Evitar el pànic escènic o assajar menys hores, beneficis inexplorats d'aplicar les matemàtiques a la música

Qualsevol aspecte musical té la seva traducció matemàtica. I si bé les dues disciplines van agafades de la mà inherentment, el seu potencial acadèmic és lluny d'explotar. L'Esmuc i la UPC posen en marxa la primera titulació conjunta de l'Estat de matemàtiques i música, que compatibilitzarà dos graus fins ara molt exclusius. Ho va comprovar la pianista i matemàtica Laura Farré Rozada, exalumna dels dos estudis, i creadora d'un mètode de càlcul pioner per memoritzar partitures. El resultat, menys hores d'assaig i més seguretat a l'escenari, i per tant, prevenció del pànic escènic. Un exemple del ventall de capacitats que s'obren amb la connexió entre els dos mons. "La infinitat d'oficis que poden sortir d'aquí és bestial", diu Farré a l'ACN.

Pocs alumnes se n'han sortit fins ara de graduar-se de la Universitat Politècnica de Catalunya i alhora de l'Escola Superior de Música. Els que ho han fet, amb moltes dificultats per compaginar exàmens, assajos i hores d'estudi. La col·laboració entre la UPC i l'Esmuc –amb només el Regne Unit com a precedent–, neix d'una "inclinació natural" de molts alumnes interessats en els dos camps, que els permetrà graduar-se en cinc anys.

"La voluntat per part de les dues institucions és no jerarquitzar els dos estudis. Tots hem sentit a parlar dels beneficis de la música pel rendiment matemàtic, i crec que estem en un moment de transcendir aquesta instrumentalització", ha explicat a l'ACN la directora general de l'Esmuc, Núria Sempere. Al seu parer, el doble grau camina cap a una nova perspectiva de les arts i les ciències: "Formen part d'un mateix tipus de coneixement".

Connexió per explorar

"Crec que soc la primera persona que utilitza les matemàtiques pel camp de la interpretació, no en el de la composició", afirma la pianista Laura Farré Rozada. Nascuda a Vilanova i la Geltrú el 1990, va compaginar pel seu compte els estudis a la UPC i l'Esmuc, amb moltes traves burocràtiques, i culmina ara la seva etapa de recerca en els dos àmbits amb un doctorat a Londres. La novetat que ha aportat Farré està en aplicar les estratègies que utilitza per resoldre problemes d'enginyeria o mates en millorar la memòria musical.

Aquest mecanisme li permet tocar repertori del segle XX i XXI –més lliure d'estructura, i per tant, més complex de memoritzar- sense partitura. Un mètode que difon arreu del món fent conferències i que somia en què s'apliqui en escoles i conservatoris.

Estudis confirmen que el públic no connecta tant amb l'intèrpret quan està llegint una partitura. El músic, però, se sent més segur amb un paper davant. La partitura és, també, una assegurança per evitar el pànic escènic que pateixen molts músics per por d'oblidar-se de la composició.

"El problema és que no s'ensenya als conservatoris com memoritzar eficientment, i cada músic ha de buscar els seus propis mecanismes", argumenta. Tenir estratègies que ajudin a consolidar la memòria fa que el músic se senti més segur amb el que ha de tocar.

Simplificar les composicions també permet dedicar menys hores a assajar, perquè es necessita menys temps per memoritzar. "També evites moltes lesions que tenen els músics com tendinitis, que són per un excés de pràctica", assenyala Farré.

"El que fa la Laura se'ns apareix com a nou, perquè sempre ha sigut a la inversa: fes molta música que obtindràs molts bons resultats en matemàtiques", opina la directora general de l'Esmuc. La recerca pionera de Farré Rozada és un exemple de les potencialitats per explorar en els dos camps.

Noves professions

No només la interpretació, sinó tots els aspectes musicals tenen relació amb els números. Dissenyar instruments requereix d'equacions en derivades parcials; com vibren les cordes o les membranes, quins nodes es creen quan funciona l'instrument, tot plegat requereix d'un coneixement profund de les dues matèries.

En el món de la composició, especialment a partir del segle XX i XXI, molts compositors han utilitzat les mates ja no només com a font d'inspiració. A Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra ofereix un màster en Tecnologies del So i de la Música abocat a la programació musical. El jazz és un dels gèneres més matemàtics, però la música carnàtica de l'Índia és el focus més important. Tot el seu sistema rítmic es podria justificar amb matemàtiques de combinatòria.

De moment, l'Esmuc i la UPC fan compatibles dos graus com a primer pas per una possible futura titulació única. Comencen a convergir dos mons que formaran professionals molt especialitzats que desenvoluparan noves professions, encara desconegudes.