Salvem el Corriol camanegre

Puntuals com cada any, els corriols camanegres (Charadrius alexandrinus) han arribat a la platja de Ribes roges de Vilanova i la Geltrú. A dia d’avui, tenim ja 10 individus a la platja: 6 femelles i 4 mascles. Aquest petit i amenaçat ocell limícola nidifica de forma recurrentment a Ribes roges des del 2014, entre els mesos de març i juliol, fet pel qual des de l’any passat es prohibeix l’accés amb gossos a la zona de nidificació (entre la Rambla del Port al nord i la passera de Pasífae al sud) a partir del dia 1 de març, ja que múltiples estudis demostren el greu impacte que els nostres entranyables companys domèstics poden tenir sobre nius i pollets de corriol.

El corriol camanegre (Longitud: 15-17 cm, Envergadura alar: 42-45 cm Pes mitjà: 42 g, Longevitat: 10-12 anys) nidifica a la zona de transició entre la sorra i la vegetació de la platja. El niu és molt senzill, un petit forat a la sorra d’entre 6 i 8 cm de diàmetre que de vegades camufla amb restes que recull en el qual diposita tres ous pintats que són covats pels dos progenitors al llarg d’entre 23 i 29 dies. Els ous fan uns 3 cm de longitud per 2 cm d’ample i pesen uns 8 grams, per la qual cosa és molt fàcil trepitjar-los i destruir-los.

De fet una de les tasques més complexes en iniciar-se la temporada és detectar els nius, tasca realitzada la campanya passada de manera compartida entre algunes de les persones voluntàries, evidentment amb una certa formació i expertesa, i ornitòlegs especialistes que col·laboren amb l’ajuntament de Vilanova. També algunes es detecten casualment, per exemple per personal que treballa en manteniment de les platges.

Quan es detecta un niu, agents rurals i/o personal de l’ajuntament construeixen un tancat provisional de pal i corda per protegir-lo, ampliant els tancats de pal i corda permanents (corda i pals més gruixuts) que son presents tot l’any a la platja. D’aquí la importància de respectar els tancats i de que no hi hagi gossos a la platja que puguin entrar-hi.

Transcorregut el període d’incubació, d’unes quatre setmanes aproximadament, neixen els pollets de corriol, que son nidífugs: no es queden al niu, com altres ocells, sinó que acostumen a desplaçar-se per la platja i s’alimenten autònomament.

Aquests pollets, després d’entre 27 i 31 dies més, aprenen a volar, però mentre no ho fan son especialment vulnerables i poden ser fàcilment depredats per un gos, especialment durant les seves primeres dues setmanes de vida, ja que davant de qualsevol situació de perill es queden immòbils, confiant en el camuflatge que els proporciona el seu plomatge, fet que els comporta ser més fàcilment atrapats per un depredador que els detecti, especialment si aquest gaudeix d’un bon olfacte, com és el cas dels gossos.

Gràcies a la feina col·lectiva, la temporada passada Vilanova (tot i que només la Platja de Ribes Roges, ja que la Platja Llarga i la Platja del Far estan actualment completament abandonades per part de l’administració en quant a protecció de la fauna salvatge que hi és present), es va convertir en un referent d’èxit biològic reproductiu de l’espècie, amb 21 exemplars volanders nascuts a la Platja de Ribes Roges, el 48% de tots els volanders del litoral entre Torredembarra i Sitges.

Malauradament, no és la tònica general, i el Llibre Vermell de les Aus d’Espanya 2021, publicat recentment per Seo-Birdlife en col·laboració amb les diverses administracions, demana modificar l'estatus de conservació de l’espècie de vulnerable a en perill d’extinció, degut al declivi de les seves poblacions els darrers anys a tota la península ibèrica, a on s’estima que la seva població és d’entre 5.000 i 6.000 parelles reproductores (Font: SEO BIRDLIFE https://seo.org/ave/chorlitejo-patinegro/) i que en certes àrees ha perdut fins al 70% del seu hàbitat.

