A per un nou any

Esperem que entre vacunes, mascaretes i investigació de mica en mica li anem posant el peu sobre el cap d’aquest maleït virus que ha imprès en tots nosaltres una nova vida sense que ningú ho hagués demanat.

Seguirem endavant perquè és el que marca el guió i no podem marxar enrere. Cada dia som una mica més pobres perquè el món del treball és més precari els contractes fixes ja no són ni de bon tros el que eren fa uns anys. Sort en tenim dels bancs i de les targetes que ens cobren uns preus desorbitats quan hi hem d’anar a buscar una cop de mà per comprar un cotxe o per arreglar la casa. Ja no ens donen ni lots de Nadal, ni calendaris, ni tant sols llibretes on anar apuntant les alegries i tristeses. Ara quan et despistes et fan contractar una assegurança de vida, de salut o per tenir ben netes i polides les nostres dents. Tot a pagar en còmodes terminis.

Això del cresol cultural cada dia és més clar a casa nostra. Cada dia tenim més de tot i més variat. Els cognoms difícils de pronunciar cada dia estan més integrats en la nostra agenda de contactes i el clar i català es va difuminant en aquest estol de nous veïns per alguna raó o altra han vingut a viure entre tots nosaltres amb les seves avantatges i problemàtiques.

Les grans superfícies comercials cada dia estan més presents a les nostres societat. El vell comerç de barri va perdent pistonada i els fills dels seus propietaris prefereixen en molts casos fer de caixer en un gran establiment durant vuit hores a la setmana que no pas seguir la tradició familiar. Cada dia són més persones les que compren en diumenge i festiu. Hem canviat les nostres costums dràsticament. Hem perdut quasi completament les cabines de telèfon i els acomodadors de cinema. Hi ha més mòbils que persones i quan un arriba a les nostres costes és més fàcil que porti un aparell d’aquests sense bateries que no pas la seva documentació.

Totes les nostres administracions aposten pel turisme per donar vida econòmica a les nostres contrades, però jo em pregunto si amb tantes hores extres i subcontractacions en el món laboral hi haurà prou gent per fer aquest gran esport que dóna vida i energia.

Obrim un nou any on serà més fàcil aconseguir un títol universitari amb unes taxes segurament més elevades. Al final el que abans s’ensenyava a primer de batxiller s’aprendrà en el doctorat. Estem baixant molt el nivell cultural, però en aquest exercici al final tots hi resultarem perdent perquè a l’hora de la veritat no hi haurà nivell.

L’ofici del futur i el de la nostra comarca serà la logis. Per la seva banda, els nostres consistoris miraran al cel a de veure si cauen subvencions per anar fent cosetes amb uns serveis que estan molt per sota de les necessitats bàsiques del municipi i que només s’activen un parell abans de les eleccions municipals quan tot està net i polit perquè la gent no s’equivoqui i li doni la majoria a una altra formació que no sigui la que hi havia.

La seguretat social saturada i al pas que anem i amb aquesta pandèmia o vas d’urgència per la porta gran o a veure si tens sort i al cap de tres dies et truquin per donar-te hora al cap d’un parell o tres de setmanes. Llavors ja negocies amb el metge que és allò que et pot passar en el futur per anar previngut. Doncs molt bon any a tothom i esperem seguir aquí per anar comentant la jugada.