A la taula dels altres

Si primer va ser el Pirineu, ara ens trasllada a la comarca del  Priorat. El llibre va aparèixer primerament a l’any 1962 a l’editorial Selecta i amb el títol de Viatge al Priorat, després a l’any 1999 va ser reeditat amb el títol ja de A peu per Priorat per la mateixa editorial que ara ens l’ofereix amb el títol A la Taula dels altres.

Un nou viatge per conèixer el territori però bàsicament a la gent que es va trobant. Veure el paisatge, interpretar la natura i trobar en la conversa i en el coneixement una font de noves sensacions i de delectar-se amb el contacte humà en espais poc habituals per ell, un home de ciutat.

Ara ens apropa al Priorat amb la convicció de que anar a peu pels territoris és una manera d’endinsar-se en l’anima del paisatges del territori i copsar-ne els elements que els caracteritzen i identifiquen.

Josep Maria Espinàs és un dels escriptors més prolífics i reconeguts de la literatura catalana. Es va iniciar com a novel·lista, gènere en què va obtenir els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També va guanyar el Víctor Català per a llibres de contes. Més endavant va tornar a la ficció amb la novel·la Vermell i passa i el llibre de narracions Un racó de paraigua. Ha fet una singular aportació a la literatura de viatges amb nombrosos recorreguts a peu per diferents territoris de Catalunya, Castella, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i Mallorca, entre d’altres.

Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, traduït a vuit llengües, llibre dedicat a la seva filla  El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. S’hi han sumat Temps afegit, breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada un autoretrat; Relacions particulars, un relat del tracte personal que ha tingut amb Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu; El meu ofici, una incisiva reflexió sobre la relació entre l’ofici d’escriure i la societat, I la festa segueix i A ritme del Temps, que continuen la línia literària autobiogràfica de Temps afegit. A més d’aquests títols cal destacar Entre els lectors i jo, una mostra suggestivament comentada de les cartes que ha rebut, i Una vida articulada, una selecció dels textos que Espinàs ha publicat diàriament durant més de 35 anys a l’Avui i a El Periódico. També s’han recollit en llibre-CD, amb gran èxit, Les 26 cançons infantils.

Josep M. Espinàs ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Espinàs va ser impulsor de la Nova Cançó i va formar part del grup Els Setze Jutges.

El Priorat era una zona poc coneguda, com diu el mateix autor, les vagues referències estaven en les etiquetes del vi, allunyada dels gran centres urbans però amb un vida molt lligada a la terra. Espinàs hi va en època de verema i, per tant, el moment en que moltes de les famílies tenien, en funció de la collita, la possibilitat de guanyar els diners que ajudaria a passar tot l‘any.

Espinàs comença la seva caminada a l’estació de Marçà-Falset i s’endinsa en el territori buscant la vida, el que succeeix, contemplar que hi passa a cada lloc per entendre les dinàmiques d’un territori encara molt rural. Espinàs abans d’endinsar-se en la caminada ens fa una aproximació al Priorat perquè considera que és un territori d’ambigüitat de límits i per tant de centralitat geogràfica. Exposa tres possibilitats, Priorat com terme exclusiu de la Cartoixa de Scala Dei, la segona més de caràcter geogràfic que seria la conca del riu Siurana i els àmbit d’influència de les seves aigües i encara un tercer vinculat a la zona de producció de vins d’una categoria pròpia. En fi totes tres son versemblants però el que realment interessa és la caminada que va fent Espinàs passant per un seguit de pobles des de Guiamets i Capçanes passant pel Masroig per seguir per Falset i Gratallops i acostar-se cap el Montsant passant per Poboleda i Cornudella, la Morera i Siurana per seguir cap a Margalef pujant a la Figuera per contemplar una bona part del Priorat.

Converses amb els seus habitant, conèixer els costums i els oficis que ajuden a guanyar-se les garrofes.

Espinàs fa la seva caminada quan el Priorat està en fase de despoblació, ha conegut temps millors però la dura feina del camps fa que molts joves en marxin i busquin feina en les ciutats grans més properes i així ho recull del propis habitants del territori: A Torroja li diuen: "Mireu, jo tinc seixanta anys. Eh? Doncs he vist passar el poble de gairebé mil habitants a tres-cents". A Cornudella ja ho té clar: "Quina llàstima que a aquests pobles els costi un esforç tan terrible una cosa tan modesta com anar resistint!". Espinàs arriba als pobles i se’n vol fer una idea precisa, no vol ser sols un espectador llunyà sinó que interactua amb els veïns i la millor manera de fer-ho moltes vegades és entaular-se en les velles fondes i escoltar i posar cullerada de tant en tant per escatir el que vol saber. Ell mateix ho explica amb claredat: “Si admetem que cal respectar la taula dels altres, el mateix desig de comprensió ens portarà a respectar les idees dels altres, les obres dels altres. Res no ens obliga a donar la raó als altres, però tot ens obliga a respectar-los les raons”

Avui el Priorat no té res a veure o poc a veure amb el que descriu Espinàs malgrat hi bategui el mateix cor, però avui sortosament les condicions de vida han millorat, i també òbviament la producció de vi s’han convertit en un motor potent des d’un punt de vista econòmic.

Llegir-lo ara és fer l’exercici de cercar no només l’evolució del territori sinó comprendre una mica més la gent que hi vivia en els temps més difícils i comprovar com la seva vida era d’una senzillesa admirable i oberts als forasters sempre que hi anessin sense cap mena de paternalisme ni intolerància.

Per resseguir vells camins.    

A la taula dels altres
A peu pel Priorat
Josep Maria Espinàs
La Campana 432
Editorial Penguin Ramdom House
Barcelona juny 2021