Per la Candelera, candeles

Per contra, sí que ens hem deixat vèncer capgirant Nadal i Reis d’Orient pel Santa Claus. També celebrant “Halloween” en lloc de Tots Sants. Empassant-nos la bajanada del “Black Friday”, com a tercer exemple de la meva tesi… Avui, pertoca de guardar els pessebres que vàrem fer uns dies abans de les festes nadalenques.

A l’altra banda de l’oceà, el president del “club de la marmota” fixa la fi -o no- de l’hivern. Ho fa en base si “Phil” posa fi al seu període d’hivernació. La qual cosa anticipa si cal anar traient la pols del vestit de bany… per a finals de febrer. Pels nostres verals, em temo que allò del “si la candelera riu, l’hivern és viu… I, si plora, és fora”, enguany, té un perfil marcat. Tot i que, “tant si plora com si no plora, per la Candelera l’hivern és fora”… Després d’un gener amb termòmetres bastant per damunt del què corresponia, falta per venir bastant de fred. Malgrat que cap meteoròleg no ha pas anunciat pluja, m’agradaria contrastar-ho amb el parer dels pagesos. Solen encertar-ho força.

El costum de la marmota preveu que si l’animal veu la pròpia ombra, resten sis setmanes més d’hivern. No essent així, ja s’ensuma la primavera. Aquest costum el van exportar -a Pennsilvània- els alemanys que s’hi van establir, a la primeria del segle XVIII, a partir de la nostra “Candelera”.

Aportaré un altre element tradicional del principal: la “festa de l'ametller florit”. El segon diumenge de febrer commemora, any rere any, la figura del gran Joan Maragall, autor d’aquest poema. Des que, pel 1924, un grup de “fans” seus plantés un ametller al costat de la seva tomba s’ha anat festejant aquesta data (amb l’excepció dels anys de guerra civil): “ A mig aire de la serra / veig un ametller florit. / Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit. / Ets la pau que s’anuncia / entre el sol, núvols i vents… / No ets encara el millor temps / però en tens tota l’alegria” .

Seguint en to tradicional, heus ací uns quants refranys “ad hoc”: “Ahir, febrer. Avui, Candelera i Sant Blai, darrera / Candelera clara, fa bon fred encara. / Si no s´apaga la vela per la Candelera, bona pollera / Si la Candelera riu, llenya al caliu. I, si no riu, aigua al caliu / Quan plau per la Candelera, plou per la granera / Si la Candelera riu, l´oreneta ja és al niu / Per la Candelera, ocells a l´ocellera…

No vull, tanmateix, enfarfegar ningú. En qualsevol cas, advoco -com acostumo a fer sempre- per mantenir tradicions, cultura, sentit èticament religiós i ganes de viure. Per tot plegat, després de gairebé un any amb el tema COVID19, demano a la Candelera i a la Verge de març (l’Encarnació) que ens alliberi de la por… I que ens ajudi a deixar enrere aquest autèntic malson.

Bona festa de la Candelera per a tots!... I, d’ací a menys de dues setmanes, més alegria, que ja ve Carnestoltes.