Avui parlarem sobre els TCA

Es coneixen com a TCA els trastorns de la conducta alimentària. Aquestes són malalties mentals greus on apareix una conducta alterada en els hàbits alimentaris, provoca menjar de manera descontrolada o la falta d’ingesta de menjar. La població afectada són els adolescents i majoritàriament les joves. Podem parlar de factors biològics i de personalitat, els tipus més freqüents són l’Anorèxia i Bulímia Nerviosa, el Trastorn per Afartament i el Trastorn Evitatiu/Restrictiu de la Ingesta Alimentària.

La majoria dels trastorns de l'alimentació provoquen una preocupació malaltissa sobre el pes, la figura corporal, el menjar, que es mostra en conductes alimentàries perilloses que afecten la nutrició adequada. Aquestes patologies arriben a diverses complicacions mèdiques i psicològiques que afecten el funcionament psicosocial de la persona.

Aquestes malalties no apareixen de cop i no es mostren sense donar algun avís, hi ha molts factors que intervenen en la seva aparició. Aquests poden ser d’origen multifactorial, de tipus genètic, psicològic, sociocultural, familiar i personal. Hi ha factors precipitants i predisposants, la seva interacció provoca una insatisfacció corporal i un desig d’aprimar-se. També repercuteixen de manera negativa sobre la persona que els pateix, amb conseqüències físiques (pèrdua o augment de pes, amenorrea …), i també a nivell psicològic i social.

Els TCA poden afectar a totes les persones, sense distinció d’ètnia o situació socioeconòmica, els estudis mostren una major afectació en les dones, en qualsevol edat però està comprovat que amb més freqüència en l’adolescència.

Els malalts tenen poca consciència de la seva problemàtica, s’ha de fer un treball per identificar si la persona pot patir un TCA.

La prevalença dels TCA, amb les dades dels darrers estudis realitzats xifren una taxa de prevalença de TCA en població adolescent al voltant del 4,1-4,5% entre els 12 i els 21 anys.

L’anorèxia per exemple, al voltant del 0,3%, la bulímia en el 0,8% i el TCA no especificat al voltant del 3,1% de la població femenina d’entre 12 i 21 anys.

Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic de les Malalties Mentals de la Associació Americana de Psiquiatria (DSM-5), els tipus de TCA son l’Anorèxia Nerviosa, la Bulímia Nerviosa, el Trastorn per Afartament, el TCANE (Trastorn de Conducta Alimentària No Especificat), el PICA, el Trastorn de Rumiació, el Trastorn per evitació/Restricció d’aliments, els TCA-NE (TCA especificat que no compleix alguns dels criteris diagnòstics).

Estudis més avançats parlen de la vigorèxia, trastorn que combina una pràctica d’exercici físic compulsiva combinada amb dietes per fer múscul, l’ortorèxia: obsessió pel menjar saludable i la diabulímia, una  omissió de la insulina per baixar de pes. També l’addicció al menjar es consideraria el “desig intens” cap alguns aliments en concrets, l’obesitat.

En relació a la tipologia dels Trastorns de la Conducta Alimentària, podem trobar el plat amb menjar ratllat. L’Anorèxia Nerviosa es caracteritza per una restricció i reducció de la ingesta nutricional, el que condueix a una pèrdua significativa del pes. La persona presenta una intensa por a guanyar pes. Durant tot aquest temps el pacient té gran dificultat per reconèixer la gravetat del seu baix pes actual o és incapaç de veure el seu estat físic real i la pèrdua de pes, alhora que dona excessiva importància al seu pes corporal i imatge física.

Hi ha dos tipus d'anorèxia nerviosa:

La restrictiva. La pèrdua de pes es deu sobretot a la dieta, el dejuni i/o l'exercici excessiu. I la d’afartaments/purgues. Serien símptomes d’alarma d’aquest tipus d’anorèxia si en un període d’uns  tres mesos la persona ha tingut episodis recurrents d'afartaments o purgues (vòmit autoprovocat o utilització incorrecta de laxants, diürètics o ènemes).

Quan menja molt i vomita, bulímia Nerviosa. La Bulímia Nerviosa es caracteritza per l'existència d'episodis recurrents d'afartaments. Es considera afartament quan s’ingereix una gran quantitat de menjar en un curt espai de temps (d'aproximadament dues hores). Aquesta s’acompanya d’una sensació de pèrdua de control, amb la intenció de compensar allò que ha ingerit per evitar l'augment de pes mitjançant el vòmit autoprovocat, de vegades amb una intensa pràctica d’exercici físic, el dejuni, l'ús de laxants, diürètics i altres medicaments. La persona amb bulímia nerviosa té al cap únicament el seu pes i la seva imatge corporal.