A Catalunya s’estima una població d’entre 500 i 1.500 parelles reproductores (Font: INSTITUT CATALÀ D’ORNITOLOGIA, ATLES DELS OCELLS NIDIFICANTS DE CATALUNYA 2015-2018 ), de les quals entre 6 i 8 parelles es reprodueixen a la platja de Ribes Roges de Vilanova.

Tampoc son gaire encoratjadors els resultats obtinguts a la majoria de localitats del nostre litoral proper, en que els percentatges d’èxit biològic (exemplars que arriben a volar respecte a ous dipositats), ronda el 10%, molt per sota del 61,76% obtingut a Vilanova i el 39,47% obtingut a Calafell, un altre cas d’èxit amb voluntariat implicat.

Però fins i tot aquest petit èxit local aconseguit a Vilanova perilla, ja que es basa en bona part en la feina voluntària d’un grup de persones, coordinades per la Xarxa Biodiversitat VNG, liderada per les entitats locals APMA, Associació Veïnal de Ribes roges i La Foixarda Vilanovina, que els dos darrers anys ha hagut d’assumir la tasca d’informar a la platja, a les persones que accedeixen amb gossos a l’espai protegit, de la prohibició vigent en començar la temporada de nidificació, amb el desgast conseqüent derivat de les reaccions hostils, i fins i tot agressives, rebudes per part d’algunes persones en ser informades, una part molt minoritària de les propietàries de gossos informades, la immensa majoria de les quals no només respecten la prohibició en ser informades, sinó que agraeixen també la informació rebuda.

La temporada passada, entre principis de març i principis de juliol, vam fer més de 250 hores de voluntariat a la platja i unes 130 hores més dedicades a gestió, trobades amb les administracions i formació del voluntariat.

Vam informar a unes 350 persones propietàries de gossos que passejaven per la platja incomplint la prohibició vigent i posant en risc la niuada, i vam haver de fer 13 trucades al 112 per incidències greus. També vam fer almenys 86 trucades i avisos registrats a ajuntament, policia local i agents rurals per altres incidents (tancats trencats, gent i gossos dins dels tancats o el torrent, etc.), i en la majoria d’ocasions els diversos cossos policials ens van comunicar que els era impossible baixar a la platja per manca de recursos, generant-se situacions de risc per al voluntariat i de total impunitat per a persones que se saltaven la prohibició de manera reiterada, posant en perill tota la feina col·lectiva. De fet es van perdre diversos nius, sense que es pogués arribar a determinar amb certesa la causa de la pèrdua, en moments de molta pressió a la platja, tant a nivell de presència de gossos deslligats com de persones dins dels tancats de protecció dels nius.

Per això creiem fermament que cal una implicació molt més activa de les administracions en aquest projecte de conservació, especialment en quatre punts fonamentals:

-Contractació de personal informador a la platja que hi sigui present des del 1 de març, data en que comença la prohibició d’accés amb gossos a la zona de nidificació del Corriol camanegre a Ribes roges.
-Reforç substancial de la senyalització dels accessos a l’espai, informant de la presència de l’espècie protegida i de la restricció d’accés.
-Desplegament d’una campanya informativa a la població en general i a centres educatius en particular, informant també de la presència de l’espècie protegida i de la restricció d’accés.
-Denúncia i sanció de les actituds d’algunes persones que incompleixen reiteradament la prohibició, avantposant el seu suposat dret d’accedir amb el seu gos a la platja al dret col·lectiu de la preservació de la biodiversitat i els espais naturals.

Ja fa setmanes que vam demanar per escrit a l’alcaldessa i a la regidora de medi ambient esforços i recursos destinats a satisfer les quatre demandes anteriors.

El propi consistori, en reunió mantinguda amb personal de la regidoria de medi ambient, ens ha manifestat que està d’acord amb les nostres demandes, que està fent gestions per satisfer-les. Però no concreta compromisos ni terminis. I la realitat és que, a una setmana de l’entrada en vigor de la prohibició, ens trobem que no hi ha personal informador a la platja, no hi ha cartelleria informativa als accessos i no s’ha fet cap mena de campanya informativa prèvia.

