El ca que vol pa ha de llepar la mà

A banda del lligam emocional establert amb els seus amos, esdevé un instrument de referència bo i donant suport a col·lectius vulnerables (com ara cecs, persones amb discapacitats intel·lectuals, mobilitat reduïda, deteriorament cognitiu i/o dificultats de relació social). La sincronització de comportament i emocions que s'arriba a establir entre persones i mascotes és admirable i sorprenent. 

Sobretot, el gos palesa una gran dosi de noblesa, per naturalesa. La seva relació amb aquell qui en té cura va molt més enllà d’aquesta fidelitat. Traduint, però, aquest tema a la vessant estrictament humana, sovint s'hi amaga una intenció de benefici soterrat. Els afalacs solen ésser eines per a camuflar-ho. Per ací vindria el sentit o rerefons de la dita que he triat pel títol de la columna. 

No comparteixo la teoria que qui demana quelcom a un altre teòricament, es troba en condicions d'inferioritat envers ell. Per aquest motiu, fa per mostrar-se amable i agraït. D’acord amb la meva manera d’entendre, sempre he cregut que és de ben nascut ésser agraït. Una teoria que recordo haver après a l’escola. Actualment, tanmateix, sembla com si això ja no formés part de cap pla d'estudi. 

El món prioritza el diner i el poder per damunt del sentiment i del cor. Fa de mal dir però així ens va. Fent una ràpida ullada al mapamundi, massa coses no van bé. Durant aquest darrer mes i mig, fins i tot, l’esclat d’un horripilant conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna ha emmerdat més la troca. Insisteixo, de bell nou, en el paperot ben fastigós/rebutjable de la comunitat internacional (ONU, UE, etcètera). 

Tocant el tema en qüestió, diria que té color de gos com fuig. 

Hem d'aprendre a trobar temps per agrair a les persones que fan la diferència en les nostres vides. Allò que ens fa feliços, justament passa per ésser agraïts. Un sentiment que, com certes flors, no es dóna en l'altura. Reverdeix millor a la terra assaonada dels humils. 

Aturem-nos uns moments i reflexionem als volts d'un plantejament  tan senzill. Al llarg de la vida, amb prou feines tenim assumit que hem rebut molt més del què donem. Per tant, la vida només s'enriqueix amb gratitud.