Serveix d’alguna cosa un míting?

Trobo que té “delicte” fer coincidir uns comicis amb el dia dels enamorats o de Carnestoltes. D’alguna manera, palesa la visió esquifida, esmorteïda, esbiaixada i esperpèntica de la classe política que ens vol dirigir (tant a Madrid com al principat). Em ve de gust etzibar-los una allau d’improperis/ renecs. No mereixen res més.

A prop d’acomplir-se ben bé el primer aniversari de la “pruna” de la COVID, tenen la santa barra de prioritzar -per damunt de tot- els propis interessos. D’acord al què demostren realment, el poble els importa un rave. Així de clar. Se’n recorden de nosaltres “de figues a bacores”.

És ara que necessiten el meu vot? Que els pentini la iaia!

Fa massa temps que volen atrotinar-nos el cervell. Durant la darrera legislatura, els recordo pocs cops haver baixat al bell mig de la plaça, a “torejar algun bou”. Això sí, no els importa gens ni mica perdre hores i hores als platós de mitjans audiovisuals per a parlar del “sexe dels àngels” o similar. Es “grua” clavant colzes a l’escriptori del despatx.

Bona part de diaris (en paper i digitals) els hi reserven, si més no, un 80% del capítol-opinió. Molts d’ells fan el paper d’una colla d’il·luminats, amb una bona dosi de xerrameca. Tenim dret a pensar que tenen un os que els impedeix doblegar l’esquena. Mentre que una part de la població viu subjugada per l’almoina dels ERTOS, ells cobren sucoses morterades (majoritàriament exemptes d’impostos).

Al cas concret d’alguns polítics catalans, amb l’afegitó de fer-se acompanyar -cada dos per tres- per una claca de “palmeros” davant el TSJC. Sobretot en temes relacionats amb el “procés”. Es veu que “qui no té feina, el gat pentina”.

No és a mi a qui toca valorar la decisió de votar al bell mig de la pandèmia. Mentrestant, entenc perfectament el neguit de molts dels qui han tingut la mala sort de veure com els hi ”adjudicaven” formar part d’una mesa electoral aquell dia. Els recursos “inventats” d’algun driblin per a no anar-hi els veig més que lògics.

Reprenc, però, la idea inicial... A hores d’ara, no tinc clar el sentit del meu vot. Ahir, justament, vaig fer el tràmit burocràtic i carregós d’anar a Correus i gestionar-m’ho per a poder votar des de casa. La meva pregunta fàcil -a partir d’ací- és per què, en ple segle XXI, ningú no habilita el vot electrònic d’una punyetera vegada? Penso que no hauria d’ésser pas tan difícil gestionar-ho i controlar-ho adientment.

Que sàpiguen els polítics, però, que no em veuran a cap de les seves “homilies”. Ni ganes! De manera semblant a com es fa en la majoria de clubs esportius, exigeixo instaurar l’obligatorietat d’una auditoria post-mandat… I qui la fa, que la pagui. Que en respongui amb el seu propi patrimoni personal, arribat el cas. De fet, no els obliga la llei a fer una declaració de béns que accedeixen al càrrec? … Doncs, ja som al cap del carrer! Raó de més.

Amb els diners dels altres, jo puc anar “fent les obres del gran capità”. Incremento exponencialment la factura del deute públic i avall que fa baixada. Qui pagarà la festa, en acabat? Com no sigui el gat…!

Les noves tecnologies possibiliten penjar -en format PDF- l’eix de propostes que articulen el programa electoral d’un grup qualsevol. Prenent-se quatre copes de més, abans d’anar a fer una proclama esbojarrada i amb rauxa, és fer el passerell. Que no m’hi busquin!