I que cada dia veiem desenes de gossos deslligats a la zona de nidificació, alguns fins i tot dins dels tancats. Creiem que la situació no canviarà de forma automàtica d’un dia per un altre a partir del 1 de març sense cap campanya informativa prèvia a la població. Tampoc veiem garantida a partir d’aquella data la presència de les administracions a la platja, amb personal informador i cossos policials, per tal de fer complir la prohibició vigent. Per nosaltres és evident que les administracions arriben tard en aquest sentit.

En aquest sentit volem agrair a la Coordinadora d’Entitats pel Clima de Vilanova i la Geltrú, que engloba a diverses entitats ecologistes de la comarca, i a algunes activistes pels drets dels animals domèstics, que estiguin treballant en una campanya informativa a la població sobre l’impacte dels animals domèstics sobre la fauna salvatge i de la necessitat de garantir-ne la coexistència. No es tracta de confrontar gossos i corriols. Es tracta d’entendre que la natura salvatge necessita espais als que no hi puguin accedir les nostres mascotes per a poder sobreviure, igual que els nostres gossos necessiten d’espais d’esbarjo adequats dins de les nostres ciutats. Cal que animalistes i ecologistes trobem espais de trobada per tal de fer compatibles les nostres reivindicacions i exigències envers les administracions. Compartim l’amor pels animals i per la natura en general.

Nosaltres activarem la xarxa de voluntariat el proper 1 de març, per centrar-nos en tasques de detecció i observació de les espècies presents a l’espai, particularment de seguiment exhaustiu de la població de corriol camanegre (adults, nius i pollets), així com de denúncia sistemàtica dels incompliments de la prohibició vigent o delictes mediambientals que hi detectem, especialment la presència de gossos a la zona protegida i l’accés de persones als tancats delimitats amb pal i corda, en detriment de la tasca informativa que havíem fet les darreres dues temporades, que esperem sigui assumida enguany per les administracions des del primer dia de la temporada. Una actuació ferma a l’inici de la temporada pot evitar molts incompliments i delictes contra la fauna.

Creiem que cal valentia política per tal de seguir avançant en l’objectiu comú de la naturalització de les nostres platges, en la preservació de la seva biodiversitat, absolutament imprescindible per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica que patim i mitigar alguns dels seus efectes més devastadors, com son la pujada del nivell del mar, de la temperatura atmosfèrica i oceànica, així com l’impacte de fenòmens meteorològics extrems sobre el nostre litoral, un dels pilars també de la nostra economia, sense oblidar les afectacions a la salut humana que provoquen la pèrdua d’espècies i ecosistemes, com la pandèmia que actualment estem patint.

Tot plegat en coherència amb el compromís manifestat públicament per l’ajuntament de Vilanova i la Generalitat de Catalunya de suport a l’agenda 2030 i assumpció dels 17 objectius de desenvolupament sostenible ODS, entre els quals el número 14 insta a gestionar i protegir sosteniblement els ecosistemes marins i costaners per evitar efectes adversos importants, fins i tot enfortint la seva resiliència, i adoptar mesures per restaurar-los per restablir la salut i la productivitat dels oceans, un altre dels pilars de la nostra economia local, mentre que el número 15 insta a adoptar mesures urgents i significatives per reduir la degradació dels hàbitats naturals, aturar la pèrdua de la diversitat biològica, protegir les espècies amenaçades i evitar-ne l'extinció.

Per acabar, volem fer una crida a totes les persones que llegeixin aquestes línies a ajudar-nos a difondre la necessitat de respectar la prohibició d’accés amb gossos a Ribes roges, ja que tenim el convenciment de que la immensa majoria som conscients del moment crític que vivim, en el qual de ben segur si no aprenem a coexistir amb la resta d’espècies presents a la natura, de la qual en formem part com una espècie més, la nostra supervivència es veurà greument amenaçada.

Fem cas de l’advertència reiterada de la comunitat científica: salvem el corriol i farem una passa endavant per salvar la nostra espècie.