Macroagroparc Ametller: és el que ens cal al Penedès?

El grup empresarial Ametller Origen ha recuperat el projecte per fer un Macroagroparc al Penedès. Després d’un  parell d’any de treball a l’ombra, el projecte ha tornat a sortir a la llum pública. Sota l’etiqueta de sostenible i circular i la promesa de centenars de llocs de treball, el projecte ha “enlluernat” a molta gent, fins i tot a gent que s’havia oposat al projecte inicial que era més petit. No deixa d’estanyar que hi hagi gent que s’oposa a les MATs, als polígons industrials de Can Vies i altres, o a les plantes de plaques solars i eòliques al Penedès, però que no té res a dir del Macroagroparc.

El projecte preveu una inversió de 180 milions d’euros i una extensió de 258 hectàrees en els termes municipals de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. No hi ha dubte que, en cas de tirar-se endavant, aquest projecte comportarà canvis substancials al Penedès. Alguns Ajuntaments i el govern de la Generalitat l’hi han obert els braços, com si d’un nou Potosí es tractés! O l’han confós amb la proposta de Regió Alimentària.

La primera pregunta a fer-se és: hi ha hagut prou debat al Penedès sobre el seu impacte? Penso que no! I la segona és: aquest projecte encaixa en el Penedès que volem? Al meu parer és que, tal i com està plantejat ara mateix, no. Us exposo a continuació deu raons que han sorgit en diversos debats per pensar-s’ho millor:

Primer, el desenvolupament del Macroagroparc requereix la modificació del planejament territorial i municipal i entra en contradicció amb el  planejament territorial vigent (Pla Territorial Metropolità de Barcelona -PTMB) que aposta pel manteniment del singular paisatge penedesenc, amb una ocupació urbana/industrial molt limitada i una densitat de població baixa. A més, el projecte comporta una transformació del paisatge i del sistema productiu del Penedès mitjançant la implantació d’agricultura intensiva i d’instal·lacions diverses que precisen quantitats importants d’espai, d’energia i d'aigua.

Segon, el projecte només pot tirar endavant amb l’ajut públic provinent dels fons públics Next Generation. Caldria valorar si aquest recursos públics no serien més beneficiosos pel Penedès i per potenciar una agricultura verda i de proximitat invertits en d’altres projectes, com ara la Regió Alimentària.

Tercer, l’opció escollida pel que fa al sòl industrial de can Juncosa és la menys indicada segons els criteris de prioritat que figuren en el PTMB.  A més, per fer viable el projecte, l’Ajuntament de Gelida ha d’incrementar en un 26% la superfície del sòl d’activitat de Can Juncoses, passant així d’un polígon compacte a tres àrees d’activitat segregades i amb les connexions de mobilitat de persones i mercaderies necessàries. També cal preguntar-se si cal construir més naus industrials quan hi ha naus edificades desocupades? Seria millor optimitzar el sòl industrial existent i no requalificar-ne de nou.

Quart, no té cap sentit implantar 12 ha d’hivernacles i cultius de regadiu en una zona agrícola de secà i en sòl no urbanitzable. La producció agrícola intensiva requereix l’ús de grans quantitats d’energia i de recursos hídrics que aniran en detriment de l’agricultura tradicional i sostenible de secà, com ara la vinya. No és coherent que, en el context d’emergència climàtica que vivim, es desenvolupin sistemes productius intensius que consumeixen gran quantitats de recursos hídrics.

Cinquè, és qüestionable la implantació de 10 ha de plaques fotovoltaiques sobre terreny agrícola, tant per l’extensió, com per la localització. A més, el sol de protecció especial de la vinya hauria d’encabir a més: 12,5 ha d’hivernacles, 12,5 ha de plaques fotovoltaiques, 3,6 ha de sòl industrial, 2 granges, una planta de compostatge, una planta de biogàs, una planta de producció d’hidrogen y una estació depuradora. 

Sisè, el tipus d’agricultura que es planteja al Macroagroparc no és ni ecològica, ni de proximitat, ni coherent amb el seu entorn, i entra en contradicció amb l’aposta per la viticultura ecològica que ha fet la DO Penedès perquè l’any el 2025 el 100% del vi produït sigui ecològic i amb la Regió Alimentària que es planteja des de diversos sectors.

Setè, trenca el connector ecològic entre espais naturals protegits catalogats al PEIN (Roques Blanques i Montserrat i les Muntanyes d’Ordal), impedint la seva permeabilitat ecològica. A més, per la zona de Can Joncoses discorre el corredor d’alt valor ecològic on s’hi troben diverses espècies de fauna.

Vuitè, el projecte de Macroagroparc suposa un important impacte paisatgístic i ambiental pel Penedès.  Per una banda, dispersant en el paisatge agrari el transport de matèria, energia i residus relatius a l’activitat industrial i turística prevista. Per una altra, la necessitat de disposar de xarxes elèctriques, d’aigua i de comunicacions internes, provocarà un augment substancial de la contaminació acústica, lumínica i la produïda pels residus.

Novè, el Macroagroparc comportarà una forta pressió de mobilitat motoritzada de mercaderies i persones sobre el territori (matèries primeres, envasos, productes elaborats, residus, ...). Tot plegat comportarà una forta pressió ambiental sobre els municipis afectats

Desè, malgrat el que diu la propaganda del grup Ametller Origen, el Macoragroparc Penedès no serà un sistema de cicle tancat o circular i sostenible. I no ho serà perquè l’abast de l’activitat d’Ametller requereix que arribin i surtin una quantitat enorme de productes provinents o destinats a d’altres llocs. L’Agroparc, doncs, no sols no promociona la producció i el comerç de proximitat, en general, ni el del Penedès en particular, sinó que instaura un model de producció i comerç totalment contrari i que el perjudica directament.

No sembla doncs, que el projecte de Macroagroparc que Ametller Origen vol col·locar a l’Alt Penedès, almenys tal i com està, sigui el que ens cal al Penedès. I no ho és, com hem explicat, ni per raons econòmiques, ni per raons energètiques, ni per raons de sostenibilitat, ni per raons urbanístiques i paisatgístiques.

Ramon Arnabat
Penedès En Comú Podem