Promoure a les aules les relacions lliure de violència

Recentment, hem conegut les alarmants dades del Barómetro de Juventud y Género, realitzat pel Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud de la FAD d'aquest 2021, que ens alerta sobre el preocupant increment del negacionisme respecte a la violència de gènere. En aquest estudi s'indica que només el 50,4% dels homes consideren la violència de gènere un problema social "molt greu", un percentatge que s'ha vist reduït en 3,8 punts des del 2017. Per una altra banda, un 20,9% dels homes indica que aquesta no existeix. Aquestes dades suposen un retrocés molt preocupant, que sobten després dels avenços en igualtat de gènere pels quals va empènyer bona part de la societat espanyola, després del que va suposar a tots els nivells els quaranta anys de dictadura feixista.

Des del feminisme, històricament s'ha assenyalat el mite de l'amor romàntic i la seva influència en cada generació mitjançant la cultura (llibres, sèries, pel·lícules, cançons, contes... ) i l'educació, en l'origen dels comportaments masclistes a les relacions de parella heteronormatives. El constructe social pel qual es preconfigura un rol de gènere determinat per a homes i dones, en els quals ell és valent, fort i dominador, i ella dolça, poregosa i submisa, i en el qual s'entén que l'afecte ha de ser etern (t'estimaré sempre), exclusiu (només et podré estimar a tu), incondicional (el meu amor està per sobre de tot) i en especial la dependència (no puc viure sense tu).

Però, el jovent avui dia no només es veu influït pel mite de l'amor romàntic en la cultura pop, sinó que d'ençà de l'aparició de l'extrema dreta institucionalitzada, i que, de com aquesta mitjançant fons públics finança els seus aparells mediàtics, han aparegut una sèrie de creadors de continguts especialitats en públic jove que difonen la seva ideologia. Parlem del que es coneix com a streamers (sigui a youtube, twitch o altres plataformes) que amb centenars de milers de seguidors i milions de reproduccions, generen continguts on es refereix a la llei de violència de gènere com d'una llei feixista, del feminisme com d'una ideologia sectària i de les diferents formes violència masclista com d'una fal·làcia que no existeix.

No es pot dissociar aquest fet d'aquestes dades que expliquen com ha crescut la propensió al control dels homes: un 18,1% veu "normal" mirar el mòbil de la parella, sent les noves tecnologies utilitzades en mans d'agressors com una eina de control i d'extensió de la violència masclista. Segons diu l'estudi, les accions més habituals són revisar el mòbil, controlar el que fa l'altra persona, dir-li amb qui pot parlar o sortir, insultar i humiliar a la seva parella i tractar d'aïllar-la de les seves amistats. D'aquest estudi podem concloure llavors que, mentre les dones joves avancen cap a una percepció més igualitària en les seves relacions, mentre en els homes es troba una certa persistència de les visions tradicionals de gènere.

Aquestes dades posen de manifest com les noves tecnologies són utilitzades en mans d'agressors, com una eina de control i d'extensió de la violència masclista, també com no s'està fent prou per arribar al jovent i a la infància per erradicar d'entrada aquestes relacions violentes. I en aquest sentit, com el discurs negacionista de la ultradreta està arrelant en capes profundes de la societat restant els avenços aconseguits fins ara. Encara així, cal recordar que l’organització Mundial de la Salut ha alertat que la violència masclista és la primera causa de pèrdua d’anys de vida entre les dones de 15 a 44 anys, per sobre de les guerres, els accidents de trànsit o els diferents tipus de càncer.

A aquest discurs de negació de la violència vers les dones, cal fer-hi front des de l'educació i la cultura, i que, per tant, és clau comptar amb la comunitat i institucions educatives. I és que les aules són el millor espai per plantejar els debats, doncs, el jovent, fonamentalment en l'educació pública, troba representada la diversitat de la societat en la seva riquesa de cultures, religions, costums... I es planteja llavors, l'escenari idoni per parlar precisament dels conflictes socials al món. És per això, que cal reivindicar el consell escolar com un espai bilateral que esdevingui veritablement deliberatiu i executiu i on es pugui plantejar com treballar aquestes problemàtiques.

Des de SOM VNG hem registrat una moció que porta per títol: "Moció per fomentar les relacions lliures de violència masclista als centres educatius" per a presentar al proper ple municipal ordinari de Vilanova i la Geltrú. A la moció, SOM VNG hem treballat una proposta basant-nos en les dades de la memòria de l'any 2020 del Programa d'educació afectiva i sexual de Vilanova i la Geltrú, de prevenció de la violència masclista i d'assessoria afectivosexual. Aquest programa té dos tallers, un d'educació afectiva i sexual, i un altre sobre les relacions lliures de violència. El taller "Relacions lliures de Violència" durant l'any del 2019 es van fer 53 tallers als cursos de 3r i 4t d'ESO, 1r Batx. i Cicles i van assistir 1237 alumnes.

Creiem que cal defensar i enfortir el programa doncs, és evident que un taller a l'any no és suficientment efectiu, però, és que en tot cas, si analitzem les dades d'Idescat, arribem a la conclusió que si volem arribar a tot el jovent d'aquesta franja, l'impacte anual, hauria de ser d'almenys 3.740 joves. També reivindiquem que aquests tallers es comencin a impartir també a les escoles, a primària, com ja es fa a Vilanova amb el taller d'educació afectiva i sexual, i és que un temari entenem que no té prou sentit si no ve complementat amb l'altre. Som plenament conscients que la nostra proposta no és una solució, simplement pretén ser un ajut i enfortir els actuals recursos de la ciutat.

Sovint parlem de l'educació com a eina fonamental per fer front el masclisme, però presentem propostes sense comptar amb les educadores i educadors, i aleshores aquestes han d'incorporar aquests tallers en l'única hora que tenen de tutoria a la setmana amb ràtios cada vegada més grans. L'avenç més gran que podrem fer i pel qual s'ha de treballar, és que la formació de prevenció a la violència masclista no recaigui en una sessió de tutoria, sinó que s'incorpori al sistema educatiu de forma transversal, en com expliquem totes les matèries, aplicant la perspectiva de gènere en totes les assignatures i amb una conclusió final: amb la cultura patriarcal, el masclisme i els rols de gènere, no guanya ninguna ni ningú.

Ester Franco Siles
Portaveu del Grup Municipal de SOM VNG