El sec i l’humit

Littell agafa com a protagonista d’aquest llibre Leon Degrelle, membre fundador del partit nazi a Bèlgica que van fundar el moviment Rex d’inspiració catòlica i conservadora, va anar decantant-se cap el feixisme fins que un cop esclat la guerra s’allista com a soldat ras, per donar exemple, a les Waffen-SS a on ascendirà ràpidament i funda la Legió Valònia que combatrà al front de Rússia al costat dels alemanys. Degrelle en les darreries de la guerra fuig i s’exilia a Espanya a on viu una vida esplendorosa fruit de les riqueses que va robar als jueus belgues, segons li atribueix la llegenda, i també als seus negocis immobiliaris que van acabar malament. Personatge excèntric es diu d’ell que Hitler li va arribar a dir que si hagués tingut un fill el voldria com ell. Aquest sinistre i singular personatge va escriure el llibre “La campaña de Rusia!” que és el text que li serveix a Littell per analitzar les formes i l’aparell sismològic del feixisme. 

Littell, nascut a l’any 1967 a Nova York està afincat a Barcelona i normalment escriu en francès, va esdevenir un autor reconegut amb la seva obra “Les benignes” que va ser la seva obra primerenca i que va guanyar el Premi Gouncourt i Gran Premi de l’Acadèmia Francesa. Ha publicat també “Estudis” i ara aquesta mena d’assaig novel·lat “El Sec i l’humit”. L’èxit de “Les Benignes” va ser aclaparador. L’obra és una mena de compendi d’història, sentiments, anàlisi dels personatges, tot un conjunt de situacions per des del punt de vista d’un oficial alemany, Max Auee, que s’involucra directament amb les tesis nacionalsocialistes i participa en múltiples massacres i actes inhumans. En la novel·la s’hi barregen nombroses històries col·laterals però esdevé un compendi el mal, fet i pensat per persones que amb l‘aparença de “normalitat” va ser capaces de generar la mortaldat i l’odi més gran que hom recordi en la història. La novel·la va commoure a la crítica. Ara en “El Sec i l’humit” recupera part de l’estudi que va fer a l’any 2002 mentre preparava material per escriure ‘Les Benignes’, com a treball de documentació i de recerca d’estereotips en les actuacions dels feixistes.

Es a partir de l’estudi del personatge, de la seva biografia i del seu llibre sobre la campanya de Rússia que Littell dissecciona la personalitat de Degrelle a través dels usos lingüístics i de tota la simbologia. La contradicció, per exemple davant la mort, mentre que la dels soldats nazis sempre són honorables, les dels seus enemics son ignominioses, mentre uns tenen fam els nazis no pateixen gairebé les dissorts dels moments de la guerra. Aquesta mena d’exaltació és el que va fer que Degrelle fos un personatge que ràpidament va adquirir un gran protagonisme dintre del mateix partit nazi i va aixecar també forces simpaties entre la població belga.

“El sec i l’humit”, la contraposició entre dos mots és la contradicció entre l’ordre de la raça ària, el nazisme i el comunisme, el sec és l’ordre imperant en les rengles nazis, les desfilades, la fermesa, els moviments ordenats i durs, i tot allò que fa referència als bolxevics és mou en el fangs en la liquidessa en el desordre. Aquesta comparació entre aquest dos estats arriba a justificar la derrota dels alemanys a Rússia per l’extensió de fangs que les tropes es van trobar desprès el períodes de pluges i nevades. Algunes de les cites del mateix llibre de Degrelle són prou paradigmàtiques de la situació patida davant el clima, el general hivern del russos, va acabar derrotant al  “sec”, a la maquinària més perfecta de guerra que s’ha creat.

És un llibre complex en la seva presentació formal perquè la part central a on es desenvolupa la tesi sobre la interpretació del nazisme, va acompanyada de nombroses fotografies significatives per la plasmació formal i simbòlica del que seria l’escenografia feixista i amb comentaris extensos i amb profusió de notes a peu  de pàgina que possiblement donaria per fer un altre volum. Tot plegat fa que sigui un llibre a cavall entre una certa ficció del fets intuïda i una realitat contrastada. I en aquest sentit el text que serveix d’eloqüent postfaci de Klaus Theweleit, investigador alemany que ha treballat durant molts anys en analitzar el fenomen del nazisme, vincula algunes de les creences del nazis a la visió del propi físic dels soldats i explica com va ser possible que aquesta ideologia hagi dominat en alguns moments a la societat alemanya.

El llibre enganxa per com va evolucionant des d’una perspectiva de la presentació del personatge i com va aprofundint en les seves idees que corren paral·leles a la seva acció. Desmitifica al personatge, el contraposa a l’heroi i en fa una immisericorde dissecció posant-lo a l’alçada moral i humana que li pertoca.

Molt interessant.

El sec i l’humit
Jonathan Littell
Quaderns Crema
Col·lecció Assaig 39
Barcelona, maig 2009