El mar de Calafell i el seu entorn

La Destil·leria

Aquest relat podria iniciar-se en els primers anys després de Crist, amb els romans  a  Tàrraco i  a Calafell, a l’entorn del Vilarenc i les seves termes.

El nostre mar, a Calafell, arribava probablement fins a la via del tren. Així ho testifica el Port situat al costat de la fortificació del Poblat Ibèric. Un mar, el Mediterrani, amb molt de trànsit comercial i cultural.

El paisatge era tan espectacular que un ciutadà romà (potser un soldat) va heretar terres en aquest indret de Calafell. Va construir-hi  un conjunt d’edificis amb unes importants termes. També hi va desenvolupar una important explotació agrària: vinya, horta i cereals amb el mar a tocar amb zones d’estanys.

Us imagineu l’indret amb la vegetació, animals i el paisatge en tot el seu esplendor?.

Entre la finca del Vilarenc i el mar hi passava un ramal de la Vía Augusta cap a la zona de platges de Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú ..... pels masos allí situats.

D’aquell conjunt a Calafell ens han quedat per la memòria els vestigis de la cimentació i part de l’estructura de les edificacions, així com les cisternes d’aigua situades a 50 metres de la Destil·leria.

Després el mar es va anar retirant fins on és ara.

Els descendents d’aquells romans compaginaven l’agricultura i la pesca. Van convertir aquesta platja amb una de les platges amb més “fusta”de la costa. Tant és així, que vingueren altres pescadors d’altres indrets, sobre tot els de “La Cala” ( l’Ametlla de Mar ).

Però en els darrers segles, amb la influència dels “indians” i del marquès de Samà, a la cruïlla de camins del ramal de la Via Augusta –carretera del Sanatori- i el camí de Vilanova –Carretera de l’Estació- s’hi construí un conjunt arquitectònic anomenat successivament: L’Hostal, Mossèn Jaume, i ara la Destil·leria. Estava format per un habitatge, un Hostal per als carruatges i comerciants de l’època i, fins i tot s'hi va fer una capella dedicada a Sant Antoni  l’any 1928.

Cal destacar que el ramal de la Via Augusta, separava (i encara separa) la Parròquia del Poble i de la Platja i, per tant, el conjunt s’integrava a la Parròquia de dalt al poble.

A finals del segle XIX va arribar el tren a Calafell i la seva traça coincideix amb la línia on abans arribava el mar. No és d’estranyar que actualment algú recordi que quan hi havia algun temporal important l’aigua arribava fins a la via. Què tossuda que és la natura... 

Tot això passava abans que es fes l’actual Passeig Marítim  perquè no hi havia el muret ni desguàs de pluja.

A poc a poc, aquell paisatge, les platges i el sol (és a dir, el microclima de Calafell) van atreure visitants: primer estiuejants de Barcelona que venien a passar l’estiu però després els turistes, i això ja ho va canviar tot: un urbanisme especulatiu i expansiu es va implementar a la majoria de la costa mediterrània.   

I avui, què ens queda de tot aquell paisatge?

Un mar allunyat a 300 metres de la carretera del Sanatori, unes restes romanes al Conjunt del Vilarenc i el conjunt arquitectònic de l’Hostal i la Destil·leria, protegit i catalogat  l’any 2011, per la memòria històrica de Calafell.

Avui, el mar (el de Calafell i tot el litoral) pateix, diuen que per motius mediambientals: (desglaç dels casquets polars, contaminació, etc.). I sembla que està tornant a avançar cap a terra endins, probablement intentant recuperar allò que era seu.

Nosaltres no veurem el paisatge idíl·lic que us he explicat, però hem començat un canvi del amor cap a ell, tot respectant i mantenint aquest patrimoni, i som convidats a compartir aquest record, perquè l’estimem i “estimar és també no oblidar”.