El caso Paternostro

Una nova mostra de novel·la negra italiana. Montalbano el sagaç i reconegut inspector creat per Andrea Camilleri té un brillant col·lega, el comissari  Salvatore Vivacqua, cap de la Brigada d’Investigació de la policia de Torí. El comissari és sicilià d’origen però s’ha adaptat bé a Torí on desenvolupa una tasca important al capdavant del seu grup.

El comissari porta una vida força rutinària amb la seva família, en una ciutat com Torí en que els dies de pluges sembla que no volen parar.

Però la tranquil·litat s’acaba quan es produeix un horrorós crim en la persona d’un pintor força reconegut.

A partir d’aquí tot entra en una velocitat intensa, van succeint-se els fets de manera que sembla que l’assassí va sempre un pas per davant de la policia.

Aquesta és al primera novel·la traduïda al castellà de l’autor, però ben segur que serà la primera d’una sèrie que aniran succeint-se per conèixer els casos del comissari Vivacqua.

Carlo F. De Filippis, l’autor, és consultor de merletin per grans empreses. La sèrie del comissari Vicacqua, que va començar amb  Le molliche del commissario (2015) seguida de El caso Paternostro, ha tingut una excel·lent acollida a Itàlia i també en els països on s’ha traduït.

La brigada que dirigeix Salvatore Vivacqua, Totò pel més amics, és requerida a les afores de Torí per ajudar a resoldre un assassinat, el mort és Pierluigi Paternostro, un conegut artista, que viu en un castell amb una ermita romànica. Durant anys aquesta casa va ser un indret de reunió d’activistes culturals, una mena de refugi per artistes que nedaven contracorrent. Paternostro el mort va tenir èpoques de força esplendor com artista malgrat ara ja estès en un cert nivell més baix. Tot i així les seves obres encara es cotitzen raonablement bé.

Quan arriben al lloc del fets es troben amb un situació dantesca tot l’espai remogut amb clares mostres d’un registre a fons i a l’artista mort, esbudellat i amb absència d’alguns òrgans.

No hi ha motiu aparent per la situació perquè no hi ha certesa de que s’hagi robat res important i per tant la deducció és que l’assassí buscava alguna cosa i ha torturat a l’artista perquè li digues on estava.

La Brigada comença amb els clàssics procediments de buscar les relacions de l’artista per poder trobar algues pistes que condueixen a la resolució del cas.

Mentre estan en plena recopilació de dades es presenta Benetti el suposat representant de l’artista, un personatge que té una llarga llista de càrrecs per frau, estafa i altres temes. Benetti explica part de la vida de l’artista i com ell representa la seva obra i quines són les finances de l’artista. Benetti per la seva banda reconeix que ha tret de la casa algunes de les obres que ell considera seves i altres que corresponen ja a obres venudes. El representant els dóna la pista de l’assistent de l’artista una noia de l’est, Kulikova, que a més d’assistent  sembla que va tenir una relació amorosa amb l’artista. El grup de Vivacqua, es dirigeix a la casa de la dona, i com ja es pot intuir quan arriben a casa seva la troben morta i també amb un seguit de ferides que demostra un cert acarnissament tal i com es van trobar a l’artista Paternostro.

Les circumstàncies fan pensar que l’autoria és de la mateixa persona per tal com han trobat l’espai registrat i l’acarnissament fa pensar que darrera les morts hi ha la recerca d’alguna cosa amagada o alguna informació important per l’assassí.

Vivacqua i el seus col·legues Santandrea i Migliorino van fent la recerca de possibles punt de connexió dels dos morts amb el seu entorn.

Però el desastre no acaba aquí hi ha més morts, el representant del l’artista i un personatge vinculat a sistemes de seguretat.

El tema estar en trobar el nexe d’unió entre les víctimes, quina relació hi pot haver entre ells.

Per aquells atzars del destí i mentre repassen un cas antic -obsessió de les altes esferes ministerials per obtenir bon resultats- del robatori en una empresa de transport de valors amb una desaparició d’un quantitat alta de diners sense que mai s’hagin trobat pot donar una certa pista de com pot anar el cas. Van estirant el fil amb giragonses i tornades al principi i escatir les relacions per més poques que puguin ser entre els morts.

L’autor dels morts és un personatge que el narrador va seguint i com frontispici dels capítols en que es narra els passos de criminal hi ha cites de L’Art de la guerra de Sunzi.

En mig de les investigacions l’assassí i els seus perseguidors tenen un parell de topades, la manera d’actuar i també seguint les empremtes digitals els fa pensar en algú preparat pel combat.

A través d’un retrat robot que poden elaborat troben diverses pistes aportades per persones que suposadament l’han trobat.

Finalment aconsegueixen a través de les influències d’un funcionari de Roma, Silvano Meucci, saber qui és l’assassí.

Les sospites de que està preparat per combatre i coneix les estratègies per moure’s de manera hàbil passant desapercebut.

Aconsegueixen ordir una estratègia per trobar-lo i ho aconsegueixen però a un cost força elevat.

Novel·la d’acció creixent, amb una trama que va guanyant interès a mesura que passes les planes i avances els capítols.

La narració també ens porta a conèixer la situació de la vida familiar del comissari que masses vegades es veu trencada per la feina professional.

La narració està molt ben lligada i veus com va avançant la investigació policial i les peripècies que van passant els policies per trobar i lligar caps.

El tarannà entre irònic i sarcàstic del comissari és també un tret determinant per definir la seva personalitat, un bon professional amb l’escepticisme necessari que li dona l’experiència.   

La seva lectura és plaent i et fa pensar que caldrà llegir les altres obres que vagin pareixen. El comissari Vivacqua ha entrat amb força en el món de la novel·la negra. 

El caso Paternostro
Carlo F. De Filippis
Narrativa internacional
Editorial Alfaguara
Barcelona, febrer 2020