El bipartidisme vol fermar el poder a Vilafranca del Penedès mentre les forces d’esquerres auguren pactes alternatius

El bipartidisme tradicional de nacionalistes i socialistes a Vilafranca s’enfronta aquest 26-M amb els pactes alternatius que vaticinen les forces d’esquerres. Junts per Vilafranca -antiga CiU- i el PSC confien en aturar la pèrdua de regidors del 2015, amb l’objectiu de fermar el poder que han exercit històricament en solitari o en coalició. Al davant, però, hi ha el bloc format per la CUP, Esquerra i Vilafranca en Comú, que preveu augmentar el creixement del 2015, quan van sumar 8 dels 21 membres del ple. Individualment, els tres partits veuen una quimera arribar a ser la primera força, però sí que aspiren a tenir un pes decisiu. Si els números quadressin, CUP i VeC opten per un pacte amb ERC. Els republicans no descarten aquest tripartit, però també obren la porta a una coalició bilateral amb JxV.

L’antiga CiU, re formulada com a Junts per Vilafranca, va guanyar les eleccions del 2015 sumant més vots que quatre anys enrere, però la fragmentació de l’arc polític li va fer perdre un regidor. Del bracet del PSC, que també havia perdut pes amb dos representants menys, van revalidar el pacte de govern que havien iniciat a mitjans de la legislatura anterior, fet que els ha assegurat la majoria del ple durant tot aquest mandat.

Ara, la candidatura post convergent confia de nou en l’alcalde i delegat del Govern al Penedès, Pere Regull, que considera que la dispersió de vot anirà a menys “perquè la gent serà intel•ligent i votarà partits de govern” i confia en revalidar el triomf de les dues últimes eleccions. Sense descartar el govern en solitari, admet que probablement caldrà pactar per crear el proper executiu. Si encapçalessin aquesta negociació, JxV aposta per un acord amb només un partit, bé sigui amb renovant l’entesa amb el PSC o explorant una nova aliança amb Esquerra.

L’ambició guanyadora, però, també la reivindica el Partit Socialista, que aspira a recuperar el predomini que tenia a la ciutat fa 12 anys enrere. Encapçalats per tercer cop per Francisco Romero, els socialistes destaquen que les sigles del partit estan més ben situades que anys enrere i preveuen que això els impulsarà en la seva particular remuntada municipal.

Romero dubta que la fragmentació del 2015 pugui anar a més, i vaticina que recuperaran part dels vots que el 2011 probablement havien anat a parar a VeC i ERC. Amb tot, si els resultats no complissin aquestes expectatives triomfals, el PSC està disposat a signar de nou una entesa amb Regull i manté la porta oberta a altres formacions “per crear un govern fort”.

Mentrestant, la CUP s’erigeix com la “punta de llança” d’un hipotètic tripartit alternatiu que desbanqués Regull i Romero. Haver passat de 2 a 3 regidors durant les últimes eleccions els esperona a seguir eixamplant la seva representació i confien en ser la formació d’esquerres amb més pes en el proper ajuntament.

Partidaris d’arribar a un pacte amb ERC i VeC, els anticapitalistes s’oposen en rodó a qualsevol conversa amb el PSC i Junts per Vilafranca, a qui acusen d’haver desplegat polítiques “neoliberals” durant els últims deu anys. La candidatura cupaire l’encapçala Noel Viñas, que s’estrena al capdavant del partit.

Per la seva part, Esquerra vaticina que el partit farà un “salt important”, que atribueix a la visibilitat que ha guanyat durant l’últim mandat, en què ha triplicat la representació. La candidatura l’encapçala Mònica Hill, que reivindica que és l’única dona al capdavant d’una llista.

Hill admet que Junts per Vilafranca juga amb força avantatge amb els vuit regidors que té a dia d’avui, si bé preveu que el partit de Regull podria perdre solidesa per un augment de la fragmentació de vot. De cara a futurs pactes, estenén la mà als post convergents i també al bloc de la CUP i VeC. Els republicans només es marquen com a propòsit fer fora el PSC del govern per crear un executiu “100% republicà”.

