Mahle, un exemple més de desindustrialització

Fa pocs dies els responsables de l’empresa Mahle a Vilanova i la Geltrú anunciaven la seva voluntat de procedir al tancament immediat, a 28 de gener de 2022, de la seva factoria a la ciutat.

En primer lloc, vull solidaritzar-me amb el conjunt de treballadors i les treballadores que patiran les conseqüències d’aquest tancament. Tot el meu suport i escalf en aquests moments però també, i així els hi hem fet arribar, ens posem a la seva disposició per tot allò que puguem ser útils, tant des del grup Municipal Socialista com des del Grup Parlamentari Socialista i Units per Avançar. En aquest sentit, també ens posem a disposició del govern de la ciutat per afrontar plegats aquesta terrible situació.

De fet, el mateix dia de l’anunci,  el President del nostre Grup Parlamentari, Salvador Illa, i jo mateix, vàrem parlar tant amb el president del comitè d’empresa, així com amb d’altres representants sindicals. Tanmateix, vaig tenir una conversa amb l’Honorable Conseller d’Empresa i Treball, Sr. Roger Torrent; a més a més d’una altra amb el Secretari General d’Indústria del Govern d’Espanya, sr. Raúl Blanco.
Cal dir que l’actitud de l’empresa no ha estat, en absolut, la més acurada per fer front a aquesta situació. De fet, ha estat bastant poc considerada i poc sensible cap a uns treballadors i treballadores que ja havien fet renúncies salarials i de condicions laborals en el passat amb l’objectiu d’assegurar la continuïtat de la companyia a la nostra ciutat.

Precisament, el passat 28 d’abril, junt amb el company diputat Pol Gibert ens vàrem reunir amb representants tant de UGT com de CCOO de Mahle. Una reunió que es va dur a terme amb la voluntat de conèixer de primera mà en quina situació es trobaven. Ja en aquella trobada, ens van fer arribar la seva preocupació pel futur de l’empresa i de la manca d’interlocució amb els responsables de la firma alemanya. I això és el que, com a diputats, vam fer arribar al govern de Catalunya i als responsables del Departament de Treball i Empresa de la Generalitat. Malauradament, la preocupació d’aquell moment ara ja és una realitat.

Mahle, és un exemple més del procés de desindustrialització que estem patint arreu del territori i en especial a la zona del Penedès i el Garraf. El seu tancament s’uneix així al de Robert Bosch, a Castellet i la Gornal, o a Alfisa, a Santa Margarida i el Monjos, entre d’altres.
Però en el cas de Mahle, la decisió no respon a una pèrdua de volum de les comandes o a una baixada de la producció, sinó a una decisió de deslocalitzar la producció. S’emporten la producció a Portugal i Polònia. Ja fa anys que a Catalunya anem perdent capacitat industrial, però cert és que cada cop són menys els recursos destinats a la indústria per part dels darrers governs de la Generalitat.

Justament, a la proposta de pressupostos de l’actual govern que fa pocs dies es va presentar, tot i que el pressupost en el seu conjunt s’incrementa en un 17%, és a dir, uns 5.600 milions d’euros, la partida per a la indústria queda igual que l’any passat: en total, 50 milions d’euros per a les polítiques industrials. Cal recordar que a l’any 2010 era de 165 milions d’euros. Una realitat que es tradueix en una retallada del 70% als comptes actuals.

A més, tal  com recull en l’Informe de l’ Economia Catalana, publicat al desembre de l’any passat, “el sector industrial s’ha vist exposat a una creixent competència internacional i a canvis tecnològics i organitzatius que han propiciat que la frontera entre indústria i serveis sigui més difusa, en part per la segmentació i externalització d'activitats del sector industrial al sector serveis”.

Les dades recollides en l’Informe esmentat ens demostren que la indústria va anar perdent pes en l’economia catalana des de l’inici del segle XXI, però aquesta tendència desfavorable es va frenar el 2009, bàsicament per què la crisi econòmica d’aquell moment va posar fi a un model de creixement econòmic basat en la construcció i en la demanda interna. Això va provocar que des del 2009 fins al 2013, tot i que la crisis va afectar molt negativament el sector industrial, la indústria va recuperar pes en el conjunt de l’economia catalana en termes relatius, però era un miratge, bàsicament, motivat per la pèrdua de pes d’altres activitats econòmiques.

Així mateix, en aquests darrers anys el creixement de la indústria s’ha moderat substancialment, per sota del conjunt de l’economia i el 2019, se situa en taxes negatives, mentre que el conjunt de l’economia segueix creixent.

Una situació que des del PSC seguim amb preocupació. És per això que mantenim ferm el nostre compromís d’apostar clarament per un Pla de re industrialització, que ha de ser liderat per la Generalitat. Aquesta és una qüestió prioritària: mantenir i ajudar a tot el teixit productiu a Catalunya i, en concret, a les nostres comarques.

Apostem, doncs, totes les Institucions, tots els partits polítics, els agents econòmics i socials, a dotar d’oportunitats i recursos a l’àmbit de Penedès, tornant-lo a situar a l’agenda política amb la revisió i creació de noves infraestructures, les polítiques actives d’ocupació, els plans de formació i les accions de re industrialització i reconversió sostenible del teixit industrial, garantint l’equilibri i la sostenibilitat mediambiental.

El PSC, per tant, ens posem a disposició tant del govern municipal com del govern del país per treballar-hi.

Juan Luis Ruiz
PSC Vilanova i la Geltrú