El país dels altres

La història basada en la dels avis de l’autora s’endinsa en el sentiment de pertinença i com l’adaptació a vegades requereix sacrificis personals molt profunds.

La novel·la de Slimani va rebre fa poc el premi Llibreter per ser una novel·la valenta on explica amb tota la cruesa i realisme el procés de descolonització del Marroc i com es va viure per part d’algunes persones que havien tingut relacions i vincles amb la potència colonitzadora, França.

Slimani fa un bell exercici de reconstruir la història d’una parella i la seva lluita contra totes les adversitats que es va trobant a la vida. La novel·la emmarcada en un context difícil com és la rebel·lió contra la dominació francesa hi afegeix un ambient encara més hostil cap el projecte vital de la parella.

Leila Slimani va néixer al Marroc en 1981, és una periodista i escriptora francomarroquí. En 1999, se'n va a París, on es diploma en l’Institut d'Estudis Polítics de París. Intenta convertir-se en actriu de teatre (Cours Florent) i decideix completar els seus estudis en el ESCP Europe Business School, amb una formació per als mitjans. Christophe Barbier, padrí de la seva promoció, li ofereix una estada en L'Express.

En l'editorial Gallimard fa un curs de creació literària amb Jean-Martin Laclavetine com a tutor.

Finalment, entra en la revista Jeune Afrique en 2008, on tracta els temes relacionats amb el nord d'Àfrica. En 2012, deixa la redacció de Jeune Afrique per a dedicar-se a l'escriptura, encara que continua treballant pel seu compte per a la revista.

En 2014, publica la seva primera novel·la en Edicions Galimard, Dans le jardin de l’ogre, adquirida per una productora (Huffpost), per a una adaptació cinematogràfica. El tema, l'addicció sexual femenina, i la literatura, són destacats per la crítica i l'obra és seleccionada com una de les cinc finalistes del Premi de Flore, de París. La novel·la va vendre 15.000 exemplars al Marroc.​ En 2015, aquesta novel·la rep el 6è Premi Literari de la Mamounia, atorgat a un autor marroquí en llengua francesa, i és la primera dona a rebre-ho.
La seva segona novel·la, Chanson douce, obté el Premi Goncourt en 2016.

En 2017 rep el premi "Out" d'or per la seva condemna a la penalització de l'homosexualitat al Marroc i al control del cos de les dones.​
Ha actuat com a representant francesa al Consell de a Francofonia

La novel·la narra la història d’una parella formada per un oficial marroquí allistat a l’exèrcit francès durant la segona guerra mundial i una jove noia Mathilde, alsaciana, que s'enamora de l'oficial marroquí Amine Belhaj.

Una història d’amor infreqüent en la França d’aquell moment, que acaba amb matrimoni que tampoc és massa ben vist per la família de la noia, però ella molt enamorada creu que amb l’amor ho podrà superar tot.

Quan la Guerra Mundial acaba, decideixen tornar al poble d’ell on té la possibilitat de treballar en unes propietats que eren del seu pare i que ara, mort el pare, passen a l’Amine.

Així es traslladen a Meknès a l'interior del Marroc. Ben aviat s’adonaran que res els serà fàcil, que trobaran tots els inconvenients del món per poder tirar endavant la seva vida, l'Amine haurà de treballar de valent per aconseguir que la finca de terra pedregós comenci a donar fruit, li costarà anys i esforços que faran que mica en mica el treball sigui una obsessió, va provant diversos conreus i tècniques per aconseguir algun rendiment. S’associaria amb altres homes per aconseguir-ho. Mentre la Mathilde se sent més oprimida i ofegada pels costums que desconeixia però que ara ha d’acceptar si vol viure amb una certa tranquil·litat amb la família de l’Amine Tampoc el clima inclement del país afavoreix la seva adaptació al món del desert provinent d’Alsàcia. La Mathilde es sentirà encara estrangera en una terra que considera hostil, amb uns fill petits, amb la família del l’Amine i l’Amine que comença a trobar alguns inconvenients i desconfiances que arriben a un nivell de violència per viure amb una dona estrangera, catòlica en moments de convulsió política i l’ascensió d’un corrent nacionalista que vol trencar justament amb la metròpoli.

La novel·la es desenvolupa al llarg de deu anys des de l’arribada de Mathilde l l’Amine després de la guerra mundial fins el començament de la resistència marroquina contra França per emancipar-se. Al llarg d’aquets deu anys veiem la lluita moltes vegades silenciosa de la Mathilde per intentar trobar el seu lloc en una terra aspre i a vegades dura. La novel·la  explora els sentiments i les vivències de la dona en un una cultura nova on la seva presència l molesta. Així explora, la llibertat de la dona, la maternitat, les relacions amb la família de l’Amine, la violència de gènere assumida per aquella societat, l’interès per educar els fills perquè tinguin camins de sortida, la voluntat de treballar per la col·lectivitat i pels menys afavorits. Tot un seguiment de la trajectòria de la Mathilde que des de que amb el seu marit quan arriben al Marroc i ella s’adona que tot canviarà quan ell li diu “Aquí les coses van així” ella ho entén, ho accepta a contracor i lluitarà per mantenir el seu estatus de dona lliure i amb possibilitat de fer coses al marge de l’opressió de la família del seu marit.

També és important la part dedicada a la lluita, sobretot, dels més joves contra els francesos en una lluita contra la dependència i la unificació cultural.

I també això s’escenifica amb la diferència entre ella, la Mathilde, i la Selma germana del seu marit que pateixen tota l’opressió d’una societat masclista i discriminatòria amb les dones.

Novel·la de contrastos, molt ben escrita i amb una documentació molt important i ben treballada.

L’autora que va passar part de la seva infància en la granja dels seus avis, treballa dur en terra poc generosa, al que s'unia el cultiu també d'uns fills i de la seva educació en un entorn de cultura colonial. “Vull revisar el que va succeir, aquí i en tota Àfrica, sense bons ni dolents, sense maniqueismes, només explicar el que va passar.

Doncs amb aquesta novel·la comença molt bé. Més que interessant.

El país dels altres
Leïla Slimani
Col·lecció Narratives, 126
Angle Editors
Barcelona, febrer 2021