La llosa de les pensions (1)

- Les pensions públiques són una llosa, no es poden sostenir. No ho veus? Llegeix els diaris, mira la tele..., fins i tot Europa ho veu clar?      

M’aturo, veig que ja ha tret el que l’anguniejava.

- I tu ho creus? Creus tot el que diuen?

- Pensa una mica... Tots s’equivoquen? Són molts, no creus per estar errats?                                                             

- No són ni tots, ni molts, són el mateix. Un mateix interès controla diferents mitjans i els fa dir el que els interessa.

- Però quin interès pot tenir el govern en desacreditar  les pensions públiques?

- El govern no, però qui mana, qui controla realment l’economia, aquests sí. Tu et queixes de la banca, de la seva voracitat davant els beneficis. Et sembla difícil de creure que maniobrin per controlar 10.000 M mensuals? 100.000 M anuals? 

- No, però si les pensions són deficitàries, no em crec que la banca vulgui perdre diners quedant-se les pensions, convertint-les en públiques.  Com vols que ho facin?

- Si deixem de creure en la possibilitat de mantenir les pensions públiques, si no les defensem, a poc a poc les privades ocuparan l’espai.

- Si ens garanteixen una bona pensió..., per què no?

- Tu t’imagines què podria fer la banca amb 10.000 M mensuals d’ingressos? I un mes darrera l’altre, durant anys. Ningú controlaria en què els inverteixen: en armament et semblaria bé?

- Si guanyo diners...què vols que et digui. Les públiques, diguis el que diguis, no són sostenibles.

Ens aturem per agafar la pilota d’una colla de nens que jugaven a la plaça i els la llancem amb un somriure de complicitat.

- Possiblement tu puguis posar diners abundants a la teva pòlissa, però tothom podrà fer el mateix? Saps de sobres l’atur que hi ha i els sous que es cobren, i més encara la gent jove. Quin pla privat de pensions poden signar? Què acabaran cobrant?

- Què vols dir amb això?

- Mira, de riquesa se’n genera, el PIB augmenta, però aquesta riquesa està mal distribuïda. Les pensions públiques el que fan és corregir la redistribució de la riquesa generada.

- Els agents socials estan d’acord en fer la reforma.

- Sí, govern, patronals i dirigents sindicals de CCOO i UGT, sí, tenen interessos comuns. Però, no caldria tenir present la opinió dels pensionistes? De les seves organitzacions?

Reprenem la marxa sense apressar-nos. Em mira de dalt a baix i com si m’anes a renyar per una malifeta m’engalta :

- Amb l’atur que hi ha i l’increment de l’esperança de vida, com vols mantenir unes pensions públiques com les nostres: dos treballadors per jubilat, és impossible!  Les pensions actuals esguerren el futur dels joves, els prenen el sou.

- L’atur és alt? Sí, oi? I el PIB augmenta? També. Aleshores, si amb menys treballadors produïm més, els beneficis on van a parar, on s’acumulen?

- Però vivim més anys...

- Si l’esperança de vida augmentés com el PIB, tots seríem centenaris. No és aquesta l’explicació. Què et semblaria omplir un dipòsit am una mànega que tingui forats?

- Forats? Llocs on s’escapen diners que haurien de ser per a pensions?

- Sí, exacte. Recordes les dues darreres reformes laborals: les del PSOE i el PP. Totes dues van endurir les condicions laborals: obrir la porta a sous escombraria, facilitar l’atur, jornades laborals parcials, treball intermitent, facilitar l’acomiadament... Tot això va fer que l’aportació laboral a les pensions, la dels treballadors, baixés...

- l la empresarial?

- Quotes planes, exempcions, beneficis fiscals..., l’aportació patronal també va baixar perquè les reformes laborals ho permetien.

- Ara em diràs que tota la culpa és de les reformes laborals...

- No, tota no, et podria parlar de la reconversió industrial feta pel PSOE de Felipe González. Es van perdre grans indústries, se’n privatitzaren, i tot acabà depenent del turisme i dels serveis. I les aportacions a la Seguretat Social se’n ressentiren. Tot això és aigua que no arriba al dipòsit on hauria d’arribar.

- I segons tu, per tot això manquen diners per a pensions?

- No, però per això se’n recapten menys dels que s’haurien pogut obtenir. Però això no és tot, a la Seguretat Social hi ha esquerdes per on fuig el diner recollit.  - Corrupció?

- No, despeses impròpies.

- Despeses impròpies? M’ho expliques un altre moment? Ara m’hauria d’afanyar  que m’esperen a casa.

Marxa a bon pas. Es gira un moment i crida:

- De tot això ni les radios ni les teles ni els diaris   en parlen.

Somric. És evident, deuen obediència a qui els paga.  I no diuen que qui paga mana?