Alex, de Pierre Lemaitre

Aquest és el segon llibre d'una trilogia policíaca que va començar amb Travail soigné, que no ha estat publicada a Espanya, i que té com a protagonista a l'agent de policia Camille Verhoeven. La situació narrativa ens porta a diversos anys després de la resolució del cas que es va poder llegir al llibre Irene. La vida del Camille ha sofert un canvi total, però un nou desafiament criminal el situa novament a la picota. Els seus superiors dubten encara de que estigui anímicament preparat però l’inspector Verhoeven malda per sobreposar-se a la tragèdia que va viure i es conjura per trobar una solució a l’entrellat que li planteja el nou cas.

Pierre Lemaitre va néixer a París escriptor i guionista ha treballat impartint classes de literatura a col·lectius específics. És autor de novel·les negres que han estat molt premiades i també molt populars. Ha estat guardonat en diverses ocasions per aquestes novel·les, com el Le Point o el Livre de Poche. Ha estat traduït a diversos idiomes i la seva obra Cadres Noirs va ser adaptada al cinema en 2012. Pierre Lemaître (París, 1951) és un escriptor i guionista francès, conegut per les seves novel·les de gènere negre i criminal. Abans de dedicar-se a la literatura de ficció i a la creació de guions per a cinema i televisió, va passar molts anys exercint la psicologia i l'ensenyament per a adults, especialment de literatura nord-americana i francesa, anàlisi literària i cultura general. Amb Irene va obtenir el premi Cognac a la millor primera novel·la de l'any 2006.

Posteriorment, ha escrit altres tres novel·les: Vestit de núvia que va merèixer diversos premis i que ha suposat el seu major èxit fins al moment, Cadres noirs i Alex, segon lliurament d'una prevista tetralogia sobre el comissari Camille Verhoeven.

Les seves obres han estat traduïdes a tretze idiomes i tres d'elles estan en procés d'adaptació al cinema. En 2014 ha rebut el premi Goncourt per la seva novel·la Ens veiem allà a dalt.

Tot comença quan es denuncia un segrest, han vist com un home agafava una dona que es resistia i la feia entrar en una furgoneta. El comissari Camille Verhoeven s’ha d’enfrontar a una situació complicada. No hi ha pistes del segrest ni tampoc es tenen masses dades sobre la dona segrestada. Sens dubte però que a cada minut que passa hi ha menys possibilitats de trobar-la en vida.

Mentre l’Alex, la dona segrestada, es posada nua en una mena de gàbia i penjada a uns metres de terra. El segrestador li dona aigua però ella es manté en una situació de pura supervivència i assetjada per les rates que van acostant-s’hi amb la clara intenció de fer-la servir d’aliment. El segrestador vol que sigui una mort lenta i cruel però ella està decidida a seguir amb vida, no ha acomplert encara el seu objectiu per seguir vivint, la venjança.

Quan el comissari aconsegueix descobrir el segrestador i arribar al lloc on estava Alex, aquesta ja ha aconseguit escapar i tornar fins a casa seva.

El comissari i el seu equip troben l’escenari on ha estat presonera però creix en ells la sensació de que se’ls escapa alguna cosa. Intenten trobar-la per tancar el cas però no en troben cap pista.

Mentre però anem coneixent a l’Alex i el seu desig de venjança sense que ningú pugui atura-la.

És una persona col·lapsada pel seu passat i només matant pot arribar a alliberar-se, per això intenta que la policia no la identifiqui com la persona que ha estat segrestada. L’equip del comissari Camille, van intentant trobar pistes i lligar caps fins a trobar la seva identitat i començar la investigació.

Però el problema és que la troben morta, aparentment s’ha suïcidat i per tant tot fa pensar que la seva història no es pot tancar sense alguns aclariments necessaris.

En la novel·la hi podrem distingir tres parts, per una banda tot el segrest de l’Alex. És una part dura, crua, sense concessions i que en alguns moments fa esgarrifar. La segona tot el procés d’investigació i la fugida de l’Alex i mentre fuig va completant els seu pla de venjança i mort arreu del país i una tercera part en que ja l’Àlex és morta però queda escatir les causes reals, més enllà de les morts que ha anat deixant hi ha un rerefons que és el que el comissari vol arribar a treure a la llum i ho aconsegueix malgrat això li comporti alguns enfrontament i costos personals.

L’autor juga meravellosament amb l’espai, donant dades que semblen que suposaran solucions a l’entrellat dels crims, però automàticament s’arriba a altres conclusions. El barrejar els capítols amb les accions de l’Alex i les investigacions del comissari és una bona manera d’avançar fins a la confluència final que aporta la resolució del cas.

La personalitat de l’Àlex es un dels aconseguiment més brillants de l’autor, una dona guapa, de tracte amable però que en el seu interior bull una autèntica necessitat de venjar-se del seu passat i la manera de com mata a la gent és també l’alliberament de la seva pròpia tragèdia.  

Malgrat aquest argument, en principi bastant trillat, Pierre Lemaitre aconsegueix elaborar un thriller dur, magnífic i imprevisible, que va més enllà de mantenir l'interès i entretenir, que provoca moments de gran tensió i remou per dins.

Novel·la atractiva, dura i no recomanable si es té una certa aprensió a situacions explícites, però si enganxa es fa difícil deixar de llegir perquè la concatenació dels fets porta una necessària continuïtat en la lectura.

Manté l’intriga de principi a final, primer perquè desconeixes les raons d’uns i altres en els fets i després perquè van sorgint nous elements que fan girar la trama cap a les interioritats dels personatges.

Relat colpidor. Ja hem dit, és dura i impactant en alguns moments però amb una trama molt ben estructurada i amb un desenllaç esplèndid.

Alex
Pierre Lemaitre
Editorial Alfaguara
Madrid 2015