Adoctrinament que perdura

Vaig néixer l’any 1949, i per tant vaig conèixer de primera mà l’ensinistrament franquista que suposava tenir una assignatura, a batxillerat i a magisteri, anomenada Formación del Espíritu Nacional, FEN pels que la vam patir.

Recordo el primer llibre que em van fer estudiar “Vela y ancla”. Una de les primeres lectures que havíem de fer era un fragment d’un text de Lope de Vega “Fuenteovejuna”. El tema principal és l’honor i la força col·lectiva contra l’abús de poder: davant la utilització abusiva de la llei, el poble en bloc es revolta contra la situació.

Aquest era el text que s’utilitzava per justificar una situació injustificable: la guerra civil, la revolta contra l’abús de poder i la utilització abusiva de la llei per part de la República, segons paraules del professor, paraules indiscutibles.

Aquell ensinistrament, em va marcar? No ho crec, però aquest text, i un altre concret de Guillem Tell, em venen darrerament a la memòria, i cada cop amb més força. Lope de Vega tenia raó; la interpretació del profe de FEN, interessada, esbiaixada i manipuladora, NO!

Hi ha vegades que cal dir prou i plantar-se. Però no ho ha de fer una persona, ni dues ni..., totes i, com en el text de Lope, amb la seva autoritat al davant. Fuenteovejuna va plantar cara a la injustícia, i el seu alcalde el primer. Qui va gosar desobeir? Fuenteovejuna!!!

Fora ja del fragment que reproduïa el text de FEN, l’obra diu que ni joves, ni vells, ni homes ni dones van dir altra cosa quan se’ls va interrogar sobre qui havia matat al “comendador” abusador, i el seu alcalde el primer d’assumir la responsabilitat: ha estat Fuenteovejuna.

No sé por qué este texto me viene a la mente de forma recurrente, ni por qué motivo me parece un texto increíblemente actual. Escrito en el primer cuarto del siglo XVII, ahora, en el primero, pero del siglo XXI, me parece actual, como si el tiempo no hubiese transcurrido. ¿Ha pasado el tiempo para algunas mentalidades? ¿Sabremos entender qué significa la respuesta Fuenteovejuna? La autoridad, ahora, ¿sabría responder como la de este pueble cordobés de la obra de Lope de Vega?

En aquel siglo no había partidos, ni populares, ni de ciudadanos ni con vox que tuviesen como objetivo alterar la convivencia ni los derechos de Fuenteovejuna. Ni elecciones donde atacar Fuenteovejuna diese votos. Sólo existía el convencimiento compartido que era imprescindible defender la justicia en su población, más allá de la legalidad vigente, manipulada por comendadores y  jueces vendidos a la autoridad.

Si ara es proposés als instituts un text com el que teníem al llibre de Formación del Espíritu Nacional, es diria que l’escola, en sentit ampli, adoctrina, manipula, hi hauria denúncies que algun tribunal recolliria i en faria judici, ja sigui a Canet, a Sant Andreu de la Barca o a Manresa, per dir exemples qualsevulla.

Per cert, el fragment en castellà no és un error, és l’aplicació del 25% de castellà.

Però per existir Fuenteovejuna cal una autoritat que, més enllà  de les paraules, sàpiga manifestar-se amb fets. La del segle XVII va saber fer-ho. Ara, entrats al segle XXI, sabria fer-ho? Ressaca de la FEN...