El trastorn d’afartament, s’associa a menjar molt més ràpid del normal, seguir menjant tot i estar ple, menjar una gran quantitat de menjar, sense tenir sensació de gana, estar disgustat, deprimit i patir una gran culpabilitat després. Aquests afartaments provoquen un gran malestar emocional.

La persona afectada per un TCA viu contínuament preocupada pel que pensen d’ell o d’ella, si està grassa i amb un trastorn evitatiu/restrictiu de la ingesta d’aliments. Apareix una manca d'interès pel menjar i una preocupació o fàstic a l’hora de menjar, a voltes por a l’ennuegament, amb una incapacitat per satisfer les seves necessitats. Aquesta evitació/restricció comporta una pèrdua significativa de pes, manca de creixement, deficiències nutricionals significatives, dependència dels suplements nutricionals i una interferència en el funcionament psicosocial. En aquest trastorn està afectada l'autopercepció i hi ha una distorsió de la imatge corporal.

Quina és la població de risc per a patir un TCA? es considera que ser dona, adolescent i practicar un esport amb altes exigències estètiques (ballet, atletisme, natació sincronitzada o gimnàstica són alguns exemples) poden ser els perfils de major risc per desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària.

Els trastorns alimentaris solen ser més presents en dones que en homes. La proporció d’homes que presenten trastorns alimentaris és d’un per cada nou dones.

La causa dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) esdevé multifactorial i en el seu origen es troben diversos factors biològics i genètics, factors de vulnerabilitat, característiques psicològiques, aspectes socioculturals i factors d’estrès ambientals.

Aquests trastorns, poden aparèixer en qualsevol edat, generalment a l’adolescència on hi ha el major risc, entre els 12 i els 18 anys, en les darreres dades apareixen casos amb una edat d’inici entre els 8 o 9 anys.

Observem que malauradament existeix una pressió social per aprimar-se, a les xarxes socials, la necessitat de ser acceptat i la preocupació per un ideal estètic prim. La recerca de l’èxit social, familiar i professional podrien ser factors que condueixen a una vulnerabilitat fisiològica i a presentar un TCA de les dones joves.

Cal suport i d’una manera urgent, els trastorns de la conducta alimentària són difícils de superar i pensar que ja marxaran amb el temps només fa que es perpetuïn i acabin controlant la pròpia vida.

Massa vegades els que els pateixen ho viuen d’amagat massa temps i tarden en demanar ajuda per solucionar-los, pateixen intensament i acaben reproduint alteracions tant a nivell personal, com familiar i social. Encarar la cerca d’ajuda en un familiar, un amic o amiga és fonamental, moltes persones creuen erròniament que no pateixen aquest problema i que no necessiten tractament.

Cal sobretot escoltar i demanar consulta a un professional mèdic, encara que la persona no pugui reconèixer que pateix un problema amb el menjar.

Cal observar bé els hàbits d’alimentació i les creences sobre hàbits poc saludables, sobretot cal tenir en consideració la pressió del grup ...

Hi ha alguns senyals d'alerta que ens poden orientar:  saltar-se àpats o posar excuses per a no menjar, voler menjar a part de la família, anar al WC durant els menjars, voler fer una dieta vegetariana massa restrictiva. A vegades mostren insatisfacció corporal, d’estar gras o grassa i voler perdre pes, mirar-se amb freqüència al mirall per a veure els defectes que es perceben. Menjar sovint grans quantitats d’aliments poc saludables o amb alt contingut de greixos, prendre laxants o productes per baixar de pes, fer exercici de manera obsessiva, en excés i menjar molt més del que es consideraria normal durant els àpats.

En alguns casos s’ha observat que volen menjar d'amagat, amb símptomes de depressió, vergonya o culpa vers els hàbits d'alimentació.

Si creieu que el vostre fill, filla, amic o amiga pot patir un trastorn de l'alimentació, cal adreçar-se al CAP per demanar orientació  i informació. En aquesta web de Canal Salut, trobareu tota la informació necessària.

“Combatre's un mateix és la guerra més difícil; i vèncer-se la victòria més bella”. Friedrich Von Logau, poeta alemany, conegut també pel pseudònim de Salomon von Golaw, Brockut, Baixa Silèsia, 1604 - Liegnitz, 1655.

Joan Rodríguez i Serra és educador social.