Enretirant la llosa (2)

Aquest escrit és la continuació d’un d’anterior “La llosa de les pensions”.

Fa uns dies vam estar parlant sobre com els interessos econòmics imperants utilitzen els ressorts dels governs per anar imposant la seva recepta: privatitzar tot el que sigui públic, com les pensions

- Ep, ja sóc aquí.

Avui sembla més tranquil·la, més receptiva que el darrer dia.

- Així què,  vols que seguim parlant de pensions?

- I tant les notícies semblen alarmants- diu, empren la marxa i em mira esperant que parli.

- Sí que ho semblen, i ho són, però no avui, ja fa temps. Recordes que ja t’ho deia?

- Tens raó, però seguim, que em vas deixar intrigada amb això de les despeses impròpies. No sona massa bé, què són?

- Podem dir que és el que fem quan gastem els diners en unes finalitats que no són les que tocaria.

- Però això qui ho ha fet, el govern?

- Els diners que es recullen de les retencions als treballadors i als empresaris han de servir per pagar les pensions contributives, no per altres coses. Però en la realitat s’han utilitzat per atendre altres finalitats, com pagar sous de la Seguretat Social, lloguers o manteniment d’edificis, despeses energètiques, cursos de capacitació laboral...

- Para, tot això bé s’ha de pagar i està relacionat amb la Seguretat Social.

- I tant, tens raó, i per això els Pressupostos Generals de l’Estat ja tenen altres partides. Si ho han  estat utilitzant indegudament, ara ho haurien de retornar al Fons de Pensions.

- Tampoc deu ser tant oi ?  com per justificar que les pensions no siguin sostenibles...

- Segons el govern són uns 22.000 M; un organisme oficial, el Tribunal de Cuentas, parla de 100.000 M; Economistas Frente a la Crisis creu que s’acosta als 500.000 M. Deixem-ho en el que diu el Tribunal de Cuentas si vols. Et sembla poc?  Perquè et facis una idea més clara, mira, el pressupost d’aquest any 2021de tot l’estat espanyol puja a 456.000 milions d’euros.

- Què dius !No pot ser...

- I tant que no pot ser, i per això reclamem el retorn d’aquests fons.

Caminem en silenci. Sota nostre la platja de la República. Fa bo. Ens descalcem per sentir la fredor de l’arena als peus. Ens aturem. Ella mira enllà,  lluny. Uns breus moments de silenci. Païr tot el que estem parlant costa.

  - Tu creus que sense aquestes despeses impròpies les pensions serien possibles?- Serien més possibles. L’altre dia parlàvem dels ingressos que el Fons de Pensions ja ni ingressava. Entre una cosa i l’altra, sí, serien perfectament possibles.

Em mira com aquell que no s’ho acaba de creure.

- Mira, l’any 2019, el 2020 va quedar molt afectat pel covid, sense les despeses impròpies les pensions haurien tingut superàvit en lloc de dèficit, més de 1.000 M.

- Però l’estat ha hagut de posar molts milions per tapar els dèficits de les pensions, fins i tot ha desaparegut el Fons de Reserva de les Pensions. No pot ser que tu diguis que són sostenibles.  - Mira, aquest fons estava ben dotat fins que va arribar el govern Rajoy. I no, no va apoderar-se’n, però sí que va fer servir el contingut per a altres finalitats que no eren les que havien motivat la seva creació: fer front a les pensions de la generació baby boom.

- Segur?

- L’any 2011 hi havia 67.000 M, ara n’hi ha 2.100 M. Si tens present que l’anomenada crisis va començar el 2008, podem veure que quan es deia que sortíem de la crisis, 2011, hi havia un bon gruix de milions.

- Però segur que es van fer servir per coses necessàries!!!

- Jo no dic que sigui un frau, però el que sí que ho és seria no retornar aquests milions a qui els tenia i els hauria de seguir tenint, i més segurament.

S’atura, mira el mar i em pregunta sense deixar de mirar l’aigua.

- Així, què caldria perquè les pensions puguin seguir fent la seva tasca de redistribució de la riquesa que tu deies?

-Un bon salari i nombre suficient de cotitzants. Baixos salaris comporten pensions baixes.

- Però acabem de sortir d’una crisis...

- L’any 2007, just abans de  començar el que es va anomenar crisis, les famílies pagaven el 75% dels impostos recaptats i les empreses el 22%. L’any 2016, quan es considera que va acabar la crisis, les famílies pagaven el 84% i les empreses el 13 %. Qui l’ha pagat la “sortida” de la crisis?

- Així, ho tenim cru...

- El problema de les pensions no és econòmic, és polític. Pot passar que es redueixin o congelin els sous però que augmenti l’import de les cotitzacions. O bé que es redueixi l’import de les pensions complicant-ne l’accés a cobrar-les; o anar allargant més l’edat per accedir a la jubilació.

Es gira, em mira enfurismada.

- No m’agrada cap de les tres alternatives. No n’hi ha d’altra? Jo no vull haver de patir-ho!!!

- Tu segurament no gaire, però els teus fills sí, i plenament. Mentre ens diuen que les pensions no són sostenibles ens expliquen les excel·lències dels 147.000 M d’euros que vindran d’Europa, uns donats però altres prestats, deixats i cobrats amb interès com a deute públic.

- Són una gran cosa!!!

- Que cobrarem un cop a la vida. I si et dic que cada any es perden 90.000 M per culpa de la corrupció? Cada any, cada any...

- Deixem-ho, el que em dius pesa com una llosa. No sé que dir-te.

- I tant que pesa, però hi ha també altres lloses que caldria remoure, i falten mans. Anem a fer una cerveseta i en parlem?

Ens allunyem de la platja. Es busquen mans.