Rectificar o… improvisar?

És important deixar clar que no es tracta d'una batalla entre anti i pro bicis o cotxes. Com anem dient, el projecte per la pacificació del trànsit és un repte fonamental del conjunt de la ciutat, i de tots els municipis del país, per una vila més sostenible i un model de vida més saludable, que passa si o si per la reducció de l'ús del cotxe. L'enuig és respecte a una forma de governar, que destaca per tirar pel dret i la manca d'escolta activa del govern i de participació ciutadana. I no val fer-se trampes al solitari: participar no és organitzar una xerrada on el regidor explica un projecte ja acabat, on expressament s'indica que no hi ha cap possibilitat de modificació o millora. Participació tampoc és remuntar-se a una comissió interna de mobilitat de fa un bon grapat d'anys. La participació ciutadana, tal com l'entenem, implica organitzar xerrades bidireccionals, picar porta a porta, i preguntar per les necessitats de cada barri a les seves veïnes i veïns. Demana acceptar que un projecte millorarà si aconsegueixes que s'impliquin i se'l facin seu les persones que hi viuen allà, i que, per tant, seran les que més el gaudeixin.

 

Almenys hi ha una bona notícia, encara que tard (tres anys tard), el govern no ha tingut més remei que rectificar. Ens referim a l'anunci sobtat de la incorporació de dos aparcaments dissuasius nous a la ciutat (que no eren previstos a les presentacions que van fer als barris) i la reincorporació d'un segon carril a la Ronda Ibèrica exclusiu per al transport públic i els serveis d'emergència. Això sí, es tracta d'una rectificació encoberta, sense reconèixer-ho obertament. El mateix dia del ple el govern va tenir l'oportunitat d'aprovar una moció, que vam presentar a proposta de les entitats i que demanava crear un espai de diàleg per cercar una solució consensuada. El que va passar ja ho coneix gairebé tothom: el govern va rebutjar debatre la moció, desaprofitant així l'oportunitat de donar la mà públicament a la ciutadania de la vila.

 

En la mateixa línia de la rectificació, o més aviat, el que en castellà es diu "volantazo", l'alcaldessa també ha publicat un escrit titulat "Alguna cosa no hem fet bé". En aquest article almenys es reconeix el caràcter constructiu de les reivindicacions de les AAVV i entitats de comerciants que impulsaven la protesta. El fet és que ara l'alcaldessa ha de demostrar si aquestes rectificacions són electoralistes o si suposen realment una auto esmena a la totalitat a la forma d'actuar del seu govern municipal. I és que no poden posar-se de perfil, els èxits i fracassos són del conjunt del govern, no val culpar els seus socis quan les coses van mal dades. I en aquest sentit, el govern tampoc es pot presentar com la solució de problemes que ells mateixos han provocat.

 

Des de SOM VNG tenim clar que la qüestió de fons és que el govern no té un projecte compartit de ciutat i que en realitat en té tretze de diferents, un projecte per regidoria. Posa de manifest el que ja vam dir el 2019: és preferible un govern en minoria amb un programa transformador d'esquerres, que un govern en majoria que (en teoria) comparteix un hipotètic "full de ruta independentista" a escala nacional. L'alcaldessa i el seu partit han afirmat que mantenia al govern els regidors trànsfugues (vulnerant l'acord entre partits i el pacte antitransfuguisme), amb l'objectiu de mantenir un govern fort. El mateix discurs de sempre i dels de sempre.

 

ERC i PSC comparteixen la mateixa visió en molts àmbits, també en aquesta, i cal deixar-ho clar: un govern no és fort pel nombre de regidores, no va a pes. Un govern fort no el dona la majoria plenaria a les votacions, i més si és a canvi del transfuguisme, del desacord polític, de dir una cosa i fer la contrària, de la nul·la credibilitat. Un govern fort és el que té un projecte comú de ciutat i que té com a finalitat la resolució dels seus problemes estructurals i marca una línia d'actuació fronts als nous reptes socials i mediambientals. Un projecte identificable per la ciutadania i en què les veïnes i veïns són les protagonistes, no els conillets d'índies. Un govern fort és el que governa amb la gent, que rectifica a temps, que té molt clars els seus principis i els seus valors, i sobretot els demostra en la pràctica.

 

Ester Franco i Juanma Rodríguez
Representants de SOM VNG al ple municipal