-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 24-10-2021 19:27
Coberta de 'El secret del brigadista' d'Andreu Claret. Eix
El llibre narra la història dels fets de la Fatarella, les conseqüències de la batalla de l’Ebre i el paper dels brigadistes i tot envoltat del misteri de la presència dels cavallers templers
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Andreu Claret va escriure el Secret del Brigadista a l’any 2008 i va seguir la temàtica de la guerra civil amb El Cònsol de Barcelona i tanca de moment aquesta trilogia aquest any 2021 amb 1939 la Caiguda de Barcelona.
Literatura sobre la guerra però agafant alguns aspectes més profunds que l’enfrontament entre els franquistes colpistes i els republicans. Claret agafa elements històrics que es produeixen en el temps de la guerra i ordeix una trama al voltant d’ells.
En aquesta novel·la El Secret del Brigadista ens posa damunt la taula tres aspectes històrics lligats a la Terra Alta, el primer la presència de les brigades internacionals. Aquells grups de voluntaris generalment d’esquerres i antifeixistes, que van venir a combatre el feixisme i la causa republicana i que van abandonar els combats amb l’acord de no intervenció. La trama principal va sobre un d’ells la seva desaparició i la seva història. Un segon aspecte que la novel·la detalla i explica és el conegut com els “fets de la Fatarella”, fets tràgics que van costar la vida de molts pagesos a mans dels anarquistes per negar-se a una col·lectivització irracional i injusta i finalment a la presència dels templers a aquesta zona del país. Aquest tres elements conformen una narració ben lligada i que amb un estil gairebé periodístic flueix amb naturalitat i amb interès.
Andreu Claret Serra. Periodista i escriptor, nascut a Acs (França, 1946) en una família de republicans exiliats, va començar a exercir la professió sota el franquisme a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central, i director d’Efe a Catalunya. Ha col·laborat als principals mitjans de comunicació catalans, entre altres La Vanguardia, el diari Avui, El matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas, i el programa Aquí amb Josep Cuní, de la SER. Va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Alexandria. El 2008 va publicar El secret del brigadista, i el 2017, Venjança. L’any 2019 va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb la novel·la El cònsol de Barcelona, de la qual s’han publicat tres edicions. I aquest any 2021 ha publicat el tercer llibre vinculat a al guerra civil amb 1939 La Caiguda de Barcelona. És membre del consell científic del Real Instituto Elcano, del consell consultiu del Diplocat, del patronat de la Fundació Periodisme Plural i del comitè editorial d’El Periódico de Catalunya, en el qual col·labora regularment.
Al juliol de 2008, Bàrbara Stein neta del brigadista Martín Stein, un jove de Filadèlfia que es va allistar a les Brigades pel convenciment de lluitar contra el feixisme en la seva condició d’home d’esquerres però també de jueu, vol conèixer més sobre el seu avi i la presència a Catalunya. La Bàrbara en un terrassa de Barcelona està capficada en les anotacions sobre al recerca de la pista que doni llum a al desaparició del seu avi. Segon li ha explicat un company del seu avi Bob McCain assegura haver-ho vist per última vegada malferit, amb les cames destrossades per l'explosió d'una mina impossibilitat per seguir fugint, sota una figuera en un barranc i es creu que va morir allà. Però hi ha una segona versió de la història.
Els familiars nord-americans de Martin reben una carta enviada des de València i signada per autor anònim en que assenyalen que es viu i està al poble de la Fatarella prop d’on va ser ferit. És evident que la seva neta encuriosia vulgui saber que va passar.
A la terrassa coneix el Ramon, un vetarà periodista antifranquista que entaula conversa amb la noia i queda fascinat per la història i no li costa gaire apuntar-se a visitar la Fatarella per intentar escatir que li va passar al Martín Stein.
A La Fatarella els espera la Mercè una noia que ha fet estudis sobre la guerra i amb qui la Bàrbara va connectar per poder fer els primers treballs de recerca.
En els seus primers moments de l’estada a La Fatarella, a la Bàrbara li prenen la seva Moleskine amb tota la informació sobre la recerca. I alhora en un passeig pel poble al vespre algú xiula la cançó Ol’Man River que era al cançó preferida de l’avi.
Algú sap que estan allà amb una missió molt concreta.
També de manera inesperada reben una nota citant-los en una ermita prop de la Fatarella, allà no hi troben res però més tard saben que a prop ha aparegut mort un vell del poble, el Serafí, que és també protagonista de la novel·la ja que de nen va presenciar la mort del seu pare durant el fets de la Fatarella quan els anarquistes van reprimir la contestació dels pagesos que no volien ser col·lectivitzats.
En Serafí coneix la història del poble i el passat de molts veïns. I coneix també l’actuació del Sr. Claret, que va ser enviat pel President Companys a restablir l’autoritat de la Generalitat al poble.
La història va entrecreuant-se amb visions del passat i de les aventures del Serafí i la investigació que fan la Bàrbara i els seus companys en l’actualitat.
La mort del Serafí comporta una investigació dels Mossos, i aquí va sorgint també bona part del passat i dels enfrontaments que va produir la guerra en el poble. Masses enveges, massa ganes de venjança i el grans secrets del Serafí i de la casa de Cal Sant que acull molts misteris i històries per descobrir.
El llibre narra la història dels fets de la Fatarella, les conseqüències de la batalla de l’Ebre i el paper dels brigadistes i tot envoltat del misteri de la presència dels cavallers templers.
Un cúmul de petites històries que conformen una història narrativa molt ben estructurada.
Lectura àgil, la narrativa flueix amb rapidesa amb facilitat.
Inserir en la història personatges de ficció no és fàcil però Andreu Claret ho resol magníficament.
Novel·la molt interessant i de records propis del autor en evocar la figura del seu pare i el seu paper a La Fatarella.
El secret del brigadista
Andreu Claret
Col·lecció Clàssica. 753
Editorial Columna
Barcelona, març 2008
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!