El corser de Sant Jordi

Dissabte vinent Sant Jordi. El sol diuen que lluirà, que farà un bon dia.

Oferirem roses i llibres, rebrem llibres i roses.

Desitjos d’un dia feliç, d’un món feliç i d’un país feliç també.

Parades de tot i més.

Parades de llibres, de roses, d’artesans, els esplais, els partits polítics, els que aquest dies aprofiten per fer algun caleró. Ben fet.

Civisme a dojo.

Celebrar la llengua, celebrar el llibre, celebrar la llibertat.

La primavera està en el seu apogeu.

La florida és realment exuberant.

En aquets ambient cada any ens retorna Sant Jordi. Aquest 2022 haurem de reviure’l i fruir-ho amb més intensitat després dos anys que han passat amb una certa prevenció. Ara que ja s’han aixecat la majoria de les prescripcions. Sense deixar de banda la prudència haurem de gaudir amb intensitat una festa cívica com cap altre, una festa de carrer, de retrobament, una festa d’amor i obsequi, una festa com totes que canta a la vida, un cant a la vida sí i a més la creació.

Tenim un patró i cavaller valent que ha entès ja algunes coses, que potser no cal matar al drac, que es poden fer amics i col·laborar, que no cal salvar a la princesa perquè ella sola ja es val i se salva i balla sola si convé.

En fi que el trio es posa d’acord per conviure pacíficament i festejar que la primavera ha arribat i la volen gaudir junts i amb pau. Sense baralles.  

La vella batalla entre el bé i el mal ara el resolem reconduint allò que no ens agrada per comptes de destruir-ho.

És una manera com un altre d’anar fent. I si volem llegir el conte com el vam aprendre doncs endavant!

I aquest Sant Jordi retornar a festejar amb tot el seu esplendor.

Per aquells i aquelles que estem amb un cert interès seguim i esperem les novetats literàries aquets dies previs a Sant Jordi estem acostumats a intentar estar al cas de l’allau de novetats que es presenten, la majoria de les vegades  ens desborden la quantitat de crítiques a les novetats literàries. Sembla que hi hagi una autèntica bogeria per treure novetats al mercat, que es trepitjaran entre elles. La majoria de les vegades però ja sabem el que compraren per Sant Jordi i també que regalarem, hem fet la feina prèvia de remenar, seleccionar i triar el bo i millor.  Seria desitjable però que aquesta adquisició de llibres no es limités a aquets dia sinó que tingué una constància al llarg de l’any.

També és cert que en aquets dies els rànquings de vendes estarà clapejat de llibres dels anomenats autors mediàtics, que aprofiten la seva presència en els mitjans de comunicació per llançar obres més o menys literàries que atrauen a una bona part dels comparadors, masses vegades són llibres d’una durada efímera, d’una presència limitada al que dura Sant Jordi i que aguanten uns quants dies però que no seran les meravelles dels nostres prestatges. Però a la vinya del senyor hi ha de tot i tothom es pot guanyar la vida com pugui encara que sigui amb memòries en color rosa i de paper couché o manuals d’auto ajuda que millor no seguir-los si no volem frustrar-nos encara més.

Llibres, que poden ajudar-nos a passar una bona estona, a endinsar-nos en el món de la ficció o la reflexió i sempre podem trobar-hi algun aspecte positiu.

I adquirirem o collirem roses, de colors ben diversos i amb textures diferents grogues, blanques, rosades, blaves i tot –la blau grana ja és una filigrana per alguns-, fresques de bon matí i s’aniran pansint i baixant de preu al llarg del dia. Cantonades florides a la recerca del potencial comprador. Arribades de lluny amb avions omplint de fum el cel o collides del roser del jardí de la tieta o l’avia amb la seva aquiescència o d’amagatotis. Plau fer l’obsequi quan és rebut també amb complaença... i naturalment ningú no ens traurà una bona passejada per la Rambla, és obligada i cal fruir-ne amb bona companyia i allà hi podrem copsar la vitalitat de la ciutat, cal adonar-se de com la festa, cant a la vida i al gaudi col·lectiu trenca la rutina i omple l’espai públic de gom a gom que volen viure amb intensitat la dida de Sant Jordi que va actuar durant molt anys de succedani de la festa nacional quan les prohibicions sobre altres dates eren més que evidents.

I enguany encara hi ha més. Els Bordegassos de Vilanova cada any celebren per Sant Jordi -dia més, dia menys- el seu aniversari. Enguany en fan un d’emblemàtic i gros, celebren 50 anys d’aquell primer dia que amb les camises grogues van fer els primer castells encara balbucejant però que van ser l’inici d’una gran història d’amor entre la colla i els castells i la colla i Vilanova. Donaran més color, alegria i potser una mica de nostàlgia a la festa.

Sant Jordi és una festa que demostra el batec cultural de la ciutat i del país, de voluntat de supervivència i projecció de la nostra llengua com element indispensable de comunitat, de presència pública gaudint dels motius festius, de mostres d’estimació. La festa gairebé global i també en aquest ambient festiu cal fer una certa reflexió col·lectiva per recordar d’on venim, que hem sigut i a on volem anar, que som i volem ser una comunitat amb una especificitat concreta, que volem lligar-nos a les altres comunitats del món des del pla de la llibertat i la igualtat i la fraternitat invocant el vell lema republicà.

I invocarem el patró i cavaller perquè ens salvi la parla, la llengua, l’expressió comuna. Parla que reiteradament està amenaçada pel recurrent i malintencionat debat lingüístic en clau negativa i en clau d’una voluntat anorreadora en alguns moments. Cada cert temps el mateix debat sobre la conveniència de modificar el nostre sistema d’immersió lingüística amb l’exigència de que la demanda particular estigui per damunt de la mateixa llei. És la recurrent aposta d’alguns estaments de l’estat per seguir mantenint latent un conflicte més imaginari que real.

I quan els sistema d’immersió ha tingut l’aval de reconeguts sociolingüistes i pedagogs.

Quan la certesa és que la immersió cohesiona la societat i evita la segregació per raons de llengua més enllà de percentatges i altres punyetes jurídiques.

Quan la immersió és un elements més que garanteix la supervivència de la nostra llengua que no ho oblidem és la llengua minoritzada a casa nostra...

Que cal actualitzar i millorar els procediments segur, amb realisme però amb voluntat de mantenir la nostra llengua com una prioritat en el seu ús i en la seva transmissió.

Però tot i així cada any haurem d’invocar al patró i cavaller perquè ens ajudi contra la incomprensió, la intolerància, contra els que burxen per generar un conflicte en la llengua que és inexistent a la societat i només està al cap dels que busquen el temut enfrontament civil que Sant Jordi evitarà, segur!.

Color, olor, sentiments sensacions...

Matem (o convencem, millor que canviïn d’actitud, millor) les aranyes i dracs  que ens corsequin.

Busquem i homenatgem les nostres princeses i els nostres prínceps i també, com no, els dracs.

Passem un bon Sant Jordi!!

I quatre versos per acabar, un fragment del Corser de Sant Jordi de Ventura i Gassol.

Enguany ha renillat més fort que mai,
que ja pressent la fi que li arriba
dels camins sense terme de l'espai:
que en aquells cims d'aquella llum aspriva
haurà l'etern repòs que no hagué mai
en un ferm monument de roca viva.

Sant Jordi, preneu els esperons,
som el jovent que ve al vostre darrera,
ens sentim cavallers i ens adelera
perdre'ns amb vós endins els horitzons
dalt del corser de nostres passions.