Dilluns ens estimaran

Dues noies de procedència musulmana s’enfronten al seu creixement com a dones, com a persones amb les contradiccions pròpies de qui es troba amb una cultura diferent en l’ambient en que viuen, en els seus entorns i a casa seva. Relat sobre els sentiments que van creixent, les vivències col·lectives, el creixement personal, les relacions i el descobriment dels primers contactes sexuals i l’adaptació, a vegades forçadament, a les necessitats de l’entorn contraposat entre casa i carrer però finalment també la possibilitat de trobar definitivament el seu destí, o almenys lluitar per intentar trobar-lo amb plena llibertat i els costos emocionals corresponents. 

Aquesta novel·la va guanyar el premi Nadal, per tant va ser escrita en castellà per adaptar-se a les normes del premi. El Hachmi sempre havia escrit en català i explica el canvi de llengua de manera natural: Tenia ganes d’explorar aquesta possibilitat. Jo tinc un contacte molt directe amb els meus lectors en castellà des de 2008, que és quan vaig treure la meva primera novel·la traduïda al castellà, La filla del patriarca. A més, em van donar una beca i podia treballar amb unes condicions molt bones i vaig pensar que era un bon moment per intentar esbrinar com em sortiria això d’escriure al castellà.

Però no ens trobem davant d’una traducció sinó que la mateixa autora anava escrivint la versió catalana: No volia renunciar al català i per això vaig fer tota aquesta feina d’anar i venir d’una llengua a l’altra. No vaig fer una novel·la i després vaig traduir-la, sinó que al mateix temps que escrivia un fragment en una ho feia després amb l’altra i, un cop acabat, vaig treballar exclusivament una i altra llengua per després poder-los comparar

El llibre ens porta a les descobertes interiors de les noies protagonistes que viuen a  la perifèria i que tenen ambients molt definits però volen eixamplar el seu cercle de vivències i relacions i això els comporta moltes vegades deixar anar llast i deixar de banda el que viuen i veuen a casa seva. El xoc generacional també està present en voler adaptar costums i usos diferents que les permetin viure amb pau amb si mateixes.

Najat El Hachmi va néixer a Beni Sidel (Marroc) el 1979. Als vuit anys es va traslladar a Vic (Barcelona), ciutat on es va criar. Va estudiar Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona, ha estat mediadora cultural i tècnica d'acollida abans de dedicar-se de ple a l'escriptura. És autora de novel·les tan conegudes com L'últim patriarca on es relata la confrontació en els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. (Premi Ramon Llull, Prix Ulysse i finalista de l'Prix Mediterranée étranger), traduïda a deu idiomes, La caçadora de cossos. En la novel.la es narra la història d’una dona a la recerca de l’amor a través de les experiències i reflexions sobre les seves relacions sexuals amb els homes. La filla estrangera que va obtenir el premi Sant Joan de novel·la i ha obtingut un ressò important entre els lectors i una bona acollida entre la crítica, (i Mare de llet i mel, aquesta s’aprofundeix amb la figura d’una mare que arriba al nou país esperant trobar-hi moltes més possibilitats que les que tenia al país d’on venen i troben que la realitat és molt diferent, els dos últims editats a Edicions Destino. En 2019 va publicar el manifest Sempre han parlat per nosaltres, que va tenir una gran repercussió en els mitjans i entre elsl lectors. Actualment col·labora en El País. Dilluns ens estimaran. (Premi Nadal 2021) és la seva nova novel·la.

La protagonista molts dilluns fa llistes d’allò que li caldria fer per aproximar-se més a les noies i adolescents del seu entorn, del seu context. La seva condició familiar és un inconvenient per créixer amb la voluntat d’alliberar-se de tota la tradició de la seva família que la marca i determina. Dues noies són l’eix central de la narració, la narradora que d’alguna manera va escrivint el relat de la relació amb la seva amiga, la Sam.

I en el relat hi trobarem el desig de les joves de trencar barreres de poder realitzar-se sense cap mena de trava, de poder escollir, de trencar les dependències i submissions cap els homes. Les vides de les noies avançarà, l’escola, el barri, les amistats, la batalla per tenir un cos acceptable per elles i pels estàndards prefabricats, els primers enamoraments, els matrimonis com un element d’alliberament que fracassa, l’afany de la narradora per estudiar a la Universitat i escriure. Anades i vingudes, reptes que es compleixen i altres que queden enterrats amb els pas dels dies i dels anys.

Hi ha una diferència d’entrada entre les noies, la narradora s’emmiralla en la Sam, una noia que tot i tenir una família musulmana interpreta la tradició, les conviccions de manera molt més oberta, la Sam treballa, viu al dia, sap relacionar-se amb la cultura d’on viu i per tant es sap moure en la societat acollidora, la narradora l’admira per això intenta seguir-la, malgrat els condicionaments, en aquets procés d’alliberament.

Una història sense pal·liatius i sense sordines sobre les dificultats que tenen moltes noies de l’àmbit musulmà per poder trobar el seu lloc a la nostra societat sense que els quedi el neguit de que d’alguna manera traeixen la seva tradició i a la seva família.

I naturalment la necessitat d’afecte i amor. La narradora al final de la narració escriu: La  profunditat de la nostra història era més senzilla del que ens imaginàvem. No tenia a veure amb el xoc de cultures, la integració, ni estar entre dos mons ni cap d’aquestes coses que ens han preocupat tant. L’única cosa que volíem era ser estimades”.

Conclusió transcendent.

Història de voluntat de superació, de trobar la pròpia personalitat i  un cant a l’amistat, però també de les contradiccions que viuen les protagonistes entre allò que veuen i viuen cada dia i el que tenen com a preceptes a casa i en la cultura original dels seus pares.

Molt interessant. Una narració amb molta sensibilitat.

Dilluns ens estimaran
Najat El Hachmi
Premi Nadal 2021
Col·lecció El Balancí nº834
Edicions 62
Barcelona, febrer 2021