Criatures Fantàstiques de l’imaginari col·lectiu

Cultura popular aquest cop dedicada a personatges mítics i  quimèrics que al llarg de la història han tingut una presència rellevant a les diverses cultures i societats i que tenen un arrelament popular.

A les societats, si es vol a les cultures, els cal tenir personatges mítics a qui atribuir determinades virtuts o vicis i també per tenir prototips de comportaments que després es poden trobar en la mateixa societat o, encara més, per donar explicacions a fets inexplicables des de la raó. El llibre cal llegir-lo amb la ment oberta i disposat a creure’s el que calgui amb totes prevencions necessàries, però si no es vol fer volar la fantasia que s’abstinguin de la lectura.

El Bienve Moya és gestor cultural. Va estudiar Estudis Dramàtics (Estudis Nous de Teatre, Barcelona). L’any 2009 obté el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la modalitat de Cultura Popular. Ha treballat per a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació del calendari festiu de la ciutat.

Ha estat director del Teatre Municipal de Vilanova i la Geltrú i promotor del Consorci de Teatres Públics de Catalunya i de la fira internacional de circ Trapezi, productor del projecte d’investigació sobre la música popular Socatalà, membre de l’equip directiu de Festcat (Escola de la Festa del Departament de Cultura de la Generalitat) i membre fundador del col·lectiu Els Altres Andalusos, que aplega catalans d’origen andalús.

És articulista a L’Avenç, Cuadernos de Pedagogía, El Temps, Fiestateatro, El Periódico, El País, Avui, Ara, etc., i fa guions per al programa de ràdio Imaginari, rondalles i llegendes catalanes (Catalunya Ràdio), premi Càmera del Consell Audiovisual Mundial (París).

Entre altres, ha publicat les obres Una mà de sants (La Magrana), Llegendes urbanes (Editorial Marfil), La festa a Catalunya (Galàxia Gutemberg), Pol·len vol estimar (La Galera), Flordesaüc (Editorial Pagès) i Il·legals (Editorial Marfil).

Però cal destacar la publicació del llibre Petita Epopeia del Vilanova, que després es va convertir en: La Petita Epopeia de Vilanovins i Geltrunencs amb unes il·lustracions de la Pilarin Bayés una versió molt adequada pels infants de la història de la nostra vila.

Va escriure ja fa temps l’obra de teatre “El sac”, ( Els Janets, Círcol Catòlic) i després Numància, quan encara no es parlava d’ecologia l’obra ja parlava dels problemes de la terra i també algun assaig com “Els altres Andalusos” que és la projecció a la literatura del treball cívic d’aquesta entitat.

Sobre llegendes ha generat tota una àmplia bibliografia que constitueix avui una referència pels estudiosos del tema.

Alguns dels seus títols: Llegendes urbanes i narracions suburbials, Llegendes del Penedès i els valls del Garraf, Una mà de sants. I El contes del Penedès i darrerament Cada dia és festa i ara aquest sobre figures mitològiques

Col·labora també habitualment a l’Eix Diari.

L’autor creu que aquest és un tema ja tractat en altres ocasions i per una munió llarga d’autors però precisament perquè és un tema universal i de tots els temps, fins i tot en èpoques remotes, l’autor, en Bienve, creu i considera que es pot tornar a tractar amb una mirada més contemporània com la que ell fa. El llibre ens aporta una llarga llista d’autors que d’alguna manera han tractar el tema dels éssers quimèrics i fantàstics, una llarga nòmina d’autors que han donat a conèixer aquets personatges o de semblants, perquè la llista no s’acaba en aquest llibre, així hi trobem referències que van des d’Hesiode a Perucho, des de Lovercraff a Verdaguer, des de J. J. Borges... a Mossèn Alcover, en fi el bo i millor de la casa de les lletres hi és present. Ara s’hi afegeix Bienve Moya. I ho fa amb honestedat literària sense amagar les seves fonts de referència.

El llibre té un centenar d’entrades per ordre alfabètic i ens va presentant els diversos éssers que s’han creuat en la vena fantàstica del Bienve.

El Primer és l’Alicorn i el darrer el Yahoo.

I entremig uns seguit de personatges que ens fan viure en un altre món.

Els éssers fantàstics prenen diverses formes i actuen de maneres diferents.

Així fent una divisió ràpida hi podem trobar els que tenen forma d’animals, ocells peixos..., aquells que tenen més o menys forma humana encara que sigui parcialment com la “Ma peluda”, altres que adopten formes humanes o que tenen uns orígens mixtes, com per exemple les fades que la majoria tenen ales (molt fines) i forma humana, elements del món vegetal, com la mongetera, i també hi ha els astres que poden tenir característiques d‘éssers quimèrics.

En tenim de coneguts com els Gambutzins (qui no ha anat a caçar-ne amb un bastó i un sac), el Joan de l’Os , El Mal caçador... El Patufet, La Carassa, el Licantrop, El Peix Nicolau amb la seva residència prop de Vilanova... Extraordinària demostració d’erudició.

El llibre conté una enorme informació i documentació. En cada una  de les entrades hi poden trobar referències d’altres autors, llibres i èpoques. Cada entrada és un compendi que et pot portar a fer altres lectures, a esbrinar o situar en el món literari a cada criatura.

Al darrera del text hi ha doncs un enorme i exhaustiu treball de documentació, investigació i de comparació de l’autor.

El llibre constitueix un autèntic vademècum de les criatures fantàstiques, potser no totes, però n’ hi ha un centenar i això ens permet entendre molt del món imaginari i la fabulació. La majoria d’aquestes criatures són fruit de la faula, de la imaginació de la voluntat de superar els límits naturals i potser trobar alguna explicació, justificant o responsable de fet poc explicables racionalment, sobrenaturals. 

El llibre abasta un àmplia geografia. Els personatges es van manifestant a cada lloc on aterren. Això ens porta a concloure que les cultures, totes les cultures (o moltes) tenen valors molt semblants i per tant hi ha elements comuns i també uns certs valors que compareixen. 

“La fantasia està feta de realitats que poden ser molt etèries” Deia l’autor en una entrevista a l’entorn d’aquest llibre. Realitats doncs que poden ser molt volubles i subtils. La subtilesa no està a l‘abast de tothom, cal una certa sensibilitat per ser capaç de copsar els diversos i amplis matisos de la imaginació i la fantasia.

El Bienve Moya té aquesta capacitat i la capacitat de saber-ho transmetre i gràcies als seus llibres ens permet compartir-la i ens ajuda a comprendre una mica més el món insondable massa vegades de la imaginació i la fabulació.

Val molt la pena resseguir a les Criatures Fantàstiques.

Criatures Fantàstiques de l’imaginari col·lectiu. 100 bubotes, sorges, gorguins i altres éssers quimèrics...
Bienve Moya.
Col·lecció Prisma nº 52
Editorial Cossetània.
Valls, Novembre del 2019