“El mal dels innocents” triomfa al Penedès al festival del pensament

La quarta edició del festival VilaPensa ha estat un èxit rotund. Malgrat les normatives d’aforament per a espectacles culturals i el confinament comarcal, tots els actes han exhaurit les localitats, que s'havien de reservar prèviament al web, i les mesures de seguretat s'han complert escrupolosament en tots els espais. Entre tots els actes, de manera presencial i per streaming, el festival ha comptat amb uns 6.500 espectadors. Aquest any i gràcies al format híbrid, el VilaPensa ha travessat fronteres i ha arribat a públic de 14 països diferents, entre els quals hi destaquen Mèxic, Brasil i França.

S’han celebrat quinze actes repartits per la ciutat, amb l'auditori del VINSEUM, Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, com a escenari principal del festival. Nou conferències sobre filosofia i pensament, una exposició fotogràfica, una lectura dramatitzada, una entrega de premis literaris i una projecció històrica han protagonitzat el programa d’enguany.

Un cartell de luxe

El festival ha comptat amb la presència de grans noms de la filosofia i el pensament contemporani, convidats de luxe que han elevat el festival a un esdeveniment de primera línia, com el filòsof alemany Markus Gabriel (creador del ‘Nou Realisme’, nova corrent de pensament) o el català Josep Maria Esquirol. També Marta-Soler Gallart, Anna Solé i Joan F. Mira, entre d'altres. Els ponents han debatut sobre l'origen i les conseqüències del mal, els motius de l'existència de l'holocaust i la crua realitat que ens ha deixat la pandèmia de la Covid-19. Tres temes que, sense dubte, han generat molt interès entre un públic molt heterogeni.

Paral·lelament, els actes Més VilaPensa han permès vincular la filosofia a altres disciplines com el cinema, a través de la projecció de la gran obra documental Shoah; el teatre, amb la interpretació de la lectura dramatitzada d’El Visitant d’Éric-Emmanuel Schmitt; l’art, amb la inauguració de les exposicions Dimonis, de Cabosanroque, i Profanadors de llum, de la Fundació Vilacasas –obertes fins al 9 i 16 de maig, respectivament-; la música, amb el concert La Quarta de Mahler, a càrrec de l’Orquestra Camerata Penedès i l’educació, amb un projecte que han desenvolupat alumnes de secundària sobre les Stolpersteine.

L’eficiència del format híbrid

L’omnipresència del coronavirus en l’actualitat no només ha influït en la temàtica dels actes i en les intervencions del públic i ponents, sinó que també ha empès el festival a ampliar la difusió dels actes. Així, les conferències del festival s’han pogut seguir en directe i a la carta per RTVVilafranca. La col·laboració ha permès reformular els actes cap al llenguatge televisiu, generant debats vibrants, amb un ritme més àgil i picat.