T’ho donaré tot

El Tibidabo és un dels espais emblemàtics del nostre país. El seus espais i atraccions d’oci i divertiment són conegudes no sols pels barcelonins sinó per arreu del país i també de manera internacional.

El Tibidabo constitueix també un dels miradors més importants sobre la ciutat de Barcelona.

El topònim Tibidabo es creu que prové d’un moment històric en que es van posant alguns dels noms de caràcter religiós a alguns indrets de la ciutat, el terme correspondria al llatí “tibi dabo”, “et donaré” que segons diuen obeeix a que el dimoni va oferir a Jesús el domini de la ciutat i precisament la temptació era “et donaré” assenyalant Barcelona.

El mestre en folklore Joan Amades recull la llegenda explicant que:

“Nostre Senyor parlà així al diable: -En aquest planell, s’hi estendrà una gran ciutat: I tu què t’estimes més? El domini d’aquesta ciutat o la glòria del cel?

– El domini d’aquesta ciutat -replicà el diable.

I Déu digué:

-Tibi dabo, que significa te la dono. D’ací el nom de la muntanya i el qualificatiu de ciutat del diable aplicat a Barcelona.”

La novel·la es centra en el marc de la construcció de tot el complex del Tibidabo, des el temple fins al parc d’atraccions que va ser un dels més reconeguts en el seu moment, per les seves atraccions però també pel lloc privilegiat en que es va construir.

Sílvia Tarragó va ser llibretera durant catorze anys. És autora de llibres de relats, poemaris i de la saga juvenil Top Fairies (Edebé). Temps de llum (Columna), relat ambientat en la mítica Avinguda de la llum i que té com a rerefons mig segle de la història de Barcelona, va ser la seva primera novel·la d’adults a la que van seguir T’ho donaré tot (Columna), novel·la sobre els orígens del Tibidabo, i L’amor i la lectura (Comanegra), llibre inspiracional sobre Sant Jordi i la passió lectora. El seu últim llibre, L’Obrador de prodigis, l’ha escrit juntament amb el Mestre pastisser Christian Escribà.

El  novel·la és un relat coral amb forces personatges que van tenint protagonisme en funció de cada moment relatat a la historia, s’inicia en el moment en què es va urbanitzar l’Avinguda del Tibidabo i el cim de la muntanya, origen del futur parc d’atraccions. Aquesta urbanització tenia com a finalitat l’accés al que seria el temple. La muntanya segons explica la historia : La iniciativa de la construcció d’un temple expiatori dedicat al Sagrat Cor sorgeix a finals del segle XIX i va ser incentivat per una Junta de Cavallers Catòlics, que davant de les amenaces constructives de la zona van adquirir els terrenys del Tibidabo i els van donar a Sant Joan Bosco el 1886, que sota el patronatge de Dorotea de Chopiteas van projectar un edifici monumental al cap damunt de la muntanya.

El disseny i construcció del temple va ser encarregat a Enric Sagnier, el qual no va poder començar el procés constructiu fins el 1902. 

La novel·la doncs es situa en el marc de la història real i la ficció en el moment del creixement de la ciutat de Barcelona i el seu paper cosmopolita i amb el sorgiment de noves corrents artístiques com el modernisme i el noucentisme.

En aquest context les obres del Tibidabo comencem a l’any 1900, comencen les obres d’accés al Tibidabo a través del conegut Tramvia Blau i un funicular. La inauguració del parc a l’octubre del 1901 constituïen una fita important per la ciutat però també per la novel·la.

La data del Cap d’any de l’any 1901 neixen dues bessones, l’Àngela i l’Aurora filles d’un dels treballadors de la urbanització del Tibidabo. Mentre un del promotors del parc d’atraccions del Tibidabo, el doctor Andreu, celebra en una festa l’èxit del projecte amb la percepció de que serà un projecte notable per la ciutat i pel país.

L’Àngela i l’Aurora, les germanes bessones van creixent i fent-se  grans junt amb el creixement del parc d’atraccions i l’èxit que va tenint, esdevenint un dels llocs que tots els barcelonins i barcelonines volen visitar. Les seves vivències també están molt  lligades a aquest indret. En la lectura de la novel·la seguirem amb detall els esdeveniments que van succeint al parc com poden ser la inauguració d’atraccions com la Talaia o l’avió.

T’ho donaré tot  s’estructura en diferents i diverses trames que  van fent interseccions quan la trama i la narració avança. D’una banda, ens acosta la vida de l’Eulàlia i les seves dues filles, l’Aurora i l’Àngela; la d’en Narcís, un dels enginyers del parc; la del doctor Obiols, metge de la família Regàs…

El pols de les primeres dècades del segle XX, emmarcat en una Barcelona cosmopolita, capdavantera i bohèmia, corre en paral·lel a les vivències dels personatges de T’ho donaré tot. Una novel·la amb romanticisme, intriga i drama que ens transporta als orígens del parc d’atraccions del Tibidabo, el primer de l’estat i un dels més antics del món.

La novel·la no és ben bé una novel·la històrica però la història hi és molt present i molt ben documentada element fonamental perquè tingui versemblança. Entre el 1901 i el 1930 es van succeint els fets històrics de la Setmana Tràgica, el cop d’Estat de Primo de Rivera o la segona Exposició Universal de 1929. La novel·la explica i descriu fets i anècdotes que fan que la novel·la sigui un fidel retrat d’aquella època.

Ritme narratiu molt adequat, la novel·la està estructurada en cinc parts i hi trobem, amors, desamors, amors prohibits pel moment, passions i desitjos. També toca alguns aspectes interessants com pot ser el paper de la dona o bé el tractament social i mèdic de l’homosexualitat.

En definitiva una novel·la coral amb trames diverses i de lectura plaent i interessant.

T’ho donaré tot
Sílvia Tarragó
Col·lecció clàssics 1143
Editorial Columna
Barcelona juny del 2017