Un Carnaval “normal” –amb tots els seus peròs– que tots necessitàvem. Però especialment els i les joves, que hem vist truncada la nostra vida social els últims dos anys
Pels educadors i educadores posar límits no ha estat mai una tasca fàcil. La paraula “límit” té a veure amb la vora, amb el terme o final d’alguna cosa, té relació amb la frontera, sobretot cal saber observar i dir que: “fins aquí n’hi ha prou”
Si busquem l’origen de la sobreprotecció el trobarem en el temor i en la cura. El temor és la por que els pares i mares tenen davant del fet que li pugui ocórrer quelcom dolent al seu fill/a, aquesta por inclou els danys físics i els emocionals
Quan parlem de violència entre els joves pensem en una agressió física, aquesta es fa massa evident, però la violència psicològica és més fàcil que ens passi desapercebuda
Excloure als infants de la realitat no ens porta enlloc, sempre hem d’aprofitar l’amor, la comprensió i el reforç com a mesures adients per al seu desenvolupament
Les activitats d'estiu són un magnífic recurs pels nostres infants i joves tant des d’una vessant educativa com social contribuint activament a la cohesió i la inclusió social
Cal pensar en una intervenció global de tota la societat per entendre que la institucionalització no ha de ser la solució, que podem fer quelcom més
"Teníem molta roba, molt poc sabó i, a sobre, el cos ens demanava un blanc impol·lut de festa major."
Com a poble tenim la gran responsabilitat d’ensenyar i fer accessible la nostra llengua a aquelles persones que no la tenen(im) com a llengua materna i sobretot, saber estimar i valorar la multiculturalitat que hi ha a casa nostra
Tan important és la informació del mòbil per descuidar la canalla sobre la qual han de tenir-ne cura?
Avui que ja han començat totes les activitats d’estiu a Vilanova i la Geltrú -la majoria ja van fer-ho la setmana passada- vull agrair a tothom qui ho ha fet realitat. Sobretot les pròpies entitats i associacions que organitzen les activitats, que han tingut paciència amb les administracions
Què ens ha portat a obtenir joves desmotivats, irrespectuosos amb tot i amb tothom, cada vegada més masclistes i que s’emmirallen en estètiques i comportaments feixistes quan han nascut en una democràcia?
Si les xifres d’atur juvenil rondessin un 5% -una xifra que mouria revolucions en altres latituds- algú es preocuparia per si marxen del sistema educatiu o s’hi queden? O algú encara es creu que si tots surten universitaris baixarà l’atur?
En aquest país no es mulla ningú ni per a ni per b, llavors ho deixem sobre la taula fins que algun dia passi alguna cosa i algun atrevit prengui mesures dràstiques o a un costat o a l’altre de la legalitat
Ara ja ho sabem, en part gràcies a gent com en Marc Masip, fundador i director de desconnect@, un centre amb eines que ens podrien sonar tan estranyes fa uns anys com un hospital de dia per tractar l’addicció als mòbils
Les estadístiques posen de manifest que els joves són els més tolerants amb les pràctiques corruptes de polítics, empresaris o qualsevol altre col·lectiu. Oh Senyor! Quina catàstrofe!
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local