Comunicat del CEPVí sobre el Pla Director de Cal Vies-Sant Marçal

ANTECEDENTS

El Centre d'Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPVí) va presentar el 23 de setembre de 2019 un estudi sobre l'avanç del Pla Director Urbanístic de l'activitat econòmica del polígon Sant Marçal-Can Vies redactat per Josep Bertran i Iñaki Ozcariz, membres del CEPVÍ. A la presentació pública hi va assistir un dels tres alcaldes impulsors del polígon, el de Castellet i la Gornal, Miguel Delgado. Els altres dos municipis que el promouen són Castellví de la Marca i l'Arboç.

L'estudi del CEPVí, sobre l'avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) de l'activitat econòmica de Sant Marçal-Can Vies, qüestiona la seva necessitat i explica els efectes de la ubicació de les naus, les afectacions al conreu, el paisatge de la vinya i a l'activitat vitivinícola i enoturística del Penedès.  Segons explicava Josep Bertran, les naus del polígon "no es poden camuflar. Serán visibles des de diferents punts i sobretot en el pòrtic d'entrada al Penedès. Si aquesta ja està degradada, la resta estarà contaminada". Entre les diverses crítiques al pla, assegurava que "és un atemptat. Si poses naus logístiques et carregues la identitat del territori".

Bertran va explicar que "el Pla Director Urbanístic de Sant Marçal-Can Vies no inclou cap estudi d'impacte ambiental ni d'integració paisatgística, fet obligat per normativa, perquè no es pot justificar posar naus logístiques al bell mig del Penedès". També assegurava que s'ha acceptat des de la Generalitat perquè hi constava en els plans generals de Castellet i la Gornal, l'Arboç i Castellví de la Marca i per la pressió dels ajuntaments que l’impulsen, sense cap justificació i sense comptar amb el consens territorial. Hi manca el debat i la participació del territori”.

També van indicar que contradiu el projecte de la Via Augusta, que passarà a 600m de la zona on s'ubicaran, i que “ja hi ha prou polígons sense desenvolupar al Penedès”, i ho demostrava amb les dades de l’estudi de polígons del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, en els quals s’apunta que el 27% dels que existeixen no estan desenvolupats i dels que tenen naus construïdes, “un 20% estan sense activitat”.

ACTUALITAT

La reactivació d’aquest polígon en ple mes de agost, abans d’acabar la redacció i saber les conclusions del Pla Territorial Parcial de la Vegueria Penedès, és preocupant. Des del Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola -CEPVí- tornem a manifestar la nostra oposició. El CEPVI demana un planejament sostenible comú del territori Penedès consensuat amb tota la gent de la Vegueria.

LA IMPORTÀNCIA DEL PAISATGE COM MOTOR ECONÒMIC

Recordem les paraules del Conveni Europeu del Paisatge (apartat 3) : “el paisatge té un paper important en els àmbits cultural, ecològic, mediambiental i social, que constitueix un recurs favorable per a l’activitat econòmica i que si es protegeix, es gestiona i se’n fa una ordenació adequada pot contribuir a la creació de llocs de treball.”

El paisatge tradicional del Penedès es un valor secular y un recurs de futur posat en risc per inversions alienes i projectes logístics oposats als interessos del territori que afavoreixen el canvi climàtic que comença a patir.

En els debats del Pla Territorial -a Participa- va quedar clar que, la majoria de la societat civil activa, aposta per un model agroalimentari a la Vegueria Penedès. Això comporta, d’entrada, un respecte, per part de l’Administració responsable, cap el procés de desenvolupament d’un pla que ha de consolidar i portar a la pràctica la demanda d’aquesta societat. 

EL PAISATGE PROTAGONISTA DEL PLA TERRITORIAL

La redacció del Pla Territorial ha d’incorporar el Catàleg del Paisatge, redactat per l’Observatori del Paisatge (Organisme adjunt al Departament de Territori) on s’exposaran, degudament raonades i tècnicament definides les unitats de paisatge amb els Objectius de Qualitat Paisatgística, acompanyades de les Mesures i Accions a desenvolupar dins del Pla Territorial, d’acord amb la normativa europea.

La Vegueria Penedès és un espai densament planificat –des dels POUM municipals, passant pels plans directors, sectorials, especials, etc. fins als Plans Territorials– i dins d’aquesta planificació hi ha un factor determinant que el diferencia d’altres territoris metropolitans: la qualitat dels seus paisatges. 

RECONSIDERACIÓ DE LA PROPOSTA

Des del CEPVí, volem contribuir a enriquir el debat sobre el territori i donar suport a una planificació respectuosa amb el medi, constituint un model que aporti riquesa i diversitat i que s’enfronti obertament amb l’escalfament global. Per tots aquests arguments demanem la retirada d’aquest Pla Director per considerar-lo contrari als criteris exposats i que el CEPVÍ defensa.

Soazig Darnay
Presidenta del CEPVÍ