En porten alguna de cap
Reformar la funció dels fiscals? Em costa d’entendre i tinc tot el dret a malpensar. Ha estat un atordiment la presentació del projecte de nova Llei d’enjudiciament criminal
- Josep Ballbè i Urrit |
- 25-11-2020
Reformar la funció dels fiscals? Em costa d’entendre i tinc tot el dret a malpensar. Ha estat un atordiment la presentació del projecte de nova Llei d’enjudiciament criminal
Certament la premsa és difícilment sostenible. La venda de diaris en paper ha caigut en picat. Per altra banda, quan passem al format digital, tots -i jo el primer- ens resistim a pagar.
No pretenc fer-li el joc al PP i a certs “barons” socialistes. La meva modesta opinió, però, certifica que és impresentable que el president Sánchez faci equilibris per a justificar pactes amb Bildu, just quan es compleixen 20 anys de l’assassinat de n’Ernest Lluch
La politització d’un sector que controlava el 65% de les operacions bancàries que es duien a terme a Espanya era un festí molt llaminer pels quatre vividors que s’havien posat a dirigir el país
Mai no he entès que cada cop que hi ha un canvi de govern ens capgirin notòriament lleis de temes cabdals i bàsics
Refer-se després d’aquest fort “tsunami” serà força complicat. A nosaltres -els del país del sol, els braus, la gresca i els subsidis fàcils- ens costarà molt més que a ningú
Si la pandèmia fos cosa de fa poques setmanes, podria ésser tolerant i no estrènyer tant la corda. Prou sé que la crisi és global, però el caos sanitari de les disset autonomies espanyoles passa de taca d’oli
“Les preguntes mai no són indiscretes. Les respostes, sí”. A més a més, és millor la crítica que ésser ignorat.
Just darrere del president i la vicepresidenta: la presidenta de la Cambra de representants, Nancy Pelosi. Als més de 30 anys que és a l’estrada política, sempre s’ha distingit per la seva moderació, seny i paper equilibrat sobre el què l’estat ha de jugar com a líder
Em neguiteja entreveure com -al govern de torn- ja li està bé tenir el personal entabanat davant la “caixa tonta”, empassant-se tots els “menús” que li engalten. Alimenten la idiotesa de la gent
Trobo genial conservar i/o celebrar les tradicions. El que ja no veig tan bé, de ben segur, és “importar” “horterades” del paradigma de país que en diuen el més avançat del món
La ciutadania necessita tenir una informació ajustada en tot sentit. Cal defugir el pànic, la tesi que val tot i la pròpia confusió o desgavell. Arribats en aquest punt, s’aconsegueixen els efectes contraris als que es persegueixen i serien absolutament desitjables
L’eslògan més repetit del “Maig de 1968” fou el que he situat al títol: “prohibit prohibir”. Per contra, a casa nostra -estatalment i autonòmica- la mateixa dita pesa com una llosa en la situació de pandèmia. Algú em pot dir si no es gestiona gairebé tot l’entrellat en base al “si l’encerto l’endevino?
Set anys i mig després de prendre possessió, el Sant Pare prem l'accelerador. Contra criteris immobilistes de bona part de la cúria, tira pel dret. No combrega amb la tesi d'un acomodat “anar fent”
En aquest punt, només tenen dret a fusionar-se els bancs? Qui ens impedeix considerar mínimament altres sectors? Ja no parlo de caixes d’estalvi perquè, a la pràctica, no en queda cap…
El record de qui passa fent el bé s'estén de generació en generació. La vida d'una olivera ultrapassa -de molt- el cicle habitual d’una persona humana
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local