S’acosta l’hivern i el govern s’ha oblidat de l’alberg per a les persones sense llar

El ple municipal de Vilanova i la Geltrú ha debatut els darrers anys de forma habitual sobre la situació de les persones sense llar al nostre municipi, de fet s'han aprovat mocions anunciant compromisos per part de l'Ajuntament. Concretament el 12 de setembre del 2016 es va aprovar per unanimitat la moció presentada per la CUP i anomenada "Moció per a l'atenció i l'allotjament a les persones sense sostre" i anys més tard també s'aprovaren les mocions presentades per SOM VNG "Moció sobre l'assistència a les persones sense sostre" el 20 de novembre del 2017 i "Moció per una resposta estratègica al fenomen del sensellarisme" el 20 de gener del 2020.

Però els compromisos de les darreres mocions aprovades pel ple municipal no han sigut executats per part del govern municipal i la situació lluny de solucionar-se ha no deixat d'empitjorar. I és que ara mateix l'Ajuntament només disposa de tres mòduls amb capacitat d’entre 3 a 6 persones (en el cas que siguin parelles convivents) quan s’ha d’atendre setanta-vuit persones en situació de sensellarisme.  Una xifra que s'ha elevat segons el darrer cens municipal de l'Ajuntament que es va fer per a la vacunació de la covid, una xifra totalment vergonyosa i que posa de manifest com la ciutat de Vilanova i la Geltrú no està a l'altura com a capital del Garraf a l'hora d'oferir les eines mínimes suficients per atendre a persones en situació d'extrema vulnerabilitat.

Cal mencionar que Càritas ha inaugurat el passat agost un pis compartit per a 6 persones sense llar al barri de La Geltrú, a més dels esforços del voluntariat de projectes com Cafè Caliu i Espai Sopem per oferir àpats a les persones sense llar. Tampoc ens volem oblidar de tota la xarxa de voluntariat de la ciutat que els ajuda en tràmits administratius i d'assessorament. Aquesta tasca reforça el fet de que l’Ajuntament abandona en mans de fundacions solidàries una funció de la que s’hauria de fer càrrec.

Recordem amb tristor la reivindicació de l'Associació de dones La Frontissa sobre la mort de la veïna Francisca Contreras del Rosario “Mònica" que va morir després de ser trobada inconscient al carrer amb una aturada cardíaca l'agost del 2018. O l'intent d'homicidi després de ruixar amb benzina i intentar calar foc a una dona el juny del 2020 a un carrer cèntric de Vilanova. I amb tot això ens plantem a l'octubre un altre cop sense els deures fets per part de l'Ajuntament i amb un compte enrere que s'acaba ja i que marca l'inici de la baixada de les temperatures amb les quals la situació de vulnerabilitat d'aquests veïns i veïnes es farà insostenible. Una situació que com denuncien des de fa anys les diferents entitats i activistes del territori no és acceptable ni a l'hivern ni a l'estiu sigui quina sigui la temperatura. S’ha de treballar per a tenir un equipament expressament condicionat per aquesta finalitat i amb aforament suficient.

La falta d'una estratègia valenta per tractar el sensellarisme, que contempli objectius com la detecció i actuació preventiva, garantir la seguretat, la cobertura de les necessitats bàsiques, reduir el temps que passen les persones al carrer, evitar la recaiguda, incorporar la perspectiva de gènere a l'hora de plantejar els equipaments, així com incorporar als serveis d'atenció a les dones víctimes de violència en el procés d'elaboració de protocols contra la violència cap a les persones sense llar. I és que en aquest sentit els grups que antigament presentaven també propostes per a defensar unes condicions de vida dignes per veïns i veïnes més vulnerables de la ciutat, ara que tenen la responsabilitat de gestionar aquestes competències han de demostrar que entrar al govern ha suposat un canvi de rumb i una millora de les condicions materials d'aquestes persones.

Recordem que l'Ajuntament a proposta de SOM VNG, es va comprometre a estudiar l'opció d'implementar un alberg social per tractar de forma global el fenomen del sensellarisme a la ciutat. Un alberg que comptés amb serveis sociosanitaris, d'inserció laboral i d'atenció a les dones sense llar que pateixin violències masclistes. Un projecte que les dades tornen a demostrar que és urgent per això si, ho tornem a dir: també cal apostar per un parc públic d'habitatge adaptat a la demanda real de la ciutadania i polítiques públiques d’ocupació.

L'Ajuntament ha de deixar-se de fer anuncis que acaben en res i treballar d'una vegada per traçar una estratègia i implicar-se més, passar pàgina del model caritatiu que no només no aporta solucions, sinó que solidifica les bases socioeconòmiques que generen la misèria. Cal actuar ja i com anem reclamant fer-ho tenint present la realitat social i actuant de forma coordinada entre els diferents departaments que puguin estar afectats a més d'en contacte directe amb les diferents entitats socials del municipi que treballen per un habitatge digne.

Ester Franco Siles
Portaveu del Grup Municipal de SOM VNG