel temps que porta abandonada, l’amo de la casa és un malcarat, no està massa disposat a fer les reparacions que calen i això ja és el primer entrebanc i el començament d’una relació tibant amb ell. És un home rude, sense massa facilitat per relacionar-se, no obstant i com a gest de bona voluntat li regala un gos, Siesos, amb qui la Nat empatitzarà ràpidament tot i que el gos va a la seva. La constant necessitat de fer reparacions a la casa li distraurà d’un temps que ella volia per si mateixa i per la seva feina. La relació amb el propietari serà en tota la narració conflictiva, l’actitud de l’home que sembla voler mortificar-la no fent les reparacions que calen marcarà una mica la seva estada al poble bàsicament perquè acabarà obsessionada amb els dèficits de l’habitacle.

La resta dels habitants del poble tenen un paper col·lateral en la història però serveixen per emmarcar l’ambient que es viu en el poble i les relacions que masses vegades estan contaminades per la coneixença de tots ells i elles. Destaquen entre aquesta nòmina de protagonistes secundaris la noia de la botiga que està incòmode al poble ja que voldria poder viure en una ciutat i seguir els ritmes de les joves com ella, Píter el hippie amb una història peculiar, la vella i dement Roberta que diu moltes veritats i al seu voltant també hi ha la llegenda negre habitual que tenen les persones amb una certa deficiència social en el pobles petits, en les comunitats tancades, Andreas l'alemany, la família de ciutat que passa allí els caps de setmana acolliran a la Nat amb aparent normalitat però sempre hi ha en el fons una certa incomprensió, una certa reticència de que els nouvinguts no envaeixen els espais que els habitants del poble consideren el seu espai, intocable, inalterable i equilibrat a la seva manera.

L'Escapa el petit nucli rural, amb la muntanya del Glauc sempre present, acabarà esdevenint el marc on la Natàlia buscarà una relació que comença de manera realment inusual, un canvi de “favors” per acabar convertint-se en una història d’amor sòlid però sempre envoltat de la por d’ella i d’una certa gelosia que anirà creixent. La relació com el mateix poble està ple de silencis, interpretacions, transgressions i tabús que fan que tot plegat agafi un cert aire claustrofòbic. 

La Nat buscarà una certa seguretat en la seva existència i en un poble que se li fa cada cop més esquerp, l’ajuda la relació a sortir d’un cert aïllament i a través de la relació intenta fer una introspecció al voltant de la seva vida, el seu passat i tot el que ha viscut.

La novel·la ens porta a tractar temes universals que van des de l’amor i la seva concepció romàntica, la gelosia, la submissió, el poder, la humiliació per part de qui detecta el poder, l’atzucac interior de moltes persones, i sobretot la incomunicació quan els llenguatges que s’usen són aparentment diferents. Un seguit de sentits, sensacions i sentiments que donen una narració de gran interès, malgrat el seu fluir sigui tranquil, sense massa acció, i molt ben lligat i travat.

La narració va adquirint una densitat, va enverinant-se fins arribar a tenir en alguns moments un ambient claustrofòbic.

Hem començat dient que és una novel·la en que sembla que no passi res, tot va passant, però, amb lentitud, la mateixa quotidianitat serveix per trobar els punts d’inflació en la narració i també per veure les actituds dels personatges en el temps “normal” de cadascú.

L'autora usa la tercera persona com element per la narració combinats amb els pensaments de Nat i els diàlegs de la resta de personatges, aquesta superposició li dona molta més fluïdesa narrativa.

Un amor es una novel·la que explora el límits de l’amor i de la pròpia moralitat.

Un amor
Sara Mesa
Col·lecció Narrativas Hispánicas 651
Editorial Anagrama
Setembre 2020