Després d’una sèrie de campanyes molt ben pensades que han tingut un ampli ressò a les xarxes socials, la qüestió dels deures escolars ha entrat en el debat polític
Tants anys estudiant, tanta pedagogia, tanta formació permanent, tants anys d’experiència per acabar recomanant insistència i pronosticant que si l’esforç arriba a ser suficient, llavors aprovarà
La broma de la LOMCE segueix espantant les criatures i protagonitzant escenes d’humor tràgic
Avui hem de fer esment de l’última, la de més curta volada probablement, però la que millor mostra quina mena de geni pedagògic tenim com a expert nacional. Els deures han de seguir la regla dels quinze minuts
Tinc la impressió que a algun suec se li va acudir fa molt de temps que, entre gastar diners per fer llars d’infants públiques o gastar diners per a que les mares s’ocupessin elles mateixes dels seus fills, la segona opció era la més rendible
L’existència dels deures em sembla un insult a la intel·ligència i una manera de quedar en evidència si ets dels qui en posen. De debò és necessari passar més temps a la feina per ser considerat un bon treballador?
Les xifres per més girs que hi facis, per més edulcorades que les vulguis presentar són, em sembla, irrefutables. El curs 2011-2012 hi havia 783. 637 alumnes i 67.054 professors, al curs 2015-2016, hi haurà 813.779 alumnes i 65.577 professors. Diàfanes, oi?
Deia un company de professió, amb un evident gust per la provocació, que si després de tres setmanes o un mes de vacances la gent està feta pols per haver de tornar a la feina, com hem d’estar els mestres i professors després de cinquanta dies!
La raó de l’educació per a ell és la productivitat, l’economia, la creació de masses de treballadors disponibles, amb les habilitats necessàries per fer funcionar un giny electrònic i poca cosa més
Qui aquest any posa deures, l’any vinent en seguirà posant encara que hagi clicat “m’agrada” als deures de l’italià de moda o s’hagi llegit el llibre d’en Funes o m’hagi maleït per haver escrit aquest article
El nostre futur queda profundament marcat pels camins que emprenem just quan menys sabem, quan menys escoltem i quan menys ganes tenim de caminar
Podem fer un munt de coses sabudes i comprovades però costen diners; o sigui, que farem el mateix de sempre amb menys, els sona?
El programa 'Outstanding Cambridge Learner Awards' distingeix l'èxit dels estudiants que participen als exàmens de Cambridge a més de 40 països d'arreu del món
No som capaços de distingir la raresa respectable d'una persona de la patologia social, no som els professionals indicats per separar el freak del malalt.
Els mestres són professionals de segona categoria; no es creu en la seva capacitat per portar a terme la seva feina. Se'ls ha d'estar a sobre permanentment per rastrejar les seves mancances seves, no dels alumnes- i apedaçar tot allò que es pugui salvar.
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local