El consentiment

Un narració crua, descarnada a on va veient-se l’evolució de la història, des dels exercicis de seducció per part de l’escriptor fins l’enamorament de la noia i com va prenent consciència de que tot plegat ha estat un abús, una actuació fonamentada des de la força i la suposada estima de escriptor cap a la jove. El llibre explica el procés de conscienciació de la situació anòmala en que viu segrestada per una relació que li impedeix créixer com una jove normal fins que arriba el trencament que porta costos emocionals però també alliberament de la jove  d’una submissió per part d‘un depredador sexual que va ser tolerat per bona part de la societat literària i per bona part del món polític i la intel·lectualitat.

Vanessa Springora (París, 1972) és editora, escriptora i cineasta. Va obtenir un màster en Literatura Moderna per la Universitat de la Sorbona i el títol de cineasta per l'Institut Nacional d'Audiovisuals de París abans de començar a treballar com a assistent editorial en Juillard, segell que dirigeix ​​des de l'any 2019. El consentiment és la seva primera novel·la, que està sent traduïda a vint idiomes, ha obtingut el Gran Premi de les Lectores d'Elle i el Premi Jean-Jacques Rousseau i ha suposat un fenomen social i literari. 

La V és una noia de pares separats viu amb la seva mare que treballa per una editorial i té una vida social molt activa amb relacions amb editors, escriptors i gent de la intel·lectualitat parisenca del moment.

La V va explicant en capítols breus però intensos la percepció de la seva vida des de la infantesa fins a l’adolescència. Explica com viu la separació dels seus pares i el distanciament gradual amb el seu pare a mesura que va estrenyent vincles amb la mare. Sabem de la seva relació amb els companys de l’escola i com treballa, com té interès en algunes matèries, quin són els seus jocs i com va descobrint també el món afectiu. A mesura que va creixen la V no s’agrada, es troba poc agraciada físicament i entra en una mena de llanguidesa trista. Assisteix per obligació a moltes de les festes i sopars que organitza la seva mare i és en una d’aquestes vetllades que nota que el cèlebre i reconegut  escriptor Gabriel Matzneff es fixaen ella. Troba que al llarg d’algunes vetllades l’observa amb deteniment i va apropant-se a través de converses i fent una teranyina al seu voltant que l’acabarà atrapant.

Vanessa es seduïda amb determinats enganys a l’edat de catorze anys per Gabriel Matzneff, cèlebre escriptor ja en la cinquantena.   En el llibre Vanessa va explicant trenta anys més tard com el control, la manipulació, la submissió van ser elements que va utilitzar l’escriptor per mantenir-hi una relació que ratllava la pedofília. Ella estava -o almenys li semblava- enamorada bojament, i aquets fet i la consciència de que va ser una relació tòxica en extrems li ha deixat una empremta inesborrable al llarg de la seva vida, i no precisament en positiu, ja que ella mateix explica la dificultat que va tenir amb posterioritat en relacionar-se amb altres homes.

L’escriptor Matzenff va mantenir, i així ho explica en els seu llibre com una obsessió gairebé malaltissa, moltes relacions amb menors d’edat i ho feia de manera depredadora ja que era insaciable sense importar-li el mal que pugues fer en aquests adolescents que desconeixent encara molt del que podien significar les relacions i es veien abocats a mantenir una relació de dependència que causa prejudicis durant molts anys a aquestes persones.

Springora intenta fer una reflexió sobre la noció ambigua del seu consentiment, el per què ho va fer, potser empesa pel context, potser per curiositat però segurament l’actuació de l’adult hauria de ser un altre. En les mateixes reflexions posa en qüestió alhora el paradigma d’una època que arriba fins avui i la complaença del col·lectiu literari encegat pel talent i la celebritat d’un autor malgrat conèixer les seves relacions inadequades amb joves. La denuncia que fa el llibre ha caigut com una autèntica bomba a França on va succeir la historia que explica la Vanessa, ja que ha destapat i posat en evidencia les vergonyes, permissivitat i falsa tolerància de sectors de la intel·lectualitat que van aplaudir i victorejar els llibres i dietaris de Matzneff i, però encara més greu, que van donar suport, amb la seva signatura, a manifestos als diaris francesos com Le Monde publicats Matzenff demanant que els menors de setze anys poguessin tenir sexe amb els adults. Sempre amb la voluntat d’atorgar plena llibertat sexual a nens i nenes en edat d’anar a l’escola. Veure les signatures com els Roland Barthes, Simone de Beauvoir, Jean-Paul Sartre, Louis Aragon o Jacques Derrida sorprèn. Eren els anys setanta i sota la batalla per l’anomenada revolució sexual hi va haver algunes permissivitats i complicitats  que anaven contra la lògica natural i que van perjudicar a molts adolescents. En aquell moments molt poques veus es van alçar contra aquestes actitud depredadores.

«M’estic molts anys fent voltes dins la gàbia, els meus somnis són tot crim i venjança. Fins un dia que per fi arriba la solució, com una evidència: enxampar el caça­dor amb la seva pròpia trampa, tancar-lo en un llibre». Diu en un determinat moment l’autora. El llibre dur, impactant és també la historia de com pot la V va essent conscient de la seva situació i com pot alliberar-se de la relació que ha acabat enganxant-la a l’escriptor Matzneff.

Ho aconsegueix després d’un dura lluita amb si mateixa i cercant complicitats positives. És un llibre doncs de testimoniar una denuncia dels abusos a que els adolescents poden estar sotmesos. Un llibre que també denúncia una determinada complaença de sectors intel·lectuals que van beneir amb silenci masses vegades les actituds depredadores.

El llibre també posa davant el mirall a la societat francesa per una permissivitat negativa determinades actituds d’aquells que tenien influencia a través de la literatura i presència mediàtica en la societat.

Llibre d’una cruesa necessària però també de la constància de la batalla de la V per sortir d’un cercle tancat, tòxic i recuperar la seva vida.

El consentiment
Vanessa Springora
Col·lecció Empúries Narrativa 560
Editorial Empúries
Edicions 62
Barcelona, setembre 2020