Código 3

Bona nit Dr. Andreu,

Avui fa dues setmanes que va morir la meva mare. Per vostè, un èxitus, un código 3.

Avui  fa dues setmanes que vaig haver de fer “la trucada”. No per esperada, menys dolorosa.

“Necessitem que un metge vingui a certificar la mort de la meva mare”.

A les 22h del vespre, després d’una llarga i trista jornada per mi, i potser per vostè, es va presentar al domicili.

A l’obrir la porta em va preguntar, paraules textuals, “és aquí, això?, al que jo li vaig respondre breument i perplexa: “ Bona nit, sí, endavant”.

Sense donar el pesam, ens va convidar fredament a no entrar a l’habitació per poder fer l’exploració. Els familiars vam sortir obedientment per no molestar.

Llavors va fer una trucada al mòbil, per exigir amb discomfort i to de protesta. “Voleu fer el favor de no programar-me dos códigos 3 seguits??, estic fent un éxitus, no puc tenir un terminal la següent visita!”

Probablement, tot i la fredor de la conversa, vostè tenia els seus motius justificats, però el to  les seves paraules  em van doldre. Tot i treballar en el món sanitari, i conèixer els més i els menys del dia a dia.

“Necessito una taula per omplir aquests papers”

Va omplir els papers, encara airat per la trucada, i sense opció a escoltar-nos.

-“Causa inicial o fonamental de la mort...”: vostè mateix es respon: neoplàsia maligne de laringe 2006

- “No”, li corregeixo amb educació. Aquest diagnòstic estava superat. El nou diagnòstic és del desembre 2020, és aquesta la Causa inicial o fonamental. Li fèieu seguiment clínic, estava diagnosticada a la pública, segur que ho trobarà tot registrat.

-“Això és l’únic que he trobat al seu historial”.- Difícil de creure (o potser no tant) Es produeixen uns quants misteris dins la  informatització de la sanitat.

I per tant, sense pausar-se ni un segon més, (els minuts corren i la llista de visites és probablement molt llarga), signa el certificat mèdic de defunció. (amb la causa fonamental de mort errònia, insisteixo encara ara)

Poder aquesta errada, en el fons, va ser la menys important d’aquella trista nit. Simple burocràcia.

L’errada més gran, va ser oblidar a la porta d’entrada, el bon tracte al pacient. El respecte i empatia pels familiars.

La feina pot arribar a ser molt estressant en aquest sistema públic sovint mancat dels recursos i condicions desitjades.

El que jo li demano, però, no li hagués suposat allargar-se en el temps, sinó que la pressió assistencial no li faci mai perdre  l’ànima a la  feina.

En aquell domicili, acabava de morir una senyora, sí, també  filla, germana i neta de metges, per cert. Amants del seu ofici, i del bon tracte al pacient. No oblidi els seus principis, Doctor.

Signat,

La filla del “código 3”.

Gràcies.