El último barco

Interessant novel·la sobre el procés d’investigació de la desaparició d’una dona i com van sorgint diverses línies d’investigació. L’autor afegeix al relat propi de la ficció tot un seguit de descripcions paisatgístiques de la ria de Vigo més que notables que afegeix un interès al llibre. 

Un interessant mostra d’una novel·la negra amb la superposició de diversos mons en el mateix relat, la vida i relacions del propi Inspector Caldas, l’espai on es desenvolupa la trama i que ens presenta com una possibilitat de passejar pels indrets a través dels protagonistes i també les reflexions lúcides a voltes i altres cops més personals que necessàriament no cal compartir.

L’autor Domingo Villa s’ha pres amb molta calma la publicació de la tercera història i ell ho justifica dient: “És millor que m'esperin els lectors que l'estar escrivint i que no et vagi esperar ningú. M'esglaia i estic agraït que tothom estigués pendent de la meva nova novel·la”.

Té tota la raó.

Domingo Villar (Vigo, 1971) va inaugurar amb Ulls d'aigua la reeixida sèrie protagonitzada per l'inspector Leo Caldas. El segon títol, La platja dels ofegats, va suposar la seva consagració en el panorama internacional de la novel·la negra, obtenint excel·lents crítiques i vendes. En 2019 es publica L'últim vaixell, l'esperat retorn de l'inspector Caldas. La sèrie ha estat traduïda a més de 15 idiomes i ha collit un gran nombre de premis, entre els quals calen destacar el Novelpol en dues ocasions, l'Antón Losada Diéguez, el Premi Sintagma, el Premi Brigada 21, el Frei Martín Sarmiento, Llibre de l'Any de la Federació de Llibreters de Galícia. També ha estat finalista dels Crime Thriller Awards i Dagger International al Regne Unit, del premi Le Point du Polar Européen a França i del premi Martin Beck de l'Acadèmia Sueca de Novel·la Negra.
 

La novel·la comença quan Leo Caldas es cridat pel seu superior que li comunica una denúncia per desaparició d’una dona, la filla d’un prestigiós i conegut cirurgià. D’entrada l’absència de la jove ha estat denunciada pel mateix pare i com que té un cert ascendent social mostra una certa pressió a la policia perquè s’actuï amb rapidesa pe trobar-la.

El fet és que la dona és major d’edat per tant es fa difícil justificar una desaparició sense que hi hagi elements que facin sospitar una absència forçada o involuntària.

Tot i així comença la investigació i van a casa de la noia, una casa pintada de blau al petit poble de Moaña en un dels extrem de la ria de Vigo, a la casa Caldas comença a tenir sospites de la possible desaparició forçada ja que troba elements que en cas d’un viatge  no hagués deixat. Tot i això constaten que hi ha pistes d’activitat com és el menjar del gat i també alguna petjada damunt de l’aigua que ha caigut del recipient que hi ha per l’animal.

També es constata que la Mónica, la dona desapareguda, a més de no anar a un dinar familiar tampoc ha anat a impartir la seva classe de ceràmica a l'Escola d'Arts i Oficis.

Leo Caldas comença la investigació i recerca sempre acompanyat pel seu ajudant Rafael Estévez i vigilat de prop pel comissari Soto, que està en deute amb el Dr. Andrade, pare de la Mónica, ja que l’esposa de Soto va ser operada amb èxit pel doctor. El metge creu que el responsable de la desaparició de la seva filla és un noi veí de la desapareguda Mónica, un jove amb greus problemes de relació incapaç de comunicar-se però que té una gran capacitat d’observació que li permet fer de memòria dibuixos magistrals gairebé retrats fotogràfics que ell signa amb una espiral. Camilo que així es diu el noi serà el primer sospitós i també serà una peça clau en el descobriment de les circumstàncies que porten a poder resoldre el cas.

L’inspector Caldas i el seu ajudant Rafael Estévez, un aragonès peculiar i amb un tracte especialment esquerp amb els possibles personatges implicats en la desaparició.

Les investigacions ens porten a trobar a diversos possibles personatges que hagin pogut participar en la desaparició de la Mònica, algun company seu de l’Escola d’Arts i Oficis que tenen coartades més aviat fluixes, però l’absència de motius de pes fan pensar més aviat en una desaparició voluntària i també en aquest sentit segueixen algunes pistes.

El cas fa un gir quan es troben evidències d’algunes trucades telefòniques a la policia portuguesa. Això sorprèn els investigadors que es posen en contacte amb el seus col·legues i descobreixen que la Mònica col·laborava i era un testimoni clau en una investigació que estava oberta sobre la desaparició de diversos nens a la costa portuguesa.

Aquest fet fa sospitar que hagi pogut ser víctima del mateix assassí batejat com el Caiman i creuen que pot haver-lo reconegut i hagi sigut una víctima més. A partir d’aquí s’obre una nova línia d’investigació.

A la novel·la hi ha per descomptat la trama policial que és la fonamental però també hi ha una descripció dels personatges que a través del diàlegs amb l’inspector van determinat la seva pròpia personalitat. El marc físic es també fonamental en la trama la descripció del paisatge gallec i també les activitats pròpies de la ria  en aquest cas de Vigo.

Trama interessant, gradual tensió creixent a mesura que es van descobrint elements que es conformant el final de la investigació.

El último barco
Domingo Villar
Siruela, policiaca
Madrid, abril 2019