El problema del Vendrell és que no té pla

El Vendrell és una ciutat d’unes dimensions considerables amb molt habitatge dispers i que viu unes grans alteracions en el nombre residents. Podem passar els dies entre setmanes a l’hivern a poca cosa més dels seus empadronats oficials, uns 40.000, a un estiu amb més de 100.000 veïns. Evidentment la cosa varia moltíssim i hem de saber atendre les necessitats d’aquesta població flotant que un parell o tres de caps de setmana a l’any sembla que hagi vingut tothom aquí perquè el municipi està atapeït, en especial pels darrers dies de Setmana Santa i a la meitat del mes d’agost.

Després tenim carrers molt cèntrics i on cada dia hi passa el servei de neteja que estan a l’ombra del campanar i altres que estan mig abandonats al mig de la muntanya on has d’anar amb un Gps amb unes grans cases i les seves piscines.

Tot aquesta població s’ha de gestionar d’alguna manera, en especial al recollida selectiva d’escombraries, el manteniment de la via urbana i dels parcs i jardins, la neteja i la sanitat, entre d’altres serveis.

Aquí al municipi encara tenim vigent un pla general del 2000 que podria permetre que el municipi arribés als 100.000 habitants empadronats. Cada legislatura apareix en algun programa electoral o un altre l’elaboració d’un nou pla general que sigui més raonable i moderat, però passen els quatre anys i els responsables de torn s’han passat els quatre anys tapant forats i poca cosa més.

Tenim aquí molts serveis que pel seu ús s’han quedat obsolets com el servei de recollida de residus, enllumenat públic i el de neteja viària que són alguns dels aspectes que generen més crítiques a través de la xarxa. Encara que la gent truqui i es vagi a puntualment a fer un servei, en general és com si a una persona amb una talla XL ens entossudim a posar una talla M. La cosa no arriba i menys quan hi ha més necessitat del servei. Aquí hi ha un truc que molts polítics van entendre el primer dia. Si fem segones residències tindrem veïns de cap de setmana, però que també pagaran religiosament tot l’any els seus impostos encara que només els facin servir durant un poc temps durant l’any. Però clar quan aquests contribuents ideals venen a gaudir de les nostres platges iodades resulta que els serveis no arriben a tothom, com és normal.

Com que no tenim un pla de futur, algú va veure què allò del Tabaris està molt malmès i resulta que ho podem arreglar per un parell de milions d’euros i poca cosa més i ho tenim bonic. També arreglem la plaça Germans Trillas que és l’epicentre de Coma-ruga. Doncs res, en aquestes obres ens gastem un 300% més del seu pressupost i el poble del Vendrell ja ho anirà pagant, total a mi em queda un parell o tres d’anys de legislatura i el proper equip de govern ja farà front com els nostres grans encerts de l’Escola de Música. Jo crec que això ara no toca i que s’haurien d’invertir aquests diners en altres coses com arreglar d’una vegada la xarxa d’enllumenat d’algunes zones del Vendrell que amb quatre gotes marxa el llum. Després tenim el problema de les inundacions als barris marítims que és molt més important i afecta a més persones que no pas aquesta bonica sala de convencions amb uns mosaics del segle XX.

Hem de començar a dissenyar el Vendrell on hi puguin participar totes les parts interessades en el seu futur. Fins ara hem anat construint la vila com aquell paleta de cap de setmana que cada dissabte fica quatre totxos segons va veient com evoluciona tot plegat sense plànols, ni similars.

Ens mereixem un projecte real per als propers 10 anys perquè ja som la tercera ciutat de la província de Tarragona i si a Vilafranca es despisten aviat la superarem en habitants. A Vilanova ja costarà més i espero que no ho fem sense un projecte de ciutat viable. Aquest és el nostre repte. Enguany no tocava pujar la pressió fiscal, però si hagués tocat que fos amb un projecte de ciutat i no a les palpentes com ara i anar tapant forats d’exercicis anteriors que aquests també faran amb els que venen i anem sumant. Sempre escombrant la merda endavant com agrada fer a la nostra classe política fins ara. I el problema és que no tenim el valor de rectificar a temps i ens posem en situacions kafkianas provocades pels anteriors manaires i anem endavant.