Falten mans per a tantes lloses (3)

Aquest escrit és la continuació d’un d’anterior “Enretirant la llosa”.

Ara, asseguts davant un parell de cervesetes, la conversa es fa més pausada.

- El setge especulatiu vol empènyer les pensions cap al control privat, busca deixar en mans de la banca els 100.000 M anuals que gestionen les pensions públiques. I no s’atura a les pensions, és un setge global.

- Vols dir que no exageres?

- No ho crec, però podem anar-ho mirant junts, si et sembla. Som-hi?

- Però beu que la cervesa se t’escalfarà...

- Amb una inflació del 5,4%, cada cop són més les famílies que lluiten per arribar a final de mes. La inflació empobreix milions de persones.

- Home, no serà tant...

- En alguns moments l’electricitat ha tingut pics del 62,8%, el gasoil un 30,5%, la benzina un 26,5%. O l’oli d’oliva, un 26%. L’augment tímid de salaris i pensions es veu engolit per aquesta inflació galopant, i es preveu que augmentarà encara més els propers mesos.

- Això ho fa la crisis...

- Les lleis de reforma laborals (PSOE i PP) van provocar treballs més precaris, sous més baixos i pèrdua de capacitat de defensa dels treballadors. Això va fer baixar les cotitzacions socials i que les pensions semblessin menys sostenibles, però d’això ja n’hem parlat. Ho recordes?

- Sí, i de les despeses impròpies.

- D’acord, seguim? Per justificar les privatitzacions se’ns diu que és la millor sortida de l’ensenyament, de la sanitat, dels serveis... Però ara hem vist que, amb la pandèmia i la desestabilització social que ha provocat, únicament allò que és encara públic ha respost, ha estat una protecció, una ajuda. En canvi tot el que s’havia privatitzat, s’ha fet enrere i ha col·laborat poc.

- És cert- afegeix- la Sanitat Pública segueix perdent recursos i pateix privatitzacions: es retallen les plantilles, es desmantellen els CAP..., i el Sistema Sanitari cada vegada està més en precari mentre el privat progressa.

- I l’educació pública pateix retallades de plantilles o augments de ràtio. I tot per a desprestigiar-la i afavorir així la concertada i la privada. L’ensenyament professional depèn de la iniciativa privada, es deixa de banda. L’educació és un dret universal, oi?

Hi ha un moment de silenci que aprofitem per a fer un glop. Ella pren la paraula.

- Durant la pandèmia les residències de persones grans, controlades en un 90% per fons especulatius, han viscut moments insostenibles, amb manca d’atenció hospitalària o familiar. La privatització augmenta, els problemes també però les solucions no arriben.

- Tens tota la raó. Els serveis socials públics cada dia són més precaris, s’afavoreix la privatització dels treballs de cura, i per tant es converteix en un negoci especulatiu el que és un dret.

Ara les paraules i les argumentacions li surten sense aturador.

- I amb l’habitatge passa el mateix. Es condemna a moltes persones a no tenir una llar en un moment en que hi ha vivendes disponibles buides. Els beneficis abusius de les companyies de gas i electricitat  han fet aparèixer un nou tipus de pobresa: l’energètica

- Les finances tenen la privatització i l’especulació com la seva raó de ser. La banca no dóna crèdit a qui el necessita sinó a qui el vol per guanyar més diners especulativament. És a dir, que dóna més beneficis a la banca.

- I l’atenció que brinda a la població cada cop és més deficient, displicent i despersonalitzada. Ens volen al seu servei, al dels seus interessos.

- Les dones patim desigualtats que no es superen, i fins i tot s’accentuen en alguns casos. Els maltractaments es mantenen i conformen una realitat que no es pot acceptar de cap manera.

Ens acabem la cerveseta i el dia ja declina. Reprenem la marxa, però ara cap a la ciutat. Ella sembla més animada.

- Totes aquestes coses, i altres que no hem anomenat, si les mirem una per una, pot semblar que no són tan greus, però es produeixen alhora. Si no donem una resposta conjunta no hi tenim res a fer. I és ara que cal donar-la!

- Tens raó, tota la raó, hi ha molts motius per dir amb contundència que per aquest camí no podem seguir, però ha de ser una resposta conjunta, majoritària, conscient i consistent, que sigui capaç de mantenir la seva actitud de disconformitat activa durant un temps. Sense això, no ens faran cap cas.

- El dia que ens unim i entenguem que, si volem enretirar totes aquestes lloses, tots ens hi hem de posar, aquell dia podrem anar endavant.

Falten mans per remoure tantes lloses...