Crims per la memòria

Es tracta per una banda de la persecució del jueus a la segona guerra mundial i per altra banda la mortaldat d’àrabs que hi va haver a París el 17 d’octubre de l’any 1961. Algèria estava en guerra el FNL lluita per assolir la independència. Els algerians molestos per la implantació del toc de queda pels musulmans organitzen una manifestació que acabarà amb tragèdia amb la mort de més de 300 persones. La policia dirigida per Maurice Papon, condemnat anys més tard per col·laboracionista amb els nazis, van carregar amb armes de foc i llençant el manifestants al Sena.

El principi de la novel·la el trobem en el marc d’aquesta manifestació.

La  novel·la de Didier Daeninckk s’emmarca, com s’assenyala en el pròleg, en el compromís amb la història i els experts l’identifiquen en allò que deia Manuel Vázquez Montalbán. “Concepcion de la novela negra como novela de izquierdas, incluso como única novela factible...”

Didier Daeninckx nascut l'any 1949 a Sant-Denis. De 1966 a 1975, treballa com a impressor en diverses empreses, a continuació com a presentador cultural abans d'esdevenir periodista en diverses publicacions municipals i departamentals.

Té una trentena de títols que confirmen una voluntat d'ancorar les intrigues de la novel·la negra en la realitat social i política.
L'any 1983, publica Crims per la  memòria, primera novel·la protagonitzada per l'inspector Cadin que segueix la manifestació dels algerians a l'octubre 1961 i la repressió policíaca que va fer un centenar de morts. Ha obtingut molts premis (Premi Louis-Guilloux, Gran premi de literatura policíaca, Premi Goncourt del llibre de joventut…), i l'any 1994, li van concedir el Premi Paul Féval de Literatura Popular per al conjunt de la seva obra.

S’inicia l’acció de la novel·la amb dues línies paral·leles, per una banda com un seguit de joves van organitzant la manifestació d’algerians i van omplint els llocs sobre els quals pivotaran les concentracions i posteriors marxes amb la voluntat de col·lapsar París i els seves “banlieus” i per altra banda es segueix la quotidianitat de Roger Thiraud, un anònim professor d’història, que està esperant el seu primer fill. Thiraud té interès en la historia de la infància del segle XVIII i treballa en una monografia històrica del lloc d’on procedien els seus pares. Aquell dia d’octubre acaba les seves classes, va a una sessió de cinema de ciència ficció, la seva passió oculta, compra flors i uns pastissos per la seva dona. Rutina de molts dies. Però aquell 17 d’octubre conflueixen els aldarull i els enfrontaments i Thiraud i quan es fa balanç de les víctimes hi troben el cos de Thiraud mort per un tret.

Quina relació hi havia entre l’acció i la conseqüència?

Aparentment es considerat un dany col·lateral de la repressió i en alguns moments se li atribueix una certa relació amb FLN. El cas es perd en el temps i s’oblida.  

Passen vint anys i el fill d’en Roger en Bernard Thiraud es disposa a marxar de vacances amb la seva companya, la Claudine, al Marroc però abans volen passar un parell de dies a Tolosa perquè en Bernard vol completar unes dades d’una monografia sobre el poble on van néixer els seus avis, en la que treballava el seu pare i ell vol continuar. Quan surt de l’arxiu es tirotejat per un home que el seguia  i que després d’assassinar-lo puja en un cotxe i fuig.

El cas es encarregat a l’inspector Cadin, un policia que ha anat a parar a una comissaria de províncies per les seves maneres de treballar. Poc donat a afalagar els seus superiors, moltes vegades crític amb el poder, a voltes sarcàstic en els comentaris i amb una  voluntat de fer justícia gran. Cadín comença a investigar, coneix a la Claudine i en queda enamorat però el primer és el primer i comença a recollir possibles pistes que aportin alguna llum a la investigació. Repassen papers constata que en Bernard és fill de Roger Thiraud, mort en estranyes circumstàncies durant les manifestacions a Paris de l’octubre de 61.

Una casualitat?

Hi ha algun motiu que relacioni les dues morts?

Com poden estar lligades?

Que va passar a Paris i que ha passat a Tolosa?

Cadin investiga la vida del pare per poder arribar a entendre que pot haver passat amb el fill i es troba amb unes imatges inèdites de les manifestacions que li aporten una més que valuosa informació i un fil del que estirar per desembolicar la trama.

Rep alguna ajuda d’un company que està en els serveis de seguretat i intel·ligència i començar a trobar possibles pistes que l’ajudin a desentrellar el misteri de les dues morts.

L’inspector Cadin troba la pista definitiva quan després de la lectura del manuscrit que escrivia el pare del Bernard i que ell volia completar “ Drancy dels orígens als nostres dies”. La lectura el porta a refer les consultes que feia en els arxius de Tolosa i troba el perquè dels assassinats. Si el pare va morir en mig de la convulsió de la repressió contra els algerians, el fill descobreix una trama al voltant de la deportació dels jueus que des de Tolosa eren enviats a Drancy. La descoberta d’alguns fets posaria en entredit l‘actuació d’algunes persones que tenen càrrecs importants a l’administració.

Dos episodis foscos i que han estat ignorats durant anys com són la col·laboració amb el nazis i la repressió contra els algerians s’ajunten en un cas en que l’inspector Cadin acaba resolent brillantment.

En el pròleg signat per Àlex Martín i Jordi Canal hi ha una reflexió que defineix perfectament la novel·la. “Ens trobem, per tant, davant d’una obra mestre del gènere que també obre el camí a un nova tendència dins de la novel·la negra, la retrospectiva, que s’acosta al passat no tant per cercar un mer decorat on ambientar la trama, com fa la novel·la policíaca històrica, sinó que reescriu des de la ficció els esdeveniments, més foscos de la història oficial i anar a la recerca de les arrels dels problemes contemporanis...”

Novel·la excel·lent, molt ben escrita i amb una trama extraordinàriament ben ordida.

Crims per la memòria
Didier Daeninckk
Col·lecció Crims.act
Editorial Alrevés
Barcelona juny del 2021