Això va de jull

Qui no sembra, no cull. I si ho fa i no en té cura, es pot trobar amb jull. Algú pensarà que faig un joc de paraules, però no. En ésser un mot poc emprat al principat, transcric una dita castellana que ens situarà ràpidament: “quien siembra cizaña, recoge tempestades”. Tal vegada Castella tiba més de “los vientos” que no pas de “la cizaña”.

En aquest punt, em ve a la memòria una frase d’en Pablo Picasso: “són els periodistes els qui reparteixen jull en la vida moderna”… Mai no hi puc estar d’acord ! Que n’hi ha alguns que es deixen doblegar, com el canyís, és prou cert. Ho dic pels qui defugen l’objectivitat, es deixen seduir pel suborn d’un diner fàcil o per la por de perdre un lloc de treball, al seu mitjà. Massa sovint, la generalització palesa rebuig al pensament i flirteja amb els prejudicis. Pretendre globalitzar-ho tot és un error immens, del tot imperdonable. Tan sols fa que fomentar la rancúnia. Aleshores, qui està irritat és impossible que raoni.

Tot em plegat em fa joc amb el to polític crispat. Tant a nivell espanyol com català. A molts dels que s’hi han encabit fàcilment -no pas als professionals de la comunicació- adreçaria els “trets”. No puc entendre com, a hores d’ara, no s’ha pogut trobar la drecera envers una entesa en grans pactes d’estat, a nivell estatal. Ací -sense cap preferència concreta, però sí complerta- els faig una llista-decàleg:

- la crisi pandèmica

- el desgavell financer arrossegat -si més no- des de 2008

- la “batussa” independentista catalana

- les corrupteles que abasten el poder, sobretot a les Espanyes

- les diferències enormes entre primer i quart món

- els tema dels okupes i els afectats pel “sensellarisme”

- la digitalització bancària i els “cadàvers” que deixa pel camí

- el gran problema de la indústria de l’armament i les guerres que mouen els “desplaçats” (que no pas refugiats, mentre no els hi donem un sostre). Molt a criticar en la resposta hipòcrita i vergonyant de tota la U.E. i l’O.N.U.

- l’horrible gestió de la borsa de treball i l’atur

- la perspectiva de paüra que plana sobre el sistema de pensions conjuntament amb el menyspreu envers l’atenció geriàtrica.

Em treu de polleguera copsar postures d’inhibició per part dels qui haurien de guiar els regnes del país. No es pot admetre que el deute públic el facin créixer fins a límits apocalíptics. No veuen el desencís creixent de la gent del carrer? No saben destriar el gra de la palla?

Cal que s’imbueixin -sense cap més dilació- d’un criteri bàsic que referia a l’inici: si no planten, no colliran. Si no fan grans pactes d’estat, el jull ens engolirà a tots. Prou dilacions i mirar no sé on.

Metafòricament parlant, s’han parat a pensar que massa sovint el problema (el “jull”) són ells, al bell mig d’aquest batibull esparverant? Ja no és qüestió de criticar-ho tot. El tema rau en la poca confiança que demostren.