De gendres, mitjons i jutges

A 4t d’ESO estem analitzant La Llibertat guiant el poble, de Delacroix. Una alumna que ha fet la immersió lingüística al llarg de totes les seves etapes educatives es fixa en els cadàvers que hi ha a primer terme i em pregunta “ com es diu calcetín en català?“.

2n de Batxillerat. Anàlisi de La família de Carles IV, de Goya. Ara és un noi qui em pregunta “com es diu yerno en català?“. Ell també és fruit de la immersió lingüística. Aquestes situacions viscudes a les aules són dos dels infinits exemples que molts hem experimentat sobre la situació real del català en múltiples àmbits de la vida quotidiana.

El desembre passat, el Grup Municipal d’ERC de Vilafranca va presentar al Ple una moció d’adhesió al manifest de Somescola.cat en defensa del model d’escola catalana i contra la imposició per part del TSJC del 25 % de classes en castellà en un grup de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar. La moció va ser aprovada per tots els grups municipals, excepte Cs. Des d’ERC celebrem que el PSC de la Vila també s’hi sumés, i alhora lamentem que el PSC a nivell nacional es vagi desmarcant d’un model d’immersió que havia impulsat.  

El fons de la qüestió no és el 25% de català a les aules; el fons de la qüestió és que siguin els tribunals espanyols els qui decideixen el nostre model educatiu.

L’objectiu del nostre sistema educatiu és formar ciutadans autònoms i crítics. Però també és cohesionar socialment el nostre país. Per contra, els qui atien el conflicte lingüístic busquen fer de la llengua una eina de divisió i d’enfrontament. I els importa ben poc el sistema educatiu.

La cohesió social és l’objectiu de la immersió lingüística impulsada per Marta Mata, entre d’altres, i aplicada per primer cop i per voluntat de les famílies a l’escola Rosselló Porcel de Santa Coloma de Gramanet. Aquestes famílies tenien molt clar que el coneixement del català és un instrument d’integració. I també tenien clar que no era convenient que els fills de catalanoparlants dominessin les dues llengües, mentre que els fills de castellanoparlants només dominessin la llengua castellana, la qual ja aleshores era absolutament hegemònica en molts entorns del nostre país. Igualtat d’oportunitats, se’n diu.

La justícia espanyola, el nacionalisme espanyol vol impedir la competència lingüística dels nostres alumnes en les dues llengües majoritàries. Perquè  conceben Espanya com un Estat monolingüe i perquè saben que la llengua és el que més ens identifica com a nació. Morta la llengua, morta la nació.

És per posar fi a la persistent ofensiva contra el català que també ens cal la plena sobirania.

Salvador Campamà. Regidor d’ERC a Vilafranca