Vilafranca en Comú, però, recela de la continuïtat de Regull a l’Ajuntament i secunda la idea de la CUP per traçar un pacte d’esquerres que tanqui l’etapa de la sòcio-vergència. L’historiador Ramon Arnabat, coordinador general de Catalunya en Comú, es torna a situar al capdavant de la candidatura amb el propòsit de “canviar les maneres de fer política”. Respecte la fragmentació de vot, lluny dels pronòstics de PSC i Junts per Vilafranca, Arnabat considera que la dispersió seguirà creixent, de manera que veu inevitable els pactes post electorals per formar govern.

Fora dels dos blocs que pugnen clarament pel poder, el Partit Popular es proposa recuperar el segon regidor, que va perdre ara fa quatre anys. El partit ha rellevat el cap de llista, i l’històric Josep Ramon Sogas ha deixat pas a un jove Miquel Tarrada, de tant sols 25 anys. Els populars creuen que el 2015 van pagar la factura del desgast de la marca del partit a nivell estatal, i confien en refer-se’n, aliens a la davallada estatal viscuda el 28-A. De reüll, però, miren a Ciutadans, que es presenta per primer cop a Vilafranca. Els populars donen gairebé per fet que els taronges aconseguiran un regidor.

Urbanisme i mobilitat, esculls a desencallar

L’urbanisme serà un dels eixos principals que haurà d’afrontar el proper govern de Vilafranca. Durant el darrer mandat, PDeCAT i PSC ha impulsat una modificació del pla general per urbanitzar diversos polígons i donar una nova vida a la zona dels històrics magatzems de vi. La reforma afecta 85.000 metres quadrats i preveu la construcció de més de 800 pisos. Tot un macroprojecte que ha enfrontat sistemàticament govern i oposició. Els partits d’esquerres consideren que caldria refer-ho i aprofitar l’operació per garantir més habitatge social.

D’altra banda, la mobilitat i les infraestructures continuen sent l’eterna pedra a la sabata de Vilafranca. En l’històric litigi judicial que l’Ajuntament manté amb ADIF per la cobertura de les vies del tren i l’ús de la llosa, aquesta última legislatura només s’ha desencallat la negociació per urbanitzar la part coberta. Queda pendent, però, tapar l’últim tram de vies que creuen el municipi a l’aire lliure.

Aquesta negociació amb ADIF l’haurà d’assumir el proper govern, com també haurà d’afrontar la nova estació de tren i la construcció de l’intercanviador d’alta velocitat que, si es fes a tocar de Vilafranca, permetria l’aturada de trens regionals a la ciutat. L’executiu actual atribueix, en part, les negociacions estancades al fet que els últims quatre anys hi ha hagut diverses convocatòries electorals al Congrés.

A nivell de mobilitat, Vilafranca també continua reclamant la complicitat de la Generalitat per millorar el transport públic, tant pel que fa als enllaços per tren i carretera amb Barcelona i Tarragona, com pel que fa al bus de l’Eix Diagonal, especialment cap a Vilanova i la Geltrú. La reivindicació fa anys que s’allarga en el temps però l’Ajuntament no ha aconseguit cap resposta que satisfaci del tot els usuaris del transport públic.

En canvi, l’etern escull que sí que ha desencallat la ciutat els últims quatre anys ha estat el reconeixement de la vegueria Penedès. Si bé no una qüestió centrada en Vilafranca, el cert és que el municipi ha liderat la reivindicació per exigir que es distingeixi el Penedès de la resta de territoris. Finalment, el 2017 el Parlament va aprovar la vegueria penedesenca i l’estiu del 2018 va designar un delegat territorial. Gairebé un any després, falta, però, desplegar els serveis de les conselleries.