El curs que comença

Com cada quinze (aquest any el catorze) de setembre les portes de les escoles s’obren de bat a bat per començar un nou curs escolar.

Com cada setembre la Consellera o conseller de torn  fa la presentació del nou curs escolar i sempre –o gairebé sempre- sembla que tot estigui millor que l’any anterior.

Ens omplen el cap de xifres i més xifres, que si els pressupostos d’enguany tenen la despesa social més alta que mai, que es contactaran més mestres...., després mires les xifres de manera absoluta i no és així, però bé, deu ser una lògica governamental explicar les coses sempre una mica millor del que estem. I no em sembla malament.

Ara, si a més, aquesta presentació es fa en èpoques de precampanya i campanya electoral llavors ja agafen un biaix especialment donat al triomfalisme que és del tot innecessari i a més fals. Un cop més les escoles es mouran amb una certa precarietat de recursos a l’hora d’enfrontar el repte del curs escolar.

Les xifres per més girs que hi facis, per més edulcorades que les vulguis presentar són, em sembla, irrefutables. El curs 2011-2012 hi havia 783. 637 alumnes i 67.054 professors, al curs 2015-2016, hi haurà 813.779 alumnes i 65.577 professors. Diàfanes, oi?

Per altra banda La federació d'Educació de CC.OO. De Catalunya ha alertat en aquest inici de curs que la despesa per alumne en l'ensenyament públic català ha disminuït en un 21% en els últims cinc cursos, en passar de 4.281 euros per estudiant en el període 2010-2011 a 3.392 euros en l'actual.

Així mateix aporten algunes dades que són prou significatives. Més del 88 % de l’alumnat nouvingut es matriculat a l’escola pública quan aquesta escola té el 66% de l’alumnat total del país, o que les beques menjador possiblement, i un cop mes, no abastiran la demanda que s’ha multiplicat en aquest darrers anys.

Vistes aquestes dades és evident i s’entén que al llarg d’aquesta campanya electoral no es vulgui parlar de la gestió de l’actual govern i de l’actual president que opta a la reelecció ja que segurament el balanç final seria altament negatiu, almenys en educació.

La visió des del govern que fins ara hem tingut respecte a l’educació pública és molt clara, ha estat retallar diners, oportunitats, i  recursos humans i materials. Ha modificat sense cap mena de pacte o acord les condicions de treball del professorat, amb més hores de feina lectiva, amb menys jornada laboral en el cas del personal docent interí amb els conseqüència que això els comporta, amb menor cobertura de les necessàries substitucions del professorat per motius de baixes mèdiques i amb més alumnes per classe, que han anat augmentant progressivament mentre el nombre del professorat ha anat minvant també de manera progressiva situant l’excepcionalitat de més alumnes per aula en un cosa habitual.

Aquest és el capteniment que el govern de Mas i de la Consellera Rigau (candidats ambdós per tornar a governar) ha tingut amb l’escola pública i aplicant aquesta visió en l’escola pública, ha mantingut, per exemple, els concerts educatius en les escoles d’elit que segreguen els alumnes per sexe, i suprimint aules de les escoles públiques quan n’ha anat augmentant en les concertades en els mateixos àmbit territorials. El projecte del Govern d’Artur Mas, amb la consellera Rigau al capdavant d’Ensenyament, ha estat desmantellar els acords que va signar en el 2005 en el Pacte Nacional per a l’Educació els quals es van materialitzar, en bona mesura, en la primera llei d’educació de Catalunya, aprovada també per CiU i després, ja en el govern, menyspreada en una gran part.

Canviarà a partir del 27-S?

Aquets curs porta també la novetat de que s’aplicarà en la seva totalitat la llei Wert, (a no ser que l’actual ministre la vulgui alentir), llei que ha estat criticada abastament i que fins i tot algunes escoles han procurat vorejar-la i evitar la seva aplicació en aquells aspectes que un cop més intenten fer una selecció arbitrària de l’alumnat en funció d’unes proves merament de coneixements obviant altres aspectes claus en l’educació i per altra banda la reintroducció de la religió que busca un cop més el biaix de la influència de l’església en l’escola que en els darrers anys havíem anat deixant de banda.

Els experts assenyalen que l’educació és una eina cabdal per garantir la igualat d’oportunitats i per garantir l’equinat per sortir de la crisi i per sortir-ne amb una major possibilitat de no caure en paranys semblant en el futur. Per tant si acceptem que l’educació és una inversió rendible i a mig i llarg termini es fa difícil creure que per aquest govern que ara acaba el seu mandat hagi estat una prioritat vistes les xifres que ens presenten. I ningú nega ni dificultats, ni retallada de competències, ni factors externs que hagin pogut malmetre algunes actuacions però si que hi ha un biaix ideològic en les prioritats i vistes les xifres que s’estan publicant aquest dies aquesta no ha estat una de les prioritats del Govern de Mas.

Algú dubta que els sistema nacional d’educació és una estructura d’estat? Crec que no, a veure doncs si el 28-S de veritat la comencen estructurar i recomposar però si l’han de gestionar els mateixos que ho han fins ara no anirem bé, segur..