Miserable i deplorable

Rousseau deia que “natura ha fet l’home feliç i bo. La societat, però, el perverteix i el fa miserable”. Passant de les batusses interessades dels partits polítics, s’escau en l’anàlisi del paperot desplegat per Salvador Illa. Per a mi, palesa el súmmum de l’enviliment. Voldria que algú m’expliqués el seu full de ruta professional des de sempre. Molt em temo que poca experiència pot aportar envers la credibilitat de l’electorat. En una empresa privada, hauria arribat gaire lluny?

Hi ha actituds que no s’estudien a la universitat. Es mamen des del compromís i l’estima social. Això no és un joc. Preocupar-se més de la “seva” campanya electoral que de la responsabilitat sanitària del país fa mal d’ulls. Sense pal·liatius ni embuts. No hi ha excusa vàlida que el redreci… Fa un munt de dies que hauria d’haver “saltat” del càrrec. O caixa o faixa! Ni políticament ni ètica se sosté per enlloc. Per extensió, aquesta crítica tan dura la reparteixo a lloms del seu mentor, un president espanyol a qui se li gira feina. Tard o d’hora haurà de retre comptes d’aquest nyap imperdonable i punible. El “ble” de la foguera admet un joc de paraules ben llarg. Adjectius acabats de forma similar: inacceptable, repudiable, irresponsable, menyspreable, punible, impresentable, permeable i sancionable.

Primar condicionats polítics per damunt dels sanitaris em fa esfereir. És clar que tal vegada, en un pol oposat la branca independentista també fa el mateix per ajornar els comicis del 14.F. Ací, estan ben bé igualats. No em puc creure les enquestes del CIS… Tinc dubtes seriosos per anar a votar. M’indigna recordar que s’acompleix un any des que un nefast Quim Torra anunciava que la legislatura estava esgotada. Si més no perquè Euskadi i Galícia bé van votar el proppassat 12 de juliol. Per què han deixat que la situació del país s’anés degradant progressivament? En aquest sentit, doncs, les plantofades i la crítica han d’ésser ambivalents.

Ahir, hi hagué eleccions a Portugal, amb una participació ridícula del 39%. La ultradreta va créixer espectacularment. El mes entrant, també tindran lloc a Holanda. Ficant aquests elements en una mateixa balança, demano que uns i altres -socialistes i govern català- baixin una mica llurs fums. No essent així, proposo que esfullin el diccionari, a la recerca d’un concepte: el del verb “enrogir”… De ben petit, el vaig aprendre i és un motor que sempre em fa bategar en positiu. Quan no es té clar, tot esdevenen bandades que recolzen la visió crítica i desencisada del personal. Un fet miserable i deplorable.