Teixint poesia

La pandèmia ens ha fet perdre moltes coses, també en el camp de la cultura, ja que han quedat penjades presentacions, lectures públiques, espectacles... L’any 2020 em va passar per alt un llibre de poemes editat per l’Ajuntament de Sant Sadurní que és una petita joia en tots els camps, ja que s’hi combinen amb gran encert els textos literaris, les il·lustracions i el disseny gràfic. Afegiu-hi un bon pròleg del periodista i psicòleg Pep Forns Varias i entendreu per què m’hauria sabut greu perdre’m Teixint poesia.

El disseny gràfic, obra de Maria Rosa Figueras és una mostra d’una bona lectura dels textos i de les il·lustracions i alhora d’imaginació i bon gust. Al títol Teixint poesia, el mot poesia ja hi és destacat amb lletres fetes de ganxet, de sis colors diferents que es corresponen amb cada una de les sis parts de l’obra: Blau, Blanc, Vermell, Verd, Grog i Gris. Però és que a més cada part conté una doble imatge lligada als poemes: una il·lustració de base científica d’un element vegetal i una fotografia d’un conjunt de fils que coincideixen amb els colors esmentats. A més, al llarg de l’obra s’utilitzen  diversos fragments de les il·lustracions vegetals, tant en color com en tons grisos. Un conjunt gràfic potent, suggeridor i ple de poesia que, com he apuntat, és un complement magnífic als poemes.

Els textos literaris són 59 poemes i una prosa poètica, “Fil·loxera” (p. 46). Es tracta de poemes molt variats, tant pel que fa a la forma, com als continguts. Respecte de la forma en podem dir, per exemple, que el més llarg, “Vinya, festa i sentiments”, (p. 49-50) té 34 versos i els més curts, “Mai” (p. 22) i “Lluna” (p. 37), en tenen quatre. La varietat també es veu en l’estrofisme, en la mètrica  i en la rima, ja que hi trobem versos lliures, versos blancs, versos tallats o escalonats i també versos rimats, sense “sentir-se lligada per una cotilla que l’engabiï”, com molt encertadament assenyala el prologuista (p. 10) i com veiem en poemes com “Hivern” (p. 86), en què la rima consonant és perfecta (7abab) en quatre de les cinc estrofes, ja que una, amb tota normalitat té dos versos blancs (7xaxa).

Pel que fa als continguts, també són d’allò més variats, com encertadament ha assenyalat en Pep Forns: “la seva temàtica és diversa, i abraça des de la literatura fins a la quotidianitat d’una mestressa de casa que, a aquestes alçades de la pel·lícula, ja sap el que vol.” (p. 9) Aquests dos temes apuntats hi són fonamentals: la literatura i, sobretot, la creació poètica són presents en una bona colla de poemes, tant explícitament com implícitament (Pere Quart hi és esmentat –p. 25– directament; Maria Mercè Marçal, no, però la intuïm en poemes com “Rierol” –p. 17– o “Somnis de París” –p. 24–); la quotidianitat la veiem tant en referències a les feines de la llar (un dels més cridaners pot ser “De cap al forat” –p. 26–, una divertida i irònica descripció de la neteja de la tassa del vàter), com a les festes tradicionals de Sant Sadurní o a les feines de la verema. Però també hi trobem, sobretot a la darrera part, la titulada “Gris”, profundes reflexions sobre la vellesa, l’alzheimer, la mort..., en definitiva sobre la tardor sense primavera a la vista, com apunta el poema “La nostra tardor” (p. 84): “La nostra tardor, però, no renovarà el cicle / sinó que ens guiarà al punt final; / el blanc, pausat i molt provablement –sic– gèlid hivern.”

Un llibre de bon llegir i de bon mirar, us ho ben asseguro.

Títol: Teixint poesia
Autora: Natàlia Colet Cremades
Il·lustradora: Josepa Pérez Albiol
Editorial: Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia / Regidoria de Cultura
Lloc i any d’edició: Sant Sadurní d’Anoia, 2020
Nombre de pàg.: 88

Pere Martí i Bertran