Embolica que fa fort

Molt em temo que aquesta serà una veritable Setmana Santa. Que ha començat amb un més o menys acolorit Diumenge de Rams i que porta camí d’anar a petar en un Divendres Sant al que, esperem, seguirà un diumenge de Pasqua en què, probablement, tindrem la nostra mona.

I parlo del diumenge de Rams perquè el dissabte que l’ha precedit vàrem veure com Pedro Sánchez entrava a la seva Jerusalem particular -maquillada de capital xinesa- per explicar al president de la República Popular, Xi Jinping, els projectes que la Unió Europea està engiponant per poder recuperar el seu paper en el concert internacional i les relacions amistoses amb Xina. Un fet que l’emperador Donald Trump es va prendre força malament, qui sap si perquè contradeia aquella frase en que, intentant definir la seva superioritat, va afirmar que hi havia una munió de països que -encapçalats per Xina, va deixar entendre-  li estaven “besant el cul” tot demanant-li una entrevista per posar-se d’acord en les seves relacions bilaterals i, sobretot, en els temuts aranzels.

Perquè el cert és que la situació no hi ha per on agafar-la. Els Estats Units sembla que ja han decidit que Xina sigui l’ase dels cops a qui donar totes les garrotades necessàries -començant per la pujada dels aranzels- perquè l’oncle Sam torni a ser un personatge gras i lluent que es paga tots els capricis que li venen en gana, inclòs la Riviera gazatí que ens va pronosticar al principi de tot aquest sainet que els pobres ciutadans mortals anem seguint sense entendre massa cap on va i què espera del futur. Perquè, poques hores més tard i en una més que sospitosa rectificació encoberta, el president nord-americà va retirar (o ajornar uns dies, que és el mateix) aquelles taxes que havien de gravar la tecnologia i els components que aquesta necessita, per seguir avançant cap a la suposada societat del coneixement.

Però hi ha fets que fan pensar que, com Herodes durant els dies històrics de l’arribada de Jesús a Jerusalem, el que pretenia Trump era desviar l’atenció de la revifalla del problema palestí per part de Netanyahu amb la reocupació de Gaza. Seguint amb la tècnica de tenir dos o tres fronts oberts mentre es dirigeix l’atenció -canviant i un pèl erràtica- a un d’ells tot donant a entendre que els altres segueixen aquell aforisme tradicional que proclama que si no hi ha novetats d’un problema, no hi ha problema.

Però els problemes, tossuts, segueixen. La borsa segueix pujant i baixant sense control. Cert que amb menys intensitat però estic segur que molts comparteixen el meu ai al cor que m’avisa que en qualsevol moment la cosa pot tornar a revifar. Com la qüestió palestina, la ucraïnesa o la de l’Illa de Formosa i la Xina nacionalista. O com la pressió sobre la Unió Europea perquè no fiqui el nas on no la demanen.

Recordem que durant la primera de les setmanes santes de la història, Jesús, arribat a Jerusalem una setmana abans per difondre el seu missatge, va dur als seus apòstols a un sopar a l’hort de Getsemaní mentre Judes negociava d’amagat amb Herodes, el rei proper de la regió, la traïció al seu cap a canvi de trenta-tres monedes de plata. I com, després de la detenció de Jesús, el mateix Herodes es va treure les puces de sobre transferint al detingut -com si fos un independentista català- a l’estat romà, representat a la zona per Ponç Pilat i que, tot i ser l’autoritat suprema a la regió, va començar rentant-se les mans del tema, tot i que les lleis romanes discrepaven del que predicava el fill de Maria i Josep. I que, finalment, permeté que els jueus fessin el que van fer. Crucifixió inclosa.

Cert que, un dia més tard, el Jesús crucificat va ressuscitar. Però jo no tinc clar que, en cas que avui algú condemnés a un rival a la mort política durant aquests dies, el perjudicat acabés ressuscitant. La tecnologia i la informació han evolucionat molt. Sobretot, les destructives. Per tant, segurament tindrem mona. Però serà com aquelles de la nostra infantesa. Quan esperàvem un pastís encimbellat amb un ou de xocolata i acabàvem tenint un rotlle de mona amb gust de matafaluga.