Per què han desobeït

Els tres regidors de Capgirem Vilanova-CUP a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú publicaven ara fa uns dies un article amb aquestes mateixes paraules per justificar haver votat a favor del pressupost municipal desobeint el mandat de l’assemblea de la CUP. Com si això fos cap nova notícia per a nosaltres. Espolsant-se tota responsabilitat, recargolant més i més el relat, sols aconseguien encertar en una de les raons: per entendre-la, cal saber d’on venim.

El 2019 vam decidir entrar a formar part del govern municipal envoltats de debats previs, dubtes i contradiccions, atès que entrar a govern passava per una aliança amb ERC i JxCat. Certament, alguns ho vàrem fer amb convicció i d’altres quedaren en minoria rebutjant el pacte.

Lluny de quedar-se a fer la guitza, aquest grup de militants contràries al pacte van assumir la decisió tot i no compartir-la. Conseqüentment, van deixar de participar de la CUP. La resta ens vam quedar per fer tirar endavant els projectes i el programa, assumint que hauríem d’esforçar-nos-hi i que hi hauria enfrontaments amb els socis de govern ja que, al cap i a la fi, representen tot allò que preteníem capgirar.

La sorpresa va ser que mai va haver ni s’han succeït aquests enfrontaments: la línia general de les regidores sempre ha estat la de la submissió i restar mesells davant les accions polítiques pseudosocialdemòcrates, fins i tot neoliberals, que s’han anat aplicant des del govern municipal. No han lluitat per impulsar ni una sola mesura que desafiï l’ordre imperant, sols les reformes que amablement els hi ha deixat fer els socis de govern, venudes com a grans transformacions.

Aquest fet ha anat provocant un degoteig constant de militància que abandonava o es passava al grup del costat fosc de la força que tant els hi ha amargat l’existència al grup municipal, segons diuen. Un grup de militància i entorn que, lluny de ser monolític i estàtic, ha anat augmentat més i més cada cop que es traïa els moviments socials, com en el cas de la moció de l’anomenada Llei Aragonès, o d’una moció sobre habitatge presentada per Som Vng, o quan es vulneraven els drets dels treballadors i les treballadores, com ara veiem amb la vaga en el servei de recollida de residus.

També han estat tous en la defensa de les mocions en contra de la repressió de l’activisme independentista i antifeixista. En tenir els socis de govern comandant la repressió des de la Conselleria d’Interior, primer un soci i després l’altre, ells procuraven posar-se de perfil mentre la Generalitat demanava penes de presó per a la nostra gent.

No ha estat cap gràcia divina, cap grup d’Illuminati a l’ombra, sinó sols i tan sols la seva acció política autònoma i la seva falta de transparència envers la militància la qual els ha portat a quedar-se sols, sense cap mena de suport ni dins de l’organització ni en l’entorn de l’Esquerra Independentista o els moviments socials de Vilanova i la Geltrú.

Bé, sense ningú no. Tot el suport que els hi ha quedat és el d’un sector de caps tècnics de les seves regidories i d’altres persones afins, als quals han mobilitzat a totes les assemblees per primer votar i després tornar a desaparèixer. Els hi va faltar repartir entrepans. Això mateix ho corroboren indirectament els regidors en afirmar que en el dia a dia de la CUP “principalment participen militants que no comparteixen la decisió majoritària de les assemblees de formar part del govern”: on són, doncs, els que sí que comparteixen la decisió? Ni se sap, ni se’ls espera.

Però, al cap i a la fi, la responsabilitat de permetre aquestes pràctiques era de tota l’organització. És per aquest motiu que actualment, per poder votar a les assemblees de la CUP, s’ha de ser almenys simpatitzant sense necessitat de pagar quota, però amb un mínim de 6 mesos d’antiguitat per tal d’evitar un ús fraudulent de l’assemblea segons els interessos particulars que hi hagin en aquest òrgan decisori.

Tot aquest periple que us expliquem va tenir un punt d’inflexió el gener de l’any passat, en un moment en què l’acció del grup municipal havia provocat que ja pràcticament ningú no assistís a l’assemblea permanent de la CUP. En aquest context va arribar la notícia que una de les regidores abandonava el grup municipal. El motiu? Un rebuig total al despotisme amb què s’estava actuant des d’aquest grup. El detonant? Els pressupostos de 2021 presentats sense haver estat treballats en el sí de la militància. Ahir com avui.

És en aquest moment i no abans, és a dir ara fa un any i un mes, que la militància que havia anat desapareixent per desídia torna a participar del dia a dia i dels òrgans de Capgirem Vilanova-CUP per tal de recuperar un projecte per a les classes populars de Vilanova i la Geltrú.

És així com arribem a l’assemblea de juliol de 2021, on no només es decideix continuar a govern sinó que es determinen i es marquen unes línies i consignes de treball clares i concretes.

La nota positiva d’aquest període ha estat el canvi d’actitud i les línies d’actuació del regidor més recent, en Jaume Aliaga, que ha estat present i implicat en la lluita per defensar les més necessitades. Tot i que ens hagi pogut decebre el seu sentit de vot, el menysteniment de l’assemblea i l’article que signa, no podem faltar a la veritat. Però d’aquí a atribuir-se el mèrit tot el grup municipal, hi ha un bon tros.

Precisament, és en el marc d’aquest canvi del Jaume Aliaga per a fer més partícip la militància que es fa arribar, amb el termini just, la proposta d’ordenances fiscals. Aquest cop també les consignes van ser clares: per treballar bé les propostes cal fer-ho amb antelació i, excepcionalment, es deixa passar la tardança amb què es passen les ordenances fiscals i es posa sobre avís que en cap cas això es pot repetir en presentar els pressupostos. A que no endevineu com acaba?

Es va crear un grup de treball específic pels pressupostos que a hores d’ara encara espera que se’ls emplaci per començar a treballar. Al mateix temps, hem preguntat explícitament pels pressupostos a cada assemblea permanent dels últims dos mesos mentre el grup municipal optava pel silenci o l’evasiva. La resposta sempre ha estat la mateixa: que encara no tenien res sobre la taula. Ningú, absolutament ningú, es creu que entre no tenir res de res i tenir un pressupost per presentar públicament no hi hagi un període de treball i de negociació, com a mínim, entre regidories. Així mateix, també se sap de ben cert que l’augment de la càrrega financera està perfectament previst o que el Ple Extraordinari de pressupostos es podria haver celebrat més tard en el calendari.

És en aquest escenari, i no en cap altre, que ens situem en l’assemblea permanent de la CUP que esmenten els regidors en el seu article, celebrada el 10 de febrer, on es demana un vot de confiança en favor d’uns pressupostos que ni s’apropen a les línies marcades en l’assemblea de juliol de 2021. En aquest punt, perd tota transcendència el fet que el grup municipal està tan obstinat en què tothom sàpiga i que és cosa ben certa: que la majoria de la gent que participa en el dia a dia de la CUP de Vilanova ha anat posicionant-se paulatinament en contra de continuar dins del govern, o com a mínim, fer-ho en aquestes condicions. I aquest fet perd tota transcendència perquè ni en raó d’una confiança perduda per tot el que acabem d’exposar, ni per cap motiu justificable, ningú no concep que un element tan transcendental com uns pressupostos s’aprovi com qui ofereix un xec en blanc. Ni tan sols la militància que es mantenia a favor de continuar dins del govern.

Davant d’aquesta situació, i amb una militància en contra que ja els hi agradaria que fossin sols 10 persones, decideixen tirar pel dret i votar a favor dels pressupostos municipals de 2022. Podrien haver presentat la dimissió abans del Ple Extraordinari si estaven flagrantment en contra de la decisió presa per l’assemblea, com seria habitual en aquests casos. Però van decidir demostrar que sols acaten les decisions d’una assemblea si els hi beneficia. És un moment de misèria, de desobediència al col·lectiu, de covardia i d'obediència als poderosos. Res nou sota el sol. Quan hom pren la decisió que pren, dóna la cara davant la gent que ha fet possible que estiguin al lloc que són. Ni d'això han estat capaços, atès que a l’assemblea permanent de dimarts passat, el dia després al Ple de Pressupostos, l’únic que va venir a donar la cara va ser, un cop més, en Jaume Aliaga.

Després d’aquest trencament, a ells no els espereu on no els heu vist mai: treballant a peu de carrer per la ciutadania. Al conjunt de la militància que ens quedem a la CUP ens seguireu trobant on sempre, d’on no hem marxat mai: en el moviment per l’habitatge, el sindicalisme de base, els espais autogestionats i totes les lluites pels drets socials i populars dels vilanovins i les vilanovines.

Guillem Bau
Elisenda Castillón
Pau Formatger
Arnau Garcia
Miguel Ángel González
Marta Guinda

Militants partidaris en el seu moment d'entrar a govern