Recuperant la vida de la gent, posant al centre de la política: l’ocupació, els salaris i les condicions laborals

Vivim atrapats en un cicle de desprestigi i fins i tot de menyspreu,  dels polítics i de la política tal i com mostren l’evolució de la valoració a les enquestes.  Estem atrapats en una ‘muntanya rusa’  de notícies cada cop més decebedores sobre  la praxis del ‘politiqueig’.  I és en moments com aquests que mereix i té més sentit valorar, aplaudir i mirar amb esperança  a qui no defuig de la seves responsabilitats i exerceix en el que toca.  Si, és de justícia  valorar la impressionant tasca i sobre tot, la forma, com la vicepresidenta del govern, Yolanda Díaz està conduint el Ministeri de Treball i posant nord al desgavell que patíem en matèria laboral.

Tocava, imprescindiblement, posar fi  a la reforma del PP de 2012, que ens ha fet més pobres i precaris en tota aquesta dècada.  Tocava acabar amb les polítiques ultraliberals i austericides que va provocar la destrucció d'ocupació, a l'abaratir i  facilitar els acomiadaments.  El 2012, va ser l'exercici amb major nombre d'acomiadaments de contractes indefinits de la història, 777.000, el que es va traduir en la segona major pèrdua total d'ocupació de la història, 788.700.  Des de la seva entrada en vigor, 30 de cada 100 llocs de treball creats han estat a temps parcial i cada treballador ha guanyat un 8% menys de mitjana i més de 2.000 € s'ha reduït el salari mitjà en termes reals.

Calia reiniciar posant les bases de construcció d’un model laboral del futur  per apropar-nos a Europa en matèria d'estabilitat i seguretat a l'ocupació.  Col·locar el treball decent al centre, com a palanca de transformació i millora de les vides de la gran majoria de les treballadores i treballadors.

La reforma que la vicepresidenta ha conduït, des del consens sindical i patronal, provoca un canvi de paradigma en matèria de contractació a l’establir que la contractació indefinida, que atorga seguretat i tranquil·litat a la feina, serà la norma i mai més l'excepció. Introdueix a més, canvis en matèria de subcontractació, garantint l'aplicació del conveni sectorial per millorar les condicions laborals de les persones subcontractades i incrementant les sancions per als empresaris que abusin de la temporalitat: s'aplicaran per nombre de treballadors i no pas per empresa. La reforma pretén a més, que la gent torni a tenir dret real a les prestacions per acomiadament i que a la gent no se l'acomiada al primer cop de crisi. L'objectiu és protegir els que mai no s'han protegit, els més febles. Desapareix el contracte per obra i servei (el que més ha contribuït a incrementar la bombolla de la temporalitat) veurem que a partir d’ara al sector de la construcció, on més s'han utilitzat els contractes per obra i servei, la modalitat ordinària de contractació passarà a ser la de tipus indefinit.  Un dels aspectes rellevant també és la recuperació del paper central de la negociació col·lectiva, que havia estat eliminat. És el primer pas per recuperar l'equilibri en les relacions laborals entre les persones treballadores i l'empresariat. Les organitzacions dels treballadors guanyen poder de negociació. Afiliar-se a un sindicat, organitzar-se i lluitar avui dia és més útil que ahir.

L’estrena de 2022 s’ha iniciat amb l’alè d’un aire fresc i vital d’una dona, tranquil·la i responsable, que sap amb seguretat i fermesa conduir una ‘POLÍTICA d’ESQUERRES’ en majúscules, que entén a més que aquesta no s’imposa, es dialoga i acorda i que sobretot ha de donar SOLUCIONS DE VIDA per a la gent.
 

Iolanda Sánchez Alcaraz
Coordinadora Penedès en Comú i de l’executiva de Vilanova en Comú