Massa resquills
Al pas que anem, em temo que no som massa lluny de la resurrecció d’una llei de premsa amb perfils de la tristament batejada com “llei Fraga”
- Josep Ballbè i Urrit |
- 17-02-2021
Al pas que anem, em temo que no som massa lluny de la resurrecció d’una llei de premsa amb perfils de la tristament batejada com “llei Fraga”
Pregant per tal que la consulta no s'hagi de repetir, espero/desitjo que la investidura ens dugui un president amb mandat per quatre anys
Goso qualificar en Borrell de pèrfidament vomitiu a l’hora de mesurar certs temes
Que sàpiguen els polítics, però, que no em veuran a cap de les seves “homilies”. Ni ganes!
Encara hi ha “ancians”, vellets, pensionistes, terceres i quartes edats que necessiten un període/pròrroga de “propina”
Sort encara que, per una vegada, no ens hem “plegat” a costums ianquis! Ho dic perquè la nostra Candelera, allí, ho és una bestiola
Em treu de polleguera copsar postures d’inhibició per part dels qui haurien de guiar els regnes del país. No es pot admetre que el deute públic el facin créixer fins a límits apocalíptics. No veuen el desencís creixent de la gent del carrer?
Em regira els budells llegir que Hisenda ha “tancat” el tristament famós “cas Castor”. La pega rau en que ho ha fet pagant -amb “deute”- 1.350 milions d’euros als bancs. Quin nyap!
Tant de bo m’equivoqui. Em temo, però, que les eleccions les faran repetir
Tinc dubtes seriosos per anar a votar
Ens ho creurem? Al cap i a la fi, posar-ho en pràctica solament implica palesar que tenim el cap ben moblat. Traiem-lo de l’armari!
Planificar és un verb que no conjuga la classe política del país. Tant a La Moncloa com a la Generalitat
Al moment de començar a bastir aquest article, puc dir que estic molt trist. Fa poc més de 24 hores que un dels meus referents al ram de la premsa -que m´estimo amb rauxa- plega
És del tot “essencial” tenir dirigents amb nivell, seny i rigor o coherència personal. Aquest país tan summament malmès no pot ésser a mans de personal que palesi tal grau d’incompetència
No sabent què regalar, el recurs d’un bon llibre mai no falla. Al cap i a la fi, el bon lector no deixa d’ésser una mena de talp. De manera silent, s’endinsa al nucli cerebral de l’autor que li aportarà saba nova
Cada dia que passa sóc menys addicte a la TV, en general. Crec que -com passa sovint amb els polítics- ens entabanen sovint
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local