-
Actes reflexos
-
Francesc Murgadas
- Les Cabanyes
- 22-05-2022 17:52
El rei emèrita a la seva arribada a Sanxenso. RTVE
Com si fos un ciutadà qualsevol, el nostre imposat rei emèrit està fent el seu cap de setmana
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Per cert, si busqueu la definició d’emèrit al diccionari de l’IEC, llegireu: “Dit de la persona que s’ha retirat d’un càrrec i en conserva el grau i els honors i, sovint, l’estipendi”. Deixo obert el debat.
Un cap de setmana una mica especial i gens generalitzable. Perquè, com ja sabeu, va començar el dijous. Una prerrogativa que només es poden permetre els milionaris de jet privat i alguns que altres alts funcionaris o polítics. La resta -i no tots- hem d’esperar el divendres al vespre -i encara- i garantir que el dilluns al matí serem a la feina com un clau. No com ell que, el dilluns, es quedarà a Madrid a “fer gestions i entrevistes” però sense pernoctar-hi. No fos cas que l’altre rei, el que suposadament mana, s’enfadés.
Ell, com ja sabeu, haurà agafat el dijous un vol privat que l’haurà dut fins a la vila gallega de Sanxenxo on l’estaran esperant els seus amics i la tripulació del seu enyorat “Bribó” (quin nom més ben triat i mantingut) que aquest cap de setmana treballarà de valent en una regata d’abast mundial que tothom espera que, amb l’ajut moral -o presencial- del rei emèrit i el més material de la marina espanyola, pugui acabar guanyant i rememorant els darrers èxits dels primers temps com a rei emèrit de Joan Carles I. Un fet que justificaria els càntics que al capvespre es deuran sentir al club nàutic de Sanxenxo, provinents del propi “Bribó” i entonant el tradicional “es un muchacho excelente, es un muchacho excelente...” mentre alguna ampolla de xampany surt disparada per damunt la borda.
Un viatge que haurà arrencat d’Abu Dabi on, per raons de guió, té fixada la seva actual residència en un menys que discret apartament, i que acabarà novament a Abu Dabi on, finalment la casa reial ha reconegut, implícitament és clar, que el marit de Sofia de Grècia té la residència habitual. Per cert, els impostos es paguen on resideixes, oi?
I parlant de Sofia de Grècia, caldria recordar que les seves obligacions de reina emèrita -ella pel que sembla també ho és- arreu del món i en els millors ambients, li impediran anar a veure al seu espòs i passar amb ell aquestes escasses hores que estarà en territori espanyol dedicat als seus afers i afeccions. Serà en principi el dilluns quan, ja a Madrid i per raons d’agenda, els dos consorts podran parlar per telèfon una estoneta. Qui no es conforma...
Mentrestant, amb els elefants de Botswana i els mamífers i aus dels nostres “cotos” nacionals tranquils, es de suposar que els percebes i les cranques de Galícia cauran com a mosques per celebrar la tornada del fill pròdig, mantingut fora de la terra que, tot i que no el va veure nàixer, el va veure ser educat pel règim franquista, ser-ne proclamat successor i qui sap si, com va passar amb el fundador de la monarquia Felip V en morir de verola el seu fill Lluís, el veurà tornar automàticament al tron per ocupar la vacant deixada -déu no ho vulgui- pel seu fill. Perquè no hauríem d’oblidar que som un país que estima la llei sàlica que no deixa que les dones manin. I que si ho va fer Isabel II fou per la voluntat explicita del seu pare, la manca de descendents directes i el rebuig de l’alternativa carlina, defensora dels furs de les regions històriques.
Però no fugim d’estudi i tornem al tema. A aquest sainet de rei exiliat que recorda aquella sarsuela menor que du per títol “El rey que rabió” on fins i tot hi ha una peça que es titula “La Dimisión”. Perquè els rumors de tensions dins de la casa reial estan a l’ordre del dia. Que si el rei (l’actual, en Felip) ha vetat a son pare que vagi a la Sarsuela per por que el Parlament li estiri les orelles. Que si el rei no veurà les filles per demostrar que amb elles sí que té “bon rotllo” perquè el visiten quan viatgen a Orient, no com el fill que, tot i anar a donar el condol a Abu Dabi per la mort del president, no va passar a veure’l. Que si el matrimoni reial (l’actual, el de Felip) també pateix tensions....
I tot en un cap de setmana. Dels llargs. Dels bons. Però, agradi o no, cap de setmana i, per tant, temps de descans. Per que diguin que regnar és com bufar i fer ampolles.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!