La platja, el bé més preuat

Calafell té un important patrimoni històric, però el seu bé més preuat és la platja, sens dubte. Ja els ibers (els cossetans) van tenir una Ciutadella (fortificació militar) davant del mar a Calafell, al costat de l’aigua dolça de l’estany Llarg. Aquest era un bon emplaçament per la vigilància del poblat que es trobava a Banyeres del Penedès. El sorral de Calafell era, junt amb els aiguamolls, un lloc privilegiat, un port marítim natural al costat de la Ciutadella on es relacionava amb els mercaders de la Mediterrània.

Fent un salt en la història, Calafell ha tingut una de les flotes de pescadors més important de Catalunya, sent la seva pesca principal la sardina. Es deia que tenien la platja amb més fusta (es a dir, més barques). Després de la Guerra Civil, a Calafell va existir un debat que dia “o port o platja”. Es va decidir platja, i com a conseqüència els pescadors van haver d’anar al port de Vilanova. Els més sentimentals que continuaven a la seva platja van  anar escurçant la seva flota, però sortosament avui encara és activa la seva confraria.

Com es configura una platja

Les platges es configuren amb l’aportació de sediments dels rius i rieres. El mar no fabrica sorra, però sí que la transporta mitjançant els corrents marins. Per tant, és molt important saber que si fem obres dins el mar, arran de platja, alterem el perfil de les platges. Podem fer una lectura aèria des del delta del Llobregat fins al Roc de Sant Gaietà (Roda de Berà), que és el tram a  estudiar donat el corrent dominant de llevant i la seva dinàmica del litoral (com es crea i com es comporta la natura com a conseqüència  de les accions del humans).

 Per arribar a les nostres platges, un gra de sorra ha de vèncer les obres marines (ports) següents: Port Ginesta (Sitges), Vallcarca (Sitges), Garraf (Sitges), Aiguadolç (Sitges), Vilanova i la Geltrú, Tèrmica (Cubelles), Espigons (Cunit), port de Segur-Calafell (Calafell), Coma-ruga (el Vendrell) i el de Roda de Berà.

Legislació aplicable

La legislació aplicable, pel que fa el cas, és en primer lloc la Llei de Costes (Estatal)  que és la que regula en l’àmbit de la seva competència. La Llei entre altres criteris, indica un aspecte molt important, que és la ZMT (Zona Marítima Terrestre), és a dir, la línia poligonal que separa el domini públic del domini privat, indicant que es pot i no es pot fer a tota la ribera marítima.  La Llei s’ha anat actualitzant i la darrera actualització és de 2013. Es va reformar la Llei de 1988, en la qual hi va tenir un paper important el nostre estimat Carlos Barral, com a senador per Tarragona. També cal tenir en compte tots els Plans Directors que pugui fer la Generalitat de Catalunya amb els informes oportuns tant d’Ajuntaments, com de l’Estat.

Singularitats, turisme.

Hi ha molts exemples a tenir en compte d’actuacions ben fetes i de mal fetes, des del cap de Creus fins a les Cases d’Alcanar ( per parlar de Catalunya), algunes de les quals  han alterat i estan alterant l’ecosistema costaner. Però també cal considerar les singularitats de poblacions costaneres com Sitges, Cadaqués, Port de la Selva, les Botigues de Calafell, Tamarit (Altafulla), el Circ romà (Tarragona) i altres, les quals ningú desconstruiria pel seu valor patrimonial i fins i tot de paisatge de la costa, que n’hi ha a totes les riberes del mon. En aquest sentit, consulteu el llibre d’en Carlos Barral Catalunya des del Mar

En el nostre cas: les platges del Penedès Marítim.

Les notícies aparegudes aquets darrers dies sembla debaten entre aprofitar l’obra del port de la tèrmica (Cubelles) o no, així com què cal fer amb els espigons de Cunit. També es parla de tornar a crear dunes i plantes autòctones que ajudin a estabilitzar las nostres platges.

Aquest és un tema molt delicat i cal tenir  en compte el següent:

Des de els anys 50 del segle passat la influència i riquesa que ens ha aportat el turisme es important. Cal tenir en compte de no malmetre’l, sinó millorar-lo.

Cal definir molt bé quin és l’àmbit que cal estudiar. Jo apunto per fer-ho des de les obres del port de la tèrmica (Cubelles) fins el port del Roc de Sant Gaietà (Roda de Barà). La natura no te límits municipals, però si que ens pot ajudar amb les seves singularitats naturals i experiències viscudes.

Abans de desconstruir cal estar molt segur amb els informes responsables del que pot passar, ja que les nostres platges són fonamentals com a font de riquesa per als municipis.

En el cas de Calafell, el Vendrell i Roda de Berà en un total d’11,500 Km, l’any 1993 es va fer una aportació de sorra de 2.693.764 m3 provinent del Garraf per part del Ministeri. Es feien càlculs que en tindríem per a 10 anys. Doncs ja en fa més de 30! . Això indica el que em deia un del millors catedràtics en dinàmica del litoral Pedro Suárez Bores. Les seves obres, patents i solucions a problemes reals l’avalen:  platges de Barcelona 1992, la platja artificial de las Teresitas (Tenerife) amb aportacions de sorra del Sàhara, arranjament del dic de la ria de Bilbao i informes i directrius per resoldre el port de Segur-Calafell. Finalment a Cubelles va executar la seva patent dels tronco-conus “difusors d’energia”.  Per a qui no ho sàpiga,  el que fa és protegir les platges, ja que l’energia de l’onada és reduïda i arriba a la platja sense malmetre-la. Si a més a més l’obra feta es aprofitable per un port de gestió Cubelles-Cunit, seria un bé d’interès econòmic per a la zona i la  vegueria Penedès.

Ens manca cultura nàutica. Això no vol dir fer les coses malament,  sinó aprofitar el que hi ha amb el menor impacte possible.  I això també val des de la sorra cap al terreny municipal o privat, però és necessari fer obres marines per protegir les platges amb la sensibilitat ambiental necessària.

Ja es hora de que actuïn professionals que en sàpiguen i amb experiència contrastada per crear riquesa entre tots. Una darrera dada: Copacabana –Río de Janeiro (Brasil), una de les platges (4 km) més famoses del món, juntament amb el seu Passeig, és tota de sorra artificial. Els temporals de mar arribaven fins els edificis de la ciutat abans de la seva reforma. Una cosa son  les platges en el seu espai natural sense la pressió de la ciutat i l’altra les platges en un entorn urbà on majoritàriament l’espai de les platges es converteix en la zona d’esbarjo i oci més important del municipi. És la zona de transició entre el mar i la ciutat. En el nostre cas, el millor valor de les nostres platges és que siguin obertes. Són la nostra singularitat. Més sorra, si, desconstruir, no.

Així ho